ENTREVISTA

JAN, ÉRIC I ROSER, “ELS CATARRES”  [ ] PRESENTEN EL TERCER CD

Éric: “El Big Bang també va ser trepidant”

Foto: Noèlia Marín
Els Catarres, al seu estudi durant l’entrevista
Aiguafreda/ Centelles. A l’estiu vam parlar amb la centellenca Roser Cruells per fer una entrevista a ella i als seus companys músics. Però em va dir que millor si ens esperéssim a la presentació del nou cd, que aleshores sols estaven planificant. “Big Bang” és el tercer cd d’”Els Catarres”. Ve després de “Postals”. Potser coincidirem en que amb algunes coses s’assemblen, però en el nou esclat de música, els ritmes són molt més ràpids i contundents i la música és com més rica i completa. Les lletres són potser el fil que va encadenant treballs, amb aquesta dosis de “consells d’amics alegres”.  De tot això, una mica en vam poder parlar amb la banda, dijous passat. El nou treball s’havia tot just penjat a internet el dimecres al vespre. D’allà us el podeu descarregar, gratuïtement i escoltar tant com vulgueu. Però aviat posaran a la venda també el cd físic. I també faran el gran concert de presentació, al Sant Jordi per Sant Jordi. Després diran on actuaran més. El cd que aviat podreu tocar promet també ser un plus d’art: acabat manualment, amb pintura i detallats i d’un a un.
M’esperava trobar una  colla de músics crescuts amb orgull, per tot això de l’

N.M.

èxit que envolta la seva projecció. Però em va sorprendre el seu tarannà natural i prudent. A la Roser  ja la coneixia una mica,  però als altres dos no.  Són companys, amics, que estan engrescats en un projecte engrescador, en disfruten i “ho porten bé”. Em va sorprendre conèixer les “dificultats”  que tenen per actuar a fora, més enllà  dels Pirineus. No perquè no valguin,  sino perquè em pensava que les actuacions per allà anaven acompanyades d’alguna ajuda per part dels organitzadors internacionals. Al llarg de l’entrevista parlem  del so del nou treball, de la filosofia que subratlla les lletres, de l’origen del títol i de la seva posició respecte altres bandes de músics actuals i anteriors. Allà on un es quedava curt, l’altre hi posava més cullerada. No va quedar cap pregunta per respondre, ni a l’aire.

 Vam fer l’entrevista al seu estudi d’assaig a Aiguafreda.  La Noèlia Marín es va ocupar de la part de les fotografies. L’entrevista la trobareu en format àudio, igual com vam fer amb la Pepa Plana, ja que em va semblar una bona fòrmula. Espero que la disfruteu! 

NOVETATS ARTÍSTIQUES

Gravats per un tub

Centelles. Fent una mica de trampa,  podem assegurar que aquesta setmana és la del gravat. Trampa, perquè hi ha coses que pertanyen a temps més llargs. Però aquesta setmana s’ajunten “inauguracions”, “presentacions” i “posades a l’avast del públic” de diferents iniciatives.
Per una banda tenim el grup català de dones gravadores “Empremtes de dones”, integrat per Neus Colet, Alícia Gallego,  Pilar Masip i la Rosa Permanyer que ja fa un temps llarg que es porten entre mans un intercanvi d’estampes amb un altre grup d’artistes del Quebec: Francine Beauvais, Déborah Chapman, Diane Joyal i Janine Leroux Guillame.  Han exposat junts a Montreal, al Canadà; i ara toca el torn a Catalunya. La mostra de gravat, el torn local, es va estrenar primer a la Sala Dalguer de Caldes i des d’ahir es pot veure a la sala d’exposicions del Cercle Artístic Sant Lluc, a Barcelona. Fins a primers d’abril. Esperem poder comentar les propostes posteriorment a visitar l’exposició.

Gravats en capella

La mencionada Rosa Permanyer es coneguda entre els lectors d’aquest blog i potser algú se’n recorda que aquest mes de març havia d’estar a Centelles per una altra exposició individual. Però, artista d’agenda molt intensa, no va anar bé conjuminar el calendari hi vam canviar de fitxatge. Però no em canviat ni d’ofici, ni de nom. Rosa Vives serà l’artista gravadora que dissabte, dia 14, penjarà els seus papers a la Capella de Jesús de Centelles. 
Confio en el talent d’aquesta altra Rosa, perquè conec la seva obra. Però el què presentarà a Centelles continua sent parcialment una  sorpresa.  Inclús per ella mateixa, perquè està tot estampat en rotllos de paper xina molt llargs. Per això necessitem una capella, i enfilar-nos fins a dalt la cornisa on hi ha els focos, per penjar la punta dels papers, desplegar-ho i veure bé què donen de sí. La Rosa ens va explicar que havia treballat sobre el tema fitomòrfic de l’iris. Una flor similar al lliri, vinculada als rituals funeraris grecs. Hi ha una mica de missatge “mòrbid”,  en tot plegat. Com si la Rosa preparés la barca per travessar el riu dels inferns. Però de fet, la forma està subjecta el procés: parteix del treball sobre la fusta i utilitza diferents sistemes d’impressió i transferència del motiu. Aquest i el tipus de paper,crec que de fet és el veritable tema i exercici del treball. Tot el demés són pretexts. Però els  detalls els coneixerem bé a partir d’aquest dissabte. Ja al matí esperem que, durant l’entretingut muntatge, la Rosa ens expliqui coses als  col·laboradors i voluntaris que l’assistirem. Després ens prometem un bon dinar. I si fa bo, una caminadeta pels entorns de  Centelles, abans de la merescuda inauguració, que casi tindrà la categoria d’un autèntic “vernissage”.
Foto: Carmen Molinos
Conjunt de diverses persones responsables dels volums sapencials
sobre el romànic, entre patrons, estudiosos i mecenes que ho han fet possible,
tal i com s’ha presentat avui al MNAC.

Enciclopèdia del Romànic Ibèric: toca Catalunya

Aquesta tarda, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, 

s’han presentat  els tres volums dedicats a Barcelona, 

de l’Enciclopèdia del Romànic. Es tracta de tres toms 
amb els que s’inicia la part dedicada al romànic català, 
per part del projecte que lidera la Fundación Santa Maria la Real, que 
des de fa vint anys confecciona la “Enciclopedia del 
Románico en la Península Ibérica”. 
Fins ara portaven editats volums dedicats 
a zones peninsulars com Castella i Lleó, Astúries, 
Cantabria, Navarra, etc.  En els volums que
 s’estan fent per Catalunya, i dels que ara s’han presentat 
els de Barcelona, hi col·laboren nombroses institucions 
i sobretot investigadors que s’esmeren en posar 
al dia les últimes dades sobre 
el patrimoni artístic romànic. Entre els responsables 
que hi ha al davant d’aquest treball 
de sabers enciclopèdics hi ha investigadors 
com Manuel Castiñerias i Jordi Camps.  
Els detalls del contingut d’aquests volums 
i la resposta a algunes preguntes que han 
suscitat les notes de premsa, espero dedicar-hi 
un article més ampli, quan disposi de material
 i fonts molt més contrastades. 
El que és curiós és que la col·lecció no 
solament surt en paper, sino que té la seva realitat 
digital. Comenceu per veure què és la fundació 
impulsora i després remeneu 
l’enciclopèdia del romànic en si: 

La intenció de la Rosa Vives és mostrar aquesta obra i després fer-la itinerà i introduir obra nova o “transformada”, en noves exposicions, que li agradaria poguessin ser en llocs com ermites o capelles “apartades”. La Capella de Jesús de Centelles està relativament apartada. En tot cas, estic content de que l’estrena d’aquesta proposta, no passi més desapercebuda.

A més d’aquestes dues exposicions, encara hi ha una altra exposició col·lectiva de gravat que es va inaugurar dissabte passat al vespre a Can Patalarga, al carrer de la Font de Manlleu. Es tracta del grup d’artistes i alumnes que assisteixen a les classes de gravat de la Fina Tuneu a la Farinera de Vic. Habitualment fan exposicions. Aquest cop presenten gravats de tema lliure i també una sèrie feta en comú per il·lustrar un conte. Hi trobem col·legues  de fa temps, com en Josep Lázaro, Leri, l’Eva Pujol, la Imma Parés, la Ció Sayós i d’altres noms nous. Com que hi ha temps, valdrà la pena  dedicar a aquesta exposició i a cada una de les tres comentades, el seu propi article d’anàlisi i comentari. 





























ENTREVISTA

PEPA PLANA [ ] PALLASSA
“M’agradaria viure en un país culta”
Fotos: Ester Gonzàlez
Pepa Plana, amb nas de pallassa i sense, durant l’entrevista de diumenge al matí a Centelles
Centelles. Diumenge a la tarda, a les sis, mitja platea del Casal Francesc Macià de Centelles esperava que el teló tirés amunt perquè comencés l’espectacle de pallassos de la Pepa Plana. Hi havia bastanta canalla, papes, mames i avis esperant entretenir la canalla. Perquè l’espectacle deia “per tots els públics”. Però això no volia dir “només per canalla”. Els pallassos no són només pels menuts… La Pepa en un moment de l’entrevista diu que se’ls està relegant. Als adults no els hi agrada riure? O riure’s d’ells mateixos a través de les tonteries dels altres? Per quí va la idea de la Pepa Plana, pallassa. Una de les poques que corre per Catalunya amb aquest “ofici”. N’hi ha més, aquí i a fora. Però ella és Premi Nacional de Cultura 2014 (de la Generalitat). I a més ha estat impulsora de diversos festivals de pallassos i pallasses, com especialment el festival que es va fer a Andorra la Vella, durant deu anys.
Fotos: Ester Gonzàlez

Pepa Plana va ser a Centelles aquest diumenge, per presentar el seu espectacle “Penèlope”, versió pròpia de l’heroïna de l’Odissea d’Homer, molt escaient per un 8 de març com va esdevenir-se aquest passat diumenge. Apofitant la presència d’aquesta pallassa al nostre poble, la vam entrevistar al matí. Sentireu les campanes de la missa de les 12 i la canalla que hi havia a les escoles per la jornada de portes obertes, com a teló de fons llunyà.

Així quan la Pepa es va posar el nas i va sortir dalt l’escenari, alguns el que vam fer va ser anar revisant la lliçó de sentit comú i ganes de viure la vida, que ens havia explicat al matí. En l’entrevista parla de moltes coses: del seu ofici, de l’obra que presenta, del seu pas pel Cirque de Solei, dels festivals de pallassos. De la cultura aquí i a fora. Hi va haver coses que es van quedar fora del tinter, perquè amb la gravadora tancada encara continuava la reflexió.
Inicialment la idea meva, era transcriure l’entrevista i publicar-la per escrit, juntament amb les fotografies que molt gentilment ens ha fet l’Ester Gonzàlez –que ens acompanyava a l’entrevista-. Però era tot tant interessant i ha quedat tot tant ben gravat, que per aquí us deixo una imatge que fa d’enllaç a un vídeo penjat a Youtube, que de fet solament, és un àudio.

ENTREVISTA D’ÀUDIO Clica aquí


L’espectacle del diumenge, al Casal, que va durar ben bé una hora i mitja, va fer riure a tothom i es va posar tots els públics a la butxaca. Bromes verdes o crues sobre la sexualitat d’Ulisses o la visceralitat de la guerra van ser enteses per tothom. Però no la forma, sino el significat útlim. Esperem retrobar a la Pepa aviat. Els astres van voler que aquest diumenge, ens deixés també la pintora Maria Girona, que havia estat la dona de Ràfols-Casamada i també una de les impulsores de l’escola d’art Eina. Per a ella i per a les cosines que moren a les guerres de Síria va aquest article i l’àudio adjuntat.

FAMA A LES DRASSANES

Torna la Fira d’art modern i antic de Barcelona

Foto gentilesa de FAMA
Aspecta general de la fira instal·lada a les Drassanes

Barcelona/ Centelles. Els astres es van conjuminar ahir a la tarda de divendres, per deixar-me un espai de temps suficient, per poder veure la recuperada Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona –que es fa dir FAMA-, instal·lada fins demà a la Sala Marquès de Comillas de les Drassanes. Entrada general, 10€.  En els anys de batalla en la redacció del diari, havia vist l’evolució, canvi i mutacions de la fira, abans de la seva “suspensió”, ara fa tres anys. Crisis. Col·legues meus, que també hi van anar ahir a la tarda, em van dir que es podia veure “ràpidament”. La meva visita es podia haver allargat més d’una hora si hagués fet més passades per matissar els continguts i aprofundir més a costa de la paciència dels expositors.

En la meva humil opinió, a aquesta nova fira, hi ha de tot: no hi falten els tòtems artístics de sempre; i també hi ha una bona representació de les “grans” galeries d’aquí i de fora. “Grans” perquè, d’alguna manera, en el context d’avui, sí que són, bona part de les que han sobreviscut a totes les crisis generals i particulars que hi ha hagut fins ara.  Darwin té una aplicació econòmica, també. També tallen en el temps just. No hi ha obres que toquin terreny de la fira cosina, Swab.
En general, a la Fira, per una banda, hi trobem obres d’art originades més en gremis i artesans, de tots els temps, tècniques i llocs. I també obres de les arts plàstiques, tocades per algun nom important per nosaltres, com Picasso, Miró. Hi ha almenys dos Modest Urgells bastant semblans. Dos galeries amb grups de pintures del Carlos Nadal. Peces del sempre efectiu Antoni Clavé . Hi ha, com a mínim dos Casas. Un, un paisatge rural, molt simple, i estrany al tipus d’obra del pintor modernista. Potser dels tipus que podia fer a Sant Fruitós del Bages, amb aquells entorns tant despullats. 
Hi ha l’estand d’ una galeria especialitzada amb  obres en paper, que disposa d’una bona col·lecció de Piranesi, Hogarths, Pau Roig i altres bons gravadors. En aquest lloc, en que pots remenar carpetes plenes de mestres, com qui passa àlbums familiars, un es pot donar compte del tipus de paper que s’utilitzava en els segles XVIII i voltants. Sembla mentida que ara ens obsessionem tant per l’empremta, quan ells, aleshores utilitzaven un paper tant prim.  També hi ha estampes originades en un motiu de Manet. I gravats de Zuloaga, igual com del pintor barroc Ribera, que es feia propaganda de les seves teles amb el gravat.

Fira de detalls

Hi ha una galeria europea, situada al fons de tot, dedicada exclusivament a estampes japoneses i també tenen algunes aiguades. Algunes són estampes soltes, d’altres  es presenten com un estàndard, muntades sobre teles de roba que deu ser seda. Les estampes són molt boniques. Les caixes en que es guarden les col·leccions, també. També hi ha una o dues galeries dedicades a art de tipus més tribal o de llocs molt remots o inaccessibles: escultures de Bàctria, de temples Budistes. Peces gregues o romanes, clàssiques. En una d’aquestes galeries hi tenen un tros de pintura al fresc, arrancada i emmarcada. I al costat, en un altre estand hi ha retaules o taules pintades d’estil gòtic. Catalanes o de la nostra àrea. 
No he esmentat ni les galeries de joia, tapissos barrocs, etc. A les fires anteriors n’hi havia un que portava rellotges de saló, antics. Què se’n deu haver fet? Sí que hi havia estands petits amb revistes d’art i una taula de l’associació de revalorització del moble antic, liderada entre altres, per la Mònica Piera.
De totes les peces que hi havia, les que més hem van cridar l’atenció, van ser unes esferes  terràqüies de viatge, que es posen dintre unes caixetes esfèriques. Les tenien a una altra galeria especialitzada en instruments, mapes i objectes de nàutica antiga. A l’entrada de la fira també hi ha una escultura d’Eudald Serra, un torç femení, estudi de trets fisonòmics, ara no recordo si de Filipines o Indonèsia.  Crec que era de fang.  A prop hi ha les escultures de Bàctria, que són de pedra i per la complexitat, uns altres haurien fet amb fang. Més argila encara: en un altre racó, prop de les estampes japoneses, hi ha una escultura dels anys cinquanta de Josep Maria Subirachs. Molt diferent del seu estil més conegut.  
També seria  interessant estudiar des del saló de casa o d’un museu, una pint


IV FIRA D’ART I COL·LECCIONISME 

En un nivel més local i modest,
a Centelles, també s’anuncia ja 

la quarta fira d’art 

i col·leccionisme, pel 26 d’abril.

Ja hi ha les inscripcions obertes. 
10€, si s’inscriu abans del dia. 
A veure si enguany es supera 
la presència d’artistes purs, 
de l’any passat. 

ura marinera, de Joan Roig Soler, que per una banda, és una platja, amb el seu mar, sorra, costa i gent marinera.  A la banda del poble mariner, que abraça la platja; diria que hi trobem, com si fos un collage, les cases nobles de la plaça Major de Centelles  -del cantó contrari al palau comtal-, inclosa Can Sors, la casa que ara ocupa Can Vilatimó, que es va reconstruir més modernament, i inclús Can Músic, que en la pintura surt més llunyana i dissimulada, però manté el mateix esquema urbanístic que la pròpia plaça setcentista centellenca i que la pintura, amb el mateix tema i del mateix pintor, que actualment guarda un col·leccionista centellenc, a ca seva.  Dels pintors luministes,  a la fira, també hi ha alguna peça d’Arcadi Mas i Fondevila.    

A banda de les obres vistes i de l’oferta de galeries, cal indicar que almenys ahir a la tarda, els passadissos es veien trepitjats per visitants, col·leccionistes, estudiosos, algun director de museu i caps de fundació, etc. També em vaig fixar que la disposició d’algunes col·leccions, la seva presentació i el disseny dels estands eren molt semblants als que ara veiem als museus més moderns.  Fa goig. La fira d’art modern i antic, Fama, es pot visitar fins demà diumenge a la tarda. Més info: http://www.famabarcelona.com/es/