“Hi havia un retaule del mestre de Fonollosa, a Centelles”
Miquel Mirambell parla del seu nou llibre Centelles Artística. Un recorregut per la seva història de l’art
Centelles. Quan fem l’entrevista el llibre acaba d’entrar a impremta. Ja té l’esperat ISBN. Serà una realitat d’aquí poc. Per això, impacients de tenir el llibre a la mà, parlem amb el seu autor per començar a esbrinar algun dels seus continguts. Es tracta d’un llibre d’història de l’art de Centelles. Mirambell no pretén emular, en importància, el llibre d’història centellenca d’Antoni Pladevall, però si que desitja que “sigui el punt de partida per altres investigacions”.
Aleix Mataró- Quins àmbits artístics toques?
Miquel Mirambell- Com el llibre d’en Pladevall em remunto fins a la prehistòria per parlar dels objectes trobats a la tomba de l’Ollich i arribo fins al segle XX. Parlo de les arts, com la pintura, l’escultura i l’arquitectura. Parlo, també per exemple, de la papiroflèxia que fa en Lluís Valldeneu. També parlo de les monedes que es van editar durant la República, a Centelles; dels rellotges. Toco la Festa del Pi. En canvi, excloc la música i el teatre.
AM- Has fet algun descobriment?
MM- He pogut estudiar i confirmar l’existència d’un retaule gòtic amb les taules pictòriques disperses entre varis museus. El retaule seria obra de l’anomenat Mestre de Fonollosa. Al Museu Episcopal de Vic guarden dues taules a les reserves. També, gràcies a una fotografia d’en Renart, que em va deixar en Jordi Sarrate he pogut conèixer l’existència d’un retaule barroc dedicat a Sant Francesc d’Assís, que hauria estat a l’església parroquial i no s’ha conservat. Aquesta és una peça inèdita. En canvi, no he trobat cap obra dels Giol, una família de fusters i escultors centellenca. Espero trobar, encara, alguna obra. També parlo dels Llavina, una família d’escultors barrocs, procedents de Centelles i instal·lats a Barcelona. En quan a la Festa del Pi he pogut certificar que la data més antiga, documentable, és del 1753 i no del 1751, com es deia fins ara.
AM- Quines obres consideres més importants?
MM- A nivell personal considero importants el campanar, del qual ja se sabia el nom de l’arquitecte, Miquel Fiter, de Barcelona. Però ara he pogut confirmar que és el mateix que va fer el campanar de la parroquial de Caldes de Montbuí. També considero importants el conjunt de cinc mil·liaris romans conservats al Museu Episcopal de Vic. El MEV també conserva una gran creu del segle XIII, que hauria estat de Centelles.
AM- Que t’ha interessat del segle XX?
Parlar del segle XX m’ha costat més perquè no era tant el meu àmbit. I a més hi ha molts artistes vius i no volia ferir susceptibilitats. Encara que podríem dir que els artistes amb més projecció són el trio Josep Musach, Jordi Sarrate i David Casals. Els dos primers m’han ajudat a estudiar el segle XX. Entre d’altres hi ha una dada important, que passa bastant desapercebuda, que és que Concha Sisquella, artista que es va casar amb Fornells Pla, era nascuda a Centelles. Ara hi ha una fundació a La Garriga d’ells dos, que és de fama internacional. Parlo també de tots els artistes que van anar passant per la vila: Labarta, Rusiñol, Renart. Hi ha, per exemple, una pintura de l’any 1923 de Picarol (Josep Costa Ferrer) i Francesc Labarta a Can Pratmarsó. Els gegants són disseny de Renart. Desmenteix-ho que la passarel·la de sobre la via del tren sigui de l’Eiffel. Parlo també de l’arquitectura centellenca de Pepe Pratmarsó. O de la intervenció de Jeroni Martorell, al portal. El llibre ha estat un descobriment constant
La fotografia, de producció pròpia, mostra en Miquel Mirambell, al costat de les escultures dels Baliga-Balaga de la Plaça Major de Centelles.
badaluc 