Torna la Fira d’art modern i antic de Barcelona
 |
|
Foto gentilesa de FAMA
Aspecta general de la fira instal·lada a les Drassanes
|
Barcelona/ Centelles. Els astres es van conjuminar ahir a la tarda de divendres, per deixar-me un espai de temps suficient, per poder veure la recuperada Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona –que es fa dir FAMA-, instal·lada fins demà a la Sala Marquès de Comillas de les Drassanes. Entrada general, 10€. En els anys de batalla en la redacció del diari, havia vist l’evolució, canvi i mutacions de la fira, abans de la seva “suspensió”, ara fa tres anys. Crisis. Col·legues meus, que també hi van anar ahir a la tarda, em van dir que es podia veure “ràpidament”. La meva visita es podia haver allargat més d’una hora si hagués fet més passades per matissar els continguts i aprofundir més a costa de la paciència dels expositors.
En la meva humil opinió, a aquesta nova fira, hi ha de tot: no hi falten els tòtems artístics de sempre; i també hi ha una bona representació de les “grans” galeries d’aquí i de fora. “Grans” perquè, d’alguna manera, en el context d’avui, sí que són, bona part de les que han sobreviscut a totes les crisis generals i particulars que hi ha hagut fins ara. Darwin té una aplicació econòmica, també. També tallen en el temps just. No hi ha obres que toquin terreny de la fira cosina, Swab.
En general, a la Fira, per una banda, hi trobem obres d’art originades més en gremis i artesans, de tots els temps, tècniques i llocs. I també obres de les arts plàstiques, tocades per algun nom important per nosaltres, com Picasso, Miró. Hi ha almenys dos Modest Urgells bastant semblans. Dos galeries amb grups de pintures del Carlos Nadal. Peces del sempre efectiu Antoni Clavé . Hi ha, com a mínim dos Casas. Un, un paisatge rural, molt simple, i estrany al tipus d’obra del pintor modernista. Potser dels tipus que podia fer a Sant Fruitós del Bages, amb aquells entorns tant despullats.
Hi ha l’estand d’ una galeria especialitzada amb obres en paper, que disposa d’una bona col·lecció de Piranesi, Hogarths, Pau Roig i altres bons gravadors. En aquest lloc, en que pots remenar carpetes plenes de mestres, com qui passa àlbums familiars, un es pot donar compte del tipus de paper que s’utilitzava en els segles XVIII i voltants. Sembla mentida que ara ens obsessionem tant per l’empremta, quan ells, aleshores utilitzaven un paper tant prim. També hi ha estampes originades en un motiu de Manet. I gravats de Zuloaga, igual com del pintor barroc Ribera, que es feia propaganda de les seves teles amb el gravat.
Fira de detalls
Hi ha una galeria europea, situada al fons de tot, dedicada exclusivament a estampes japoneses i també tenen algunes aiguades. Algunes són estampes soltes, d’altres es presenten com un estàndard, muntades sobre teles de roba que deu ser seda. Les estampes són molt boniques. Les caixes en que es guarden les col·leccions, també. També hi ha una o dues galeries dedicades a art de tipus més tribal o de llocs molt remots o inaccessibles: escultures de Bàctria, de temples Budistes. Peces gregues o romanes, clàssiques. En una d’aquestes galeries hi tenen un tros de pintura al fresc, arrancada i emmarcada. I al costat, en un altre estand hi ha retaules o taules pintades d’estil gòtic. Catalanes o de la nostra àrea.
No he esmentat ni les galeries de joia, tapissos barrocs, etc. A les fires anteriors n’hi havia un que portava rellotges de saló, antics. Què se’n deu haver fet? Sí que hi havia estands petits amb revistes d’art i una taula de l’associació de revalorització del moble antic, liderada entre altres, per la Mònica Piera.
De totes les peces que hi havia, les que més hem van cridar l’atenció, van ser unes esferes terràqüies de viatge, que es posen dintre unes caixetes esfèriques. Les tenien a una altra galeria especialitzada en instruments, mapes i objectes de nàutica antiga. A l’entrada de la fira també hi ha una escultura d’Eudald Serra, un torç femení, estudi de trets fisonòmics, ara no recordo si de Filipines o Indonèsia. Crec que era de fang. A prop hi ha les escultures de Bàctria, que són de pedra i per la complexitat, uns altres haurien fet amb fang. Més argila encara: en un altre racó, prop de les estampes japoneses, hi ha una escultura dels anys cinquanta de Josep Maria Subirachs. Molt diferent del seu estil més conegut.
També seria interessant estudiar des del saló de casa o d’un museu, una pint
 |
|
IV FIRA D’ART I COL·LECCIONISME
En un nivel més local i modest,
a Centelles, també s’anuncia ja
la quarta fira d’art
i col·leccionisme, pel 26 d’abril.
Ja hi ha les inscripcions obertes.
10€, si s’inscriu abans del dia.
A veure si enguany es supera
la presència d’artistes purs,
de l’any passat.
|
ura marinera, de Joan Roig Soler, que per una banda, és una platja, amb el seu mar, sorra, costa i gent marinera. A la banda del poble mariner, que abraça la platja; diria que hi trobem, com si fos un collage, les cases nobles de la plaça Major de Centelles -del cantó contrari al palau comtal-, inclosa Can Sors, la casa que ara ocupa Can Vilatimó, que es va reconstruir més modernament, i inclús Can Músic, que en la pintura surt més llunyana i dissimulada, però manté el mateix esquema urbanístic que la pròpia plaça setcentista centellenca i que la pintura, amb el mateix tema i del mateix pintor, que actualment guarda un col·leccionista centellenc, a ca seva. Dels pintors luministes, a la fira, també hi ha alguna peça d’Arcadi Mas i Fondevila.
A banda de les obres vistes i de l’oferta de galeries, cal indicar que almenys ahir a la tarda, els passadissos es veien trepitjats per visitants, col·leccionistes, estudiosos, algun director de museu i caps de fundació, etc. També em vaig fixar que la disposició d’algunes col·leccions, la seva presentació i el disseny dels estands eren molt semblants als que ara veiem als museus més moderns. Fa goig. La fira d’art modern i antic, Fama, es pot visitar fins demà diumenge a la tarda. Més info: http://www.famabarcelona.com/es/
badaluc 