S’ACOSTEN ELECCIONS

Temporada d’obres

Centelles/Palau-Solità i Plegamants. Fa uns dies, en una visita feinera a Santa Coloma de Gramanet i Badalona va ser molt fàcil trobar una sèrie d’incidències relacionades amb petites obres de millora urbana. A una zona dormitori de l’antiga Bètulo han pintat els passos  de peatons amb un fons de color verd. Quitrà nou, ben negre. A Gramanet ja fa temps que reformen una zona que envolta un mercat municipal, per millorar la “peatonalitat”. El mercat ara és nou. Closca vella, interior ultramodern.
Pot semblar una cosa casual. Ja sabem que quan s’acosten eleccions  hi ha felera per fer dissabte. A Centelles mateix estan tocant l’accés per la banda d’Hostalets. Encara no sé com acabarà. Tindrem un nou accés per anar a l’Ajuda? Perquè han tallat els plataners que hi quedaven en un tros de vella carretera morta, si no hi ha fet res allà?
També hem  vist com al Palau dels Comtes hi feien una sèrie de cures pal·liatives: ara  sembla un tros d’una intervenció d’en Christo. Mig tapat amb teles. Una mica protegit. Ha desaparegut la flora salvatge que sobresortia de la teulada. Però exactament quin són els plans de futur?
El ruedo electoral també es va posant apunt. Es van presentant candidats. Fa unes setmanes, Miquel  Arisa proposava la seva reelecció en un acte a La Violeta. Demà dimecres, s’estrena públicament com a candidat a l’alcaldia, Alfons Giol, que encapçala com a independent la llista d’ERC. Norbert Gòmez ha fet un pas endarrera i ha deixat a les mans d’aquest nou fitxatge la confecció d’una nova llista electoral.  Una sèrie de mails i comentaris semblen permetre intuir que aquesta llista republicana algutinarà també altres forces d’esquerra que anteriorment s’havien aixoplugat sota les sigles d’Iniciativa. No em consta que hi hagi candidatura més a l’esquerra, ni verda. A l’altra extrem de les forces polítiques municipals, tot sembla que Maribel Matas encapçalarà de nou les llistes per CiU. En aquest blog vam fer l’any passat, un tour entrevistador per diversos representants del govern i l’oposició municipal. Crec que valdria la pena tornar a fer un breu sondeig d’opinions, per veure què pensen, com a mínim de les qüestions que normalment ens preocupen en aquest blog. 

Una  bona història

A.M.
Salutació final de la cantata “Història del nostre
Temps”, amb música de Paulí Peña i lletra d’Anna Soley,
interpretada pels veïns de Palau-Solità i Plegamants, a
partir del conte del mateix títol preparat paral·lelament.
A Palau-Solità i Plegamants, al Vallès, un conte sobre el patrimoni local,  ha anat com anell al dit  a l’Ajuntament local per apropar-se als comissis electorals amb un projecte audio-visual que ha permès aglutinar el poble. No obstant no feríem honor a ningú si ho expliquéssim en clau electoral, ja que l’espectacle que vam presenciar diumenge és fruit també del voluntariat i la dedicació de molts agents locals –escoles, músics, alumnes, gent gran, etc-, que va ajudar a teixir la història i a construir-ne la narració. Per nosaltres –per aquest blog-, tot es redueix a que la nostra amiga Iolanda Blesas,  juntament amb Emma Bravo –col·legues del curs de dibuix urbà-,  i molts d’altres persones del seu poble, es van conjuminar per fer un conte animat, a través del qual es posaven de valor els elements patrimonials del municipi i la seva història: el tren Calderí, la Pedra Llarga, el castell, l’Alsina de Can Padró, la Casa del Comú, la fàbrica de Ca l’Estruch, la Casa Folch i Torres, etc. El conte, “Història del nostre temps”, dibuixat i animat, es podrà consultar via app , per mòbil i té un desenvolupament didàctic, en el que el curiós ha d’anar investigant. També hi ha la versió en paper i un cd amb els continguts generats a paartir de la idea inicial, que ha anat creixent. A partir de la història protagonitzada per en Genís i la Maria, es van fer uns textos, unes cançons. Estirant el fil del projecte i engrescant-se en fer-lo més esplèndid, van posar-se a fer una música per a les cançons i han generat una “cantata”. Paulí Peña (que em diuen havia estat profe d’informàtica al Pere Barnils) en va fer la música i Anna  Soley les lletres. Aquesta part “performativa” del conte, on hi intervenen els alumnes de l’escola de música, professos, estudis de dansa locals i intèrprets, es va presentar diumenge passat, 15 de març, a la tarda. Dues sessions plenes. Vam anar a la primera.
La cantata comptava amb més de dos-cents integrants sobre l’escenari, a més de la participació dels gegants  locals,els grallers i l’aparició teatralitzada de personatges vinculats amb el patrimoni literari de la vila: Massagran, en Lluquet i en Rovelló, etc. Josep Maria Folch i Torres, l’erudit germà escriptor, havia passat temprades al municipi vallesà. L’espectacle, la qualitat de la música i el nivell d’instrumentalització i interpretació eren molt bons i lograts. Però el que més es de lloar és la capacitat d’uns i altres d’aglutinar persones i transmetre la il·lusió per un projecte comú. L’espectacle servia per iniciar també la celebració dels vint-i-cinc anys  de l’Escola de Música de Palau-Solità i Plegamants. L’equip d’il·lustradores i narradores del conte, ja havia fet anteriorment un projecte similar dedicat a Sant Jordi.

A Centelles tenim altres maneres d’expressar el sentit de comunitat i poble, però està bé veure iniciatives d’altres llocs. En els cercles més parroquials, divendres passat, a partir de les dotze del migdia, i fins les 12 del dissabte, es va fer a la capella del Socors, la pregària de 24 hores, seguint la “sol·licitud” del Papa Francesc, La iniciativa, pensada per visualitzar la misericòrdia cristiana en mig de la indiferència que mana els nostres dies, va ser seguida per altres temples cristians de tot el mòn. A Centelles, de forma voluntària, ens vam anar tornat, hora darrera hora. En moments puntuals hi havia grups que portaven pregàries i cants preparats. D’altres estones, es llegia en  silenci. O espontàniament, es cantava en veu alta. La iniciativa va sortir bé, ja que hi va haver persones totes les hores. El lloc  triat, la capella dels Socors, s’apunta com a possible espai de pregàries “dirigides”, de forma més habitual, a mitjà termini.      







ENTREVISTA

JAN, ÉRIC I ROSER, “ELS CATARRES”  [ ] PRESENTEN EL TERCER CD

Éric: “El Big Bang també va ser trepidant”

Foto: Noèlia Marín
Els Catarres, al seu estudi durant l’entrevista
Aiguafreda/ Centelles. A l’estiu vam parlar amb la centellenca Roser Cruells per fer una entrevista a ella i als seus companys músics. Però em va dir que millor si ens esperéssim a la presentació del nou cd, que aleshores sols estaven planificant. “Big Bang” és el tercer cd d’”Els Catarres”. Ve després de “Postals”. Potser coincidirem en que amb algunes coses s’assemblen, però en el nou esclat de música, els ritmes són molt més ràpids i contundents i la música és com més rica i completa. Les lletres són potser el fil que va encadenant treballs, amb aquesta dosis de “consells d’amics alegres”.  De tot això, una mica en vam poder parlar amb la banda, dijous passat. El nou treball s’havia tot just penjat a internet el dimecres al vespre. D’allà us el podeu descarregar, gratuïtement i escoltar tant com vulgueu. Però aviat posaran a la venda també el cd físic. I també faran el gran concert de presentació, al Sant Jordi per Sant Jordi. Després diran on actuaran més. El cd que aviat podreu tocar promet també ser un plus d’art: acabat manualment, amb pintura i detallats i d’un a un.
M’esperava trobar una  colla de músics crescuts amb orgull, per tot això de l’

N.M.

èxit que envolta la seva projecció. Però em va sorprendre el seu tarannà natural i prudent. A la Roser  ja la coneixia una mica,  però als altres dos no.  Són companys, amics, que estan engrescats en un projecte engrescador, en disfruten i “ho porten bé”. Em va sorprendre conèixer les “dificultats”  que tenen per actuar a fora, més enllà  dels Pirineus. No perquè no valguin,  sino perquè em pensava que les actuacions per allà anaven acompanyades d’alguna ajuda per part dels organitzadors internacionals. Al llarg de l’entrevista parlem  del so del nou treball, de la filosofia que subratlla les lletres, de l’origen del títol i de la seva posició respecte altres bandes de músics actuals i anteriors. Allà on un es quedava curt, l’altre hi posava més cullerada. No va quedar cap pregunta per respondre, ni a l’aire.

 Vam fer l’entrevista al seu estudi d’assaig a Aiguafreda.  La Noèlia Marín es va ocupar de la part de les fotografies. L’entrevista la trobareu en format àudio, igual com vam fer amb la Pepa Plana, ja que em va semblar una bona fòrmula. Espero que la disfruteu! 

NOVETATS ARTÍSTIQUES

Gravats per un tub

Centelles. Fent una mica de trampa,  podem assegurar que aquesta setmana és la del gravat. Trampa, perquè hi ha coses que pertanyen a temps més llargs. Però aquesta setmana s’ajunten “inauguracions”, “presentacions” i “posades a l’avast del públic” de diferents iniciatives.
Per una banda tenim el grup català de dones gravadores “Empremtes de dones”, integrat per Neus Colet, Alícia Gallego,  Pilar Masip i la Rosa Permanyer que ja fa un temps llarg que es porten entre mans un intercanvi d’estampes amb un altre grup d’artistes del Quebec: Francine Beauvais, Déborah Chapman, Diane Joyal i Janine Leroux Guillame.  Han exposat junts a Montreal, al Canadà; i ara toca el torn a Catalunya. La mostra de gravat, el torn local, es va estrenar primer a la Sala Dalguer de Caldes i des d’ahir es pot veure a la sala d’exposicions del Cercle Artístic Sant Lluc, a Barcelona. Fins a primers d’abril. Esperem poder comentar les propostes posteriorment a visitar l’exposició.

Gravats en capella

La mencionada Rosa Permanyer es coneguda entre els lectors d’aquest blog i potser algú se’n recorda que aquest mes de març havia d’estar a Centelles per una altra exposició individual. Però, artista d’agenda molt intensa, no va anar bé conjuminar el calendari hi vam canviar de fitxatge. Però no em canviat ni d’ofici, ni de nom. Rosa Vives serà l’artista gravadora que dissabte, dia 14, penjarà els seus papers a la Capella de Jesús de Centelles. 
Confio en el talent d’aquesta altra Rosa, perquè conec la seva obra. Però el què presentarà a Centelles continua sent parcialment una  sorpresa.  Inclús per ella mateixa, perquè està tot estampat en rotllos de paper xina molt llargs. Per això necessitem una capella, i enfilar-nos fins a dalt la cornisa on hi ha els focos, per penjar la punta dels papers, desplegar-ho i veure bé què donen de sí. La Rosa ens va explicar que havia treballat sobre el tema fitomòrfic de l’iris. Una flor similar al lliri, vinculada als rituals funeraris grecs. Hi ha una mica de missatge “mòrbid”,  en tot plegat. Com si la Rosa preparés la barca per travessar el riu dels inferns. Però de fet, la forma està subjecta el procés: parteix del treball sobre la fusta i utilitza diferents sistemes d’impressió i transferència del motiu. Aquest i el tipus de paper,crec que de fet és el veritable tema i exercici del treball. Tot el demés són pretexts. Però els  detalls els coneixerem bé a partir d’aquest dissabte. Ja al matí esperem que, durant l’entretingut muntatge, la Rosa ens expliqui coses als  col·laboradors i voluntaris que l’assistirem. Després ens prometem un bon dinar. I si fa bo, una caminadeta pels entorns de  Centelles, abans de la merescuda inauguració, que casi tindrà la categoria d’un autèntic “vernissage”.
Foto: Carmen Molinos
Conjunt de diverses persones responsables dels volums sapencials
sobre el romànic, entre patrons, estudiosos i mecenes que ho han fet possible,
tal i com s’ha presentat avui al MNAC.

Enciclopèdia del Romànic Ibèric: toca Catalunya

Aquesta tarda, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, 

s’han presentat  els tres volums dedicats a Barcelona, 

de l’Enciclopèdia del Romànic. Es tracta de tres toms 
amb els que s’inicia la part dedicada al romànic català, 
per part del projecte que lidera la Fundación Santa Maria la Real, que 
des de fa vint anys confecciona la “Enciclopedia del 
Románico en la Península Ibérica”. 
Fins ara portaven editats volums dedicats 
a zones peninsulars com Castella i Lleó, Astúries, 
Cantabria, Navarra, etc.  En els volums que
 s’estan fent per Catalunya, i dels que ara s’han presentat 
els de Barcelona, hi col·laboren nombroses institucions 
i sobretot investigadors que s’esmeren en posar 
al dia les últimes dades sobre 
el patrimoni artístic romànic. Entre els responsables 
que hi ha al davant d’aquest treball 
de sabers enciclopèdics hi ha investigadors 
com Manuel Castiñerias i Jordi Camps.  
Els detalls del contingut d’aquests volums 
i la resposta a algunes preguntes que han 
suscitat les notes de premsa, espero dedicar-hi 
un article més ampli, quan disposi de material
 i fonts molt més contrastades. 
El que és curiós és que la col·lecció no 
solament surt en paper, sino que té la seva realitat 
digital. Comenceu per veure què és la fundació 
impulsora i després remeneu 
l’enciclopèdia del romànic en si: 
La intenció de la Rosa Vives és mostrar aquesta obra i després fer-la itinerà i introduir obra nova o “transformada”, en noves exposicions, que li agradaria poguessin ser en llocs com ermites o capelles “apartades”. La Capella de Jesús de Centelles està relativament apartada. En tot cas, estic content de que l’estrena d’aquesta proposta, no passi més desapercebuda.

A més d’aquestes dues exposicions, encara hi ha una altra exposició col·lectiva de gravat que es va inaugurar dissabte passat al vespre a Can Patalarga, al carrer de la Font de Manlleu. Es tracta del grup d’artistes i alumnes que assisteixen a les classes de gravat de la Fina Tuneu a la Farinera de Vic. Habitualment fan exposicions. Aquest cop presenten gravats de tema lliure i també una sèrie feta en comú per il·lustrar un conte. Hi trobem col·legues  de fa temps, com en Josep Lázaro, Leri, l’Eva Pujol, la Imma Parés, la Ció Sayós i d’altres noms nous. Com que hi ha temps, valdrà la pena  dedicar a aquesta exposició i a cada una de les tres comentades, el seu propi article d’anàlisi i comentari. 





























ENTREVISTA

PEPA PLANA [ ] PALLASSA
“M’agradaria viure en un país culta”
Fotos: Ester Gonzàlez
Pepa Plana, amb nas de pallassa i sense, durant l’entrevista de diumenge al matí a Centelles
Centelles. Diumenge a la tarda, a les sis, mitja platea del Casal Francesc Macià de Centelles esperava que el teló tirés amunt perquè comencés l’espectacle de pallassos de la Pepa Plana. Hi havia bastanta canalla, papes, mames i avis esperant entretenir la canalla. Perquè l’espectacle deia “per tots els públics”. Però això no volia dir “només per canalla”. Els pallassos no són només pels menuts… La Pepa en un moment de l’entrevista diu que se’ls està relegant. Als adults no els hi agrada riure? O riure’s d’ells mateixos a través de les tonteries dels altres? Per quí va la idea de la Pepa Plana, pallassa. Una de les poques que corre per Catalunya amb aquest “ofici”. N’hi ha més, aquí i a fora. Però ella és Premi Nacional de Cultura 2014 (de la Generalitat). I a més ha estat impulsora de diversos festivals de pallassos i pallasses, com especialment el festival que es va fer a Andorra la Vella, durant deu anys.
Fotos: Ester Gonzàlez

Pepa Plana va ser a Centelles aquest diumenge, per presentar el seu espectacle “Penèlope”, versió pròpia de l’heroïna de l’Odissea d’Homer, molt escaient per un 8 de març com va esdevenir-se aquest passat diumenge. Apofitant la presència d’aquesta pallassa al nostre poble, la vam entrevistar al matí. Sentireu les campanes de la missa de les 12 i la canalla que hi havia a les escoles per la jornada de portes obertes, com a teló de fons llunyà.

Així quan la Pepa es va posar el nas i va sortir dalt l’escenari, alguns el que vam fer va ser anar revisant la lliçó de sentit comú i ganes de viure la vida, que ens havia explicat al matí. En l’entrevista parla de moltes coses: del seu ofici, de l’obra que presenta, del seu pas pel Cirque de Solei, dels festivals de pallassos. De la cultura aquí i a fora. Hi va haver coses que es van quedar fora del tinter, perquè amb la gravadora tancada encara continuava la reflexió.
Inicialment la idea meva, era transcriure l’entrevista i publicar-la per escrit, juntament amb les fotografies que molt gentilment ens ha fet l’Ester Gonzàlez –que ens acompanyava a l’entrevista-. Però era tot tant interessant i ha quedat tot tant ben gravat, que per aquí us deixo una imatge que fa d’enllaç a un vídeo penjat a Youtube, que de fet solament, és un àudio.

ENTREVISTA D’ÀUDIO Clica aquí


L’espectacle del diumenge, al Casal, que va durar ben bé una hora i mitja, va fer riure a tothom i es va posar tots els públics a la butxaca. Bromes verdes o crues sobre la sexualitat d’Ulisses o la visceralitat de la guerra van ser enteses per tothom. Però no la forma, sino el significat útlim. Esperem retrobar a la Pepa aviat. Els astres van voler que aquest diumenge, ens deixés també la pintora Maria Girona, que havia estat la dona de Ràfols-Casamada i també una de les impulsores de l’escola d’art Eina. Per a ella i per a les cosines que moren a les guerres de Síria va aquest article i l’àudio adjuntat.