FINESTRES D’EL TRABUC

 Les sibil·les de Begoña Carrillo

ALEIX ART
Imatge de les peces dibuixades per la Begoña,  al seu estudi


Centelles. Les sibil·les eren unes dones molt respectades de l’Antiguitat. Els seus oracles eren tinguts molt en compte. Em sembla que vivien a prop de coves. Amb el canvi d’època, varen anar perdent rellevància. Potser es van jubilar totes. O potser hi ha dones que continuen guardant els seus secrets i rituals. A l’espera d’un encàrrec per a qui dirigir les prediccions que encara poden fer. Abans de la nostra època, hi va haver una sibil·la que va preveure l’adveniment de Jesús i que alegoricament va explicar el “futur” que ens esperava. Què dirien ara sobre els temps que hi ha més enllà del nostre segle XXI?
Les figures que dibuixa la Begoña Carrillo no sé ben bé si realment són sibil·les o tenen res a  veure amb les dones de Centelles  que involuntàriament neixen bruixes. No m’ho ha dit. Però les seves “dones” tenen una àurea onírica. Com un aire fantàstic. Algú m’ha dit que són “naïf”. En tot cas és la idea de delicadesa que Carrillo desgrana en el seu treball. 
Carrillo prové de la ciutat. Em va explicar que havia provat d’estudiar a Belles Arts. Però que en va acabar marxant. Ha seguit un itinerari més aviat autodidacte. Però d’alguna manera, ha conduït d’una manera bastant segura un tipus de dibuix de traç ferm, interessat pel verisme, l’expressió i l’encant. Animals, el bosc, dones, el mar. I també composicions de caire més simbòlic i “gòtic” he vist  entre els papers que m’ha deixat veure en el seu petit estudi. El seu pare també feia bons dibuixos. Si bé cap dels dos ha cercat un públic per la seva obra. Carrillo no participa a la Mostra.
A.A.
La Begoña  també dibuixa animals, com els gats, en una
manera seva  prou particular.
Per això la petita mostra  a les Finestres d’El Trabuc constitueix una bona oportunitat per descobrir aquesta artista. Que crec té bones coses a comentar sobre la praxis d’un dibuix pacient, fet de línia i color, per recrear un ambient femení i paisatgístic, inventant, però sobradament expressiu, càlid i comunicador d’una agradable sensació de calma.
Per això hem fa pensar que les dones representades en terrasses o fent-se la toilete, són com sibil·les en hores ocioses o domèstiques. A casa seva, abans o després de les sessions rituals i de concentració espirituals per cercar respostes del més enllà. Dones sàvies, en temps morts, que potser ara tampoc tenen massa feina. I no és pas cosa de la crisis d’ara.   

POST CAU DE BRUIXES

1808

Noèlia Marin
Les bruixes quan van saber que feien el record

Centelles. Ja ho tenim! Dissabte, en el temps emmarcat dels cinc minuts  que es van establir per recomptar les bruixes dintre el tancat, hi havia 1808 persones vestides de negre, amb barret de bruixa i escombra. Ningú va volar, ningú es va escapar. Potser si haguessin esperat uns minuts més n’hi hauria hagut més. Però calia tallar en algun punt. Les cinc són les cinc. El record no espera. És una fita exigent i la gent a vegades va tard. Però t’ho miris com t’ho miris, la resposta és la mateixa: quan aquí Centelles ens proposem alguna cosa…

Personalment, a les 4 de la tarda, no hagués apostat a que la fita s’aconseguiria. Donava per sentat que veuríem moltes bruixes juntes. Una marea negre. Però superar les 1600? És veritat que Centelles té màgia.
La veritat és que el Cau de Bruixes d’enguany va ser xulo. Hi havia gent. Va fer bastant bo bona part del dia. A la tarda l’ambient es va tornar siberià. Però el record i litres d’alegria, ratafia i bon humor van rescalfar l’ambient. Hi havia parades. Menys que l’any passat potser? En vaig trobar una d’un dissenyador vigatà, en David Sunyer, que fa xapes i immans amb dibuixos propis. Exemple de l’emprenador jove, emprenyat que decideix tirar endavant amb un projecte propi. Fa pocs mesos que es posa al peu del carrer amb els seus dissenys. A Centelles portava una sèrie de productes personalitzats per l’ocasió. Aquesta era la parada “nova”. També hi havia la de les herbes remeieres que venen des de la primera edició, al davant de la Caixa de Catalunya. El de la caixa de caramels, els de bisuteria i complements, els de coses esotèriques. Tampoc va fallar el de les cadiretes, a tracció de pedal.  Aquest cop ja ocupava Plaça Vella més cap en dintre.  No se si la jardinera ara es quedarà cap a la paret del Santander…. Es guanya espai a la resta de la placeta!
N.M.
Detall de l’exposició “Revàlida de la Bruixa del Cau”, a la 
Capella de Jesús, fins el 15 de febrer

Amb el grup de persones que vam fer la trobada de dibuixants urbans, ens vam ocupar de resseguir alguns dels espais de la festa, abans que s’omplís de gent i de l’obscuritat escenogràfica de la nit. A cada tram podíem extreure’n molt de suc, aprofitant la presència dels organitzadors i de calma. No és pràctic dibuixar amb empentes. Així vam passar per la pista on les bruixes de Sant Joan les Fonts, liderades per la Imma del Destí, preparaven el seu bosc. Vam passar pel carrer Sant Antoni.  Allà el grupet de dibuixants es va situar sobretot a les escales i a la baixada del carreró, que dissabte emfatitzava el seu sobrenom de la “punyalada”.  Vam acabar a la plaça, cercant el sol per rescalfar-nos. A les dues dinar. A les quatre havíem de reemprendre els quaderns amb el tema del record Guinness. Però el temps es va posar tonto. Feia fred, gris, gotes. Els companys ho van veure xungo i van decidir tornar cap als seus caus. Aquest cronista sí que es va mantenir a la Rambla de l’Aigua per extreure un bon apunt gràfic. La resta de dibuixants urbans, crec que esperaran encuriosits l’any vinent per veure més coses del Cau de Bruixes, perquè els hi va semblar que “prometia”. Els dibuixos d’aquest segon  “Sketchcrawl embruixat” els anireu trobaran en l’enllaç que ja us adjuntaré.

La Bruixa del 2015 va ser la Conxi València. Qui va fer de  Boc enguany, era l’Arnau  Casanovas. El mateix que el diumenge presentava el nou partit polític Pap, a la capella de Jesús, com a pretext per desgranar amb ironia i crítica el pregó  que anuncia el carnestoltes de dissabte que ve.  El sopar embruixat d’enguany es va fer a les Brases. Erem una cinquantena  de començals. Un bon menú –sopa amb pilota i pollastre-. I sobretot una molt bona conversa introductòria als tipus de rituals que practica la Imma del Destí. No se si s’enfadarà si ho defineixo com a màgia de bones intencions i d’espelmes de desitjos. El fet és que són de Sant Joan les Fonts i allà amb les colades de lava saben molt de les forces telúriques de la Terra. I el que la Imma detecta sobretot són aquestes energies i sinfonies dels elements i el cosmos. Com a cristià recolliria totes les seves visions dintre el paraigües de la Creació, però no negaré que la Terra com a tal i el Cosmos ens afecten al marge de qualsevol creença. I que la nostra voluntat, predisposició i sobretot –el que la Imma insistia,  convicció o fe, podia influir en la direcció d’esdeveniments.

Particularment estic satisfet de la vivència d’aquest Cau de Bruixes per l’experiència d’haver muntat una exposició que ha acabat funcionant bé. Per una sèrie de sinergies i contactes amb persones interessants i, en definitiva,  per l’amplitud de mires i l’enriquiment que suposa participar amb coses del poble.  

2N SKETCHCRAWL EMBRUIXAT

2n SketchCrawl Embruixat


Planning i timing:
Tema general: el Cau de Bruixes i la Centelles embruixada
Sessions de dibuix de 60 minuts a cada tram.
10:00 h.- PUNT DE TROBADA. Inici dibuixos al mateix Passeig: part mercat màgic, Portal, Capella de Jesús (façana amb escombres), pujada c/ Collsuspina, etc. Entorn urbà i humà.
11:00h.- Bosc de la Pista. Espai reservat per a les activitats de la nit. Podrem avançar amb el llapis el seu encant melancòlic i els elements afegits.

12:00h.- C/ Hospital i Sant Antoni  – Antic Hospital. Carrers i espais que es preparen per la nit. També: zona de la Sagrera i El Triquet, amb mercat màgic.
13:00.- PL. MAJOR. Activitats vàries relacionades amb el Cau de Bruixes
14:00.- DINAR – Lloc del grup, reservat: Sushi Osona. 16€: Entrants compartits, segon a triar, postres, beguda i cafè. (CONFIRMAR ASSISTÈNCIA)  
  
16:00.- Inici concentració pel Record Guinness de persones disfressades de bruixes. Davant mateix restaurant Sushi.
17:00.- zona carrer Socors i escales del Sarrat (amb Call de les Puces).

18:00 – fins que volgueu. Activitats i ambient propi del Cau de Bruixes, amb carrers i cel fosc: accions i espectacles diversos en espais cèntrics i ruta Cau de Bruixes.

http://www.centelles.cat/

APUNTS

Un cercle

Aleix Art
Sant Miquel Sesperxes, avui diumenge, a les 9 del matí. Un dia molt clar i de cap de setmana clarificador

Centelles. Ahir va ser el dissabte de Sant Antoni pels centellencs. Així s’inicia l’encadenament de tres cap de setmanes distingits per tres celebracions de diferent índole:  Sant  Antoni, Cau de Bruixes i Carnestoltes. Ahir ja es va fer algun  acte del Cau, com una presentació  i una conferència. El dia més important, però  és el dissabte vinent,  dia 31. El programa el podeu  consultar detalladament al web de l’ajuntament. Enguany el cartell és obra de Lluís Sardà, dibuixant “ninotaire”. Fa uns mesos tenia una exposició a la Capella de Jesús.

Algunes de les coses que s’esdevinguin,com l’elecció de la nova bruixa de l’any –que sembla es tractarà d’una persona de constitució atlètica-, s’incorporaran entre els “apunts” de l’exposició que acollirà la capella de  Jesús, dedicada a revisar les 18 edicions del Cau de Bruixes. La trobada anual arriba a la majoria d’edat i per remarcar-ho a un equip format per la Sònia i la Cristina Ciudad i un servidor se’ns ha encomanat organitzar una exposició. La proposta serà alhora documental i ambientada escenogràficament, amb tot el respecta a les bruixes. Voldrà representar que una jove bruixa de 18 anys ha de superar un examen d’història del Cau. Estarà estudiant. O potser distreta. Però envoltada  dels apunts, llibres i objectes que li serveixin per “ampollar” i entendre la història del Cau. L’exposició “Revàlida de la Bruixa del Cau” es podrà veure a la Capella de Jesús fins el 15 de febrer.

Nous plans:

A.A.
Dibuix del mural del Xiprer,
que forma part del treball
didàctic i de catequesis que si fa.

Precisament per parlar d’una altra exposició a la Capella de Jesús vaig marxar ahir al matí cap a Barcelona. Vaig passar per Sant Antoni. Però no em vaig quedar  a esmorzar perquè a les 11 havia quedat amb la Rosa Vives, la gran gravadora i catedràtica del gravat que ha preparat obra nova. Vives no es prodiga amb moltes exposicions.  Treballa molt. Com a investigadora fa estudis, escriu. Tant fa estudis com a historiadora, com a tècnica. Col·labora amb institucions de la que té responsabilitats, com la Real Acadèmia de Belles Arts. La nostra. I quan pot fa gravat o pintura. I “es deixa anar” experimentant. Però ho fa per ella.  I els altres? Li vam ensenyar la capella de Jesús per exposar unes grans estampes. I veient les qualitats de la capella es va inspirar per fer un material totalment nou, fet amb planxes de fusta, estampades fragant i pressionant sobre paper xina troquel·lat. Vuit papers grans que preveiem poder penjar i mostrar per primera vegada a la nostra capelleta d’usos culturals.

Per a la Rosa Vives serà l’oportunitat de veure bé una obra que li és impossible estendre bé al seu estudi. Ella l’ha anat estampant, tros a tros, desplegant, estampant i cargolant el paper.  Quan les  col·loqui a la Capella, la Rosa vol que sigui una oportunitat per veure ho bé i reflexionar. I amb silenci. Vol cadires perquè els visitants puguin seure,  trobar-se en un ambient de recolliment on espai i obres convidin a meditar.  El contingut de les obres són “iris” un tipus de lliris. La tria té resorts mitològics. I fruiteres. Estampats amb colors bastant suaus.  El procediment és el que és més “dur”. Però tot això ja ho explicarem bé el mes de març quan aquesta exposició es presenti.
Al matí el rector d’Aiguafreda ens parlava dels valors ecològics de la Creació i dels Sants. Al migdia una artista ens volia retrobar l’espiritualitat en una capella. La visita a Barcelona va acabar amb visites d’exposicions, passeigs, dinar i cafè per la zona del barri Gòtic. A les sis de la tarda ja era a Granollers. El cercle casi tancat:

La visita a El Xiprer

A.A.
Dibuix d’espera fet a l’aula del Xiprer on vam fer la celebració

La jornada d’ahir la vaig en part organitzar en funció del pla de la tarda. Durant tres caps de setmana faig de “taxista” del pare Vicenç que fa un recés al Mas Blanc. A mitjans de maig acaba el seu stage d’un any. Durant aquest temps alguna comunitat de la zona ha sapigut atreure la col·laboració de la seva experiència,  versatilitat i saviesa. Ara som nosaltres de Centelles que, al menys durant tres diumenges, el tenim de mossèn per les misses i crec que també l’hem “descobert” per a altres tasques catequètiques. Jo m’ocupo d’anar-lo a buscar el diumenge al matí. Així vaig saber que ahir dissabte havia d’anar a dir missa a un espai de Granollers que es diu El Xiprer. Vaig sentir curiositat i vaig decidir anar-hi i de pas em vaig oferir per tornar-lo.

El Xiprer és un espai depenent de Càritas. Acull a persones necessitades. Disposen d’un menjador i també em va semblar que disposen d’espais per passar-hi una estona. Cada cap de setmana hi fan activitats cristianes per tothom. Ahir tocava sessió extra de catequesis amb nens.  L’espai on després es va fer la missa, tant serveix d’aula, com de menjador, d’oratori.  Disposa d’una llar de foc al mig que ajuda a  treure-n’hi partit.  Quan vaig arribar hi havia uns nens que analitzaven a Jesús, en la seva etapa d’infant, a través de dibuixos i preguntes. Cap allà a les 7, es varen col·locar les cadires formant un petit amfiteatre: al mig s’hi van posar tots els nens de tots els grups de catequesis, asseguts en una catifa. Van venir més nens i els seus pares es van asseure a les cadires dels costats, en diverses files. Una tauleta, degudament vestida va servir d’altar. Darrera un mural amb un gran xiprer presidia l’espai reconvertit en capella. Varem ser unes 100 persones. La llar de foc, encesa per un home humil, que potser havia passat tot el dia al carrer, escalfava l’ambient. Nens, nenes. Pares, avis, veïns. Gent de Granollers, però també de Caldes, Samalús, Aiguafreda. El pare Vicenç, que fins aleshores havia estat fent catequesis a un altre grup, es va asseure darrera l’altar i va començar la missa, que sempre va anar dirigida als nens. Ells eren els protagonistes i si no llegien pregàries, havien de respondre preguntes sobre l’Evangeli.  Això ens és familiar. Però la paciencia, el temps que tot va menester i l’ambient acollidor eren vivificadors. Les ofrenes varen ser uns ciris encesos.
L’operativa permetia que un nen interrompés i preguntés: “als lladres també els perdonem?”. Aleshores el pare Vicenç,  que potser es trobava al mig dels preparatius per sacralitzar el pa i el vi, podia aturar-se i explicar el perquè cal perdonar també als lladres. Un altre moment nou per mi, va ser quan desprès de combregar, els menuts que no podien menjar el pa, varen anar a cercar les mans del mossèn perquè els hi donés la seva benedicció. El pare Vicenç els hi posava les mans sobre el cap i ells marxaven més contents. Va  ser una celebració  maca.  Després amb un moment van sortir taules i es va muntar un menjador. De la cuina varen sortir plates i varem poder sopar. Moment per xocar les mans i conèixer els presents i intercanviar impressions.
Evidentment cada parròquia té la seva idiosincràsia. Nosaltres, la nostra comunitat ara té altres rutines. La visita d’ahir per mi representa una oportunitat per veure com celebren la fe cristiana en altres llocs.  El que em sembla oportú  és que la continuïtat de les comunitats  passa per aprendre. La visita al Xiprer m’ha semblat espacialment enriquidora. La missa no depenia pas de la sola acció d’una sola veu,  si no que ja forma part del tarannà del lloc. Però en conjunt em va semblar un bon exemple de capacitat d’adaptació per part de qui ahir conduïa la litúrgia.