1808
 |
|
Noèlia Marin
Les bruixes quan van saber que feien el record
|
Centelles. Ja ho tenim! Dissabte, en el temps emmarcat dels cinc minuts que es van establir per recomptar les bruixes dintre el tancat, hi havia 1808 persones vestides de negre, amb barret de bruixa i escombra. Ningú va volar, ningú es va escapar. Potser si haguessin esperat uns minuts més n’hi hauria hagut més. Però calia tallar en algun punt. Les cinc són les cinc. El record no espera. És una fita exigent i la gent a vegades va tard. Però t’ho miris com t’ho miris, la resposta és la mateixa: quan aquí Centelles ens proposem alguna cosa…
Personalment, a les 4 de la tarda, no hagués apostat a que la fita s’aconseguiria. Donava per sentat que veuríem moltes bruixes juntes. Una marea negre. Però superar les 1600? És veritat que Centelles té màgia.
La veritat és que el Cau de Bruixes d’enguany va ser xulo. Hi havia gent. Va fer bastant bo bona part del dia. A la tarda l’ambient es va tornar siberià. Però el record i litres d’alegria, ratafia i bon humor van rescalfar l’ambient. Hi havia parades. Menys que l’any passat potser? En vaig trobar una d’un dissenyador vigatà, en David Sunyer, que fa xapes i immans amb dibuixos propis. Exemple de l’emprenador jove, emprenyat que decideix tirar endavant amb un projecte propi. Fa pocs mesos que es posa al peu del carrer amb els seus dissenys. A Centelles portava una sèrie de productes personalitzats per l’ocasió. Aquesta era la parada “nova”. També hi havia la de les herbes remeieres que venen des de la primera edició, al davant de la Caixa de Catalunya. El de la caixa de caramels, els de bisuteria i complements, els de coses esotèriques. Tampoc va fallar el de les cadiretes, a tracció de pedal. Aquest cop ja ocupava Plaça Vella més cap en dintre. No se si la jardinera ara es quedarà cap a la paret del Santander…. Es guanya espai a la resta de la placeta!
 |
|
N.M.
Detall de l’exposició “Revàlida de la Bruixa del Cau”, a la
Capella de Jesús, fins el 15 de febrer
|
Amb el grup de persones que vam fer la trobada de dibuixants urbans, ens vam ocupar de resseguir alguns dels espais de la festa, abans que s’omplís de gent i de l’obscuritat escenogràfica de la nit. A cada tram podíem extreure’n molt de suc, aprofitant la presència dels organitzadors i de calma. No és pràctic dibuixar amb empentes. Així vam passar per la pista on les bruixes de Sant Joan les Fonts, liderades per la Imma del Destí, preparaven el seu bosc. Vam passar pel carrer Sant Antoni. Allà el grupet de dibuixants es va situar sobretot a les escales i a la baixada del carreró, que dissabte emfatitzava el seu sobrenom de la “punyalada”. Vam acabar a la plaça, cercant el sol per rescalfar-nos. A les dues dinar. A les quatre havíem de reemprendre els quaderns amb el tema del record Guinness. Però el temps es va posar tonto. Feia fred, gris, gotes. Els companys ho van veure xungo i van decidir tornar cap als seus caus. Aquest cronista sí que es va mantenir a la Rambla de l’Aigua per extreure un bon apunt gràfic. La resta de dibuixants urbans, crec que esperaran encuriosits l’any vinent per veure més coses del Cau de Bruixes, perquè els hi va semblar que “prometia”. Els dibuixos d’aquest segon “Sketchcrawl embruixat” els anireu trobaran en l’enllaç que ja us adjuntaré.
La Bruixa del 2015 va ser la Conxi València. Qui va fer de Boc enguany, era l’Arnau Casanovas. El mateix que el diumenge presentava el nou partit polític Pap, a la capella de Jesús, com a pretext per desgranar amb ironia i crítica el pregó que anuncia el carnestoltes de dissabte que ve. El sopar embruixat d’enguany es va fer a les Brases. Erem una cinquantena de començals. Un bon menú –sopa amb pilota i pollastre-. I sobretot una molt bona conversa introductòria als tipus de rituals que practica la Imma del Destí. No se si s’enfadarà si ho defineixo com a màgia de bones intencions i d’espelmes de desitjos. El fet és que són de Sant Joan les Fonts i allà amb les colades de lava saben molt de les forces telúriques de la Terra. I el que la Imma detecta sobretot són aquestes energies i sinfonies dels elements i el cosmos. Com a cristià recolliria totes les seves visions dintre el paraigües de la Creació, però no negaré que la Terra com a tal i el Cosmos ens afecten al marge de qualsevol creença. I que la nostra voluntat, predisposició i sobretot –el que la Imma insistia, convicció o fe, podia influir en la direcció d’esdeveniments.
Particularment estic satisfet de la vivència d’aquest Cau de Bruixes per l’experiència d’haver muntat una exposició que ha acabat funcionant bé. Per una sèrie de sinergies i contactes amb persones interessants i, en definitiva, per l’amplitud de mires i l’enriquiment que suposa participar amb coses del poble.
De moment i per fer pica-pica, us deixo amb la sèrie de dibuixos que vaig fer dissabte passat. L’objectiu era prendre nota gràfica del Carnestoltes. Em vaig instal·lar al Parc del Mestre i ho vaig poder veure tot bastant bé. No vaig tenir temps de notar que anaven a poc a poc. A mi, algunes carrosses em van passar a la velocitat de la llum. Els croquis són representatius de les coses que vaig veure. Primer vaig fer els requadres i quan passaven coses pel davant, havia d’omplir-los amb un motiu. D’aquesta manera l’espai era més petit i el resultat com una foto. Una captura visual. Va ser divertit. El resultat potser no sigui tant bo, però és una via interessant per explorar.
badaluc 