Signa i el pèndol dirà com estàs

La Garriga. Ahir divendres 7 de març, a quarts de 7, hi havia xerrada de Toni Graells a Tres Peus, el protagonista de l’exposició “Art en Moviment”. Quan la vintena d’assistents anaven entrant se’ls feia signar en un document. Però no era un control d’assistència. Sino la base del treball que Toni Graells va fer després amb el pèndol.

La primera part de la xerrada va ser més teòrica explicant la base del seus quadres. Per entendre el moviment del pèndol ens va explicar que tot té energia i que tota la naturalesa participa de la geometria sagrada. En el sentit que tot el cosmos està compost per formes geomètriques. Per exemple els humans primer som òbols o la forma hexagonal del rusc de les abelles. També va parlar dels “Cicle Corps” les misterioses formes geomètriques complexes que apareixen en camps de cereals del Regne Unit. Graells va esmentar la similitud del seu treball amb els d’Emma Kunz (1892-1963).

A la segona part de la xerrada va agafar signatura per signatura i va deixar que en cada una el pèndol en cerques la freqüència energètica. La dibuixava en el mateix paper i desprès va anar explicant un per un el significat de cada forma, que afectava la psicologia de cada persona. La freqüència que dibuixava el pèndol era exclusiva de cada persona i del moment present. Va ser una vetllada seguida amb interès per tothom, que va poder preguntar dubtes i entendre millor el treball amb el pèndol.

Els camins del pèndol

Toni Graells protagonitza una exposició individual a Tres Peus amb les seves obres terapèutiques

La Garriga. Per entendre l’exposició actual de Tres Peus Espai d’Art cal acceptar que en totes les coses hi intervé una energia que ens connecta amb un món ocult fet de símbols amb la capacitat de sanar les persones i els ambients.

Toni Graells és terapeuta i com a mitjà de treball en les seves sessions recorre a un pèndol i a la pintura per fer els diagnòstics. Ell és el protagonista de l’exposició “Art en moviment” que acull la sala de la galeria, actualment. És la primera exposició individual de l’autor.

El Toni agafa o una signatura o una paraula o una fotografia i la situa sota un pèndol amb el que cerca la freqüència energètica. El pèndol comença a oscil·lar i el Toni trasllada a una tela les formes geomètriques que el pèndol descriu.

Cada forma geomètrica del conjunt que surten en la sessió té un significat simbòlic. Això pel què fa a la geometria. Però el pèndol també li serveix per triar cada color. Situa una carta cromàtica a sota el pèndol i va cercant el color amb  el que ha de fer la línia i cada to amb el que ha de pintar l’interior de cada forma geomètrica que en conjunt formen com una espècia de mandala. Un cop acabada la composició, el Toni pot interpretar el conjunt i el color.

Tot té un significat

L’exposició la formen una desena de pintures acríliques amb aquesta espècia de mandales poblats de cercles, cercles concèntrics, triangles, creus, espirals, obeliscs i formes poligonals, pintats de colors potents: blaus, vermells, verds. Són obres visualment efectives.

Toni Graells fa molts anys que com a terapeuta utilitza un pèndol i en fa uns disset que ho aplica a la pintura. Segons ell mateix explica tot va començar en una sessió de teràpia, en que el pèndol va començar a descriure uns moviments diferents i va pensar que potser allò ho podria plasmar plàsticament. A l’exposició hi ha obres de diferents anys i de recents.

Una de les obres més noves la va dedicar a la galeria i a mi i està feta a partir de la meva signatura. El Toni hi va situar a sobre el pèndol i aquest va començar a oscil·lar descrivint una forma expansiva que comença amb dos cercles, segueix amb dos quadrats i inclou altres formes com el·lipses, triangles i unes formes que s’anomenen flors de la vida.

En el llibre que Toni Graells ha publicat recentment “Arte en movimiento” explica els fonaments del seu treball i el significat de cada forma geomètrica. Per exemple, els cercles son “l’origen. Es tanca sobre si mateix, i per això representa la unitat, l’absolut, la perfecció”. O en quan a les el·lipses ens diu que “s’assembla a un oval allargat, té propietats simbòliques i energètiques. Símbol de l’harmonia i equilibri, combina la simetria i asimetria”.

En quan al color domina una blau cel de fons i altres tons blavosos. També hi ha un verd que li va marcar el pèndol i que sense saber-ho el Toni, coincideix amb el verd del gat del logotip de Tres Peus.

En un altra pintura, el Toni va escriure “guia”. Era el 2020 en temps de la pandèmia. I el que li va sortir va ser una composició que sembla un rostre, amb un gran cercle roig que cobreix el cap, i altres cercles i formes que semblen els ulls, el nas i la boca.

No sembla molt habitual l’aplicació plàstica del pèndol. El Toni només coneix el cas d’una terapeuta suïssa Emma Kunz (1892-1963) que ho feia servir de forma similar.

El divendres, 7 de març a 2/4 de 7 de la tarda veurem una mica millor el funcionament de tot plegat amb una xerrada amb pràctica que ens farà el Toni, a Tres Peus.

Posant ordre a la natura

Jesús M. Ramos protagonitza una individual al Marçó vell

Centelles. Quan una persona es posa ulleres l’aspecte de la seva cara canvia. La muntura amb els vidres donen un aspecte diferent. Amb les obres de Jesús M. Ramos passa aquest efecte. Els fons són atacats amb textures, taques, regalims, pinzellades amb llibertat que donen lloc al que ell mateix anomena atmosferes. Però després -o abans- quadricula la superfície de manera que l’atmosfera queda encaixada dintre quadrats que canvien la percepció de la pintura. Ell parla de “dissecció de l’entorn”.

Aquest és el títol de l’exposició que hi ha al Centre d’art el Marçó vell de Centelles, fins el 2 de març. Excepcionalment la mostra està muntada al primer pis del Marçó. Hi ha diferents tipus de pintures sobre fusta, però l’eix vertebrador són les formes quadrangulars que organitzen l’espai pictòric. Hi ha teles més abstractes i n’hi ha que representen espais paisatgístics més realistes. Però en totes trobem el traç de línies que quadriculen l’espai, formes que individualitzen els fons pictòrics i geometria que li serveix per explicar entorns urbans.

Si agafem un trosset de pintura disseccionada amb el que ens fixem és amb com queda definida la pintura dintre la geometria. Amb com es combina amb les línies. Perquè a vegades sembla que la pintura acaba ajustant-se a la seva quadricula i a vegades forma i plàstica van per lliure.

Humanitzar l’espai

En Jesús viu a Taradell. Fa molts anys que pinta. Si no recordo malament havia exposat a Amics de Centelles. Ja aleshores feia un tipus de pintura que combinava geometria amb pinzellades expressionistes. Però potser ara domina la forma quadricular i també la producció de pintures sense una referència paisatgística. El que és característic són les referències, encara a ponts o elements verticals com xemeneies.

El que també sembla haver concretat és una paleta feta de tons terrosos i pàl·lids. Pinta sobre fusta i en l’exposició trobem obres de format mitjà i gran.

Una altra característica és que la part inferior dels quadres -al menys en els que tenen un aire més paisatgístic- sembla sempre ser aigua, com un mar. I hi ha peces en que clarament ho representa. També podrien ser camps. Però el resultat és un primer terme pla i un fons muntanyós on si situa l’arquitectura o l’apunt urbà amb la carcassa geomètrica.

A l’entrada de l’exposició hi ha un tríptic en que més que un paisatge el que sembla veiem és una vista per satèl·lit dels continents. A cada tros de terra hi representa un símbol o element característic d’una font d’energia: una torra elèctrica, una màquina extractora de petroli i un molí de vent. En aquesta peça reflexiona sobre el domini de l’home sobre el planeta. Potser sí que el conjunt de l’exposició és com una reflexió sobre la humanització de la naturalesa.

Records d’infantesa de dues amigues

La Garriga. L’exposició actual de Tres Peus, que es titula “Vivències”, reuneix a dues amigues de la infància. Mercè Iglesias era l’artista convidada a fer l’exposició. Es va posar en contacte amb la Núria Garriga. Van començar a parlar i van veure que de la seves vivències dels anys 80 en podien treure suc. Ara totes dues ja tenen una edat, però recorden bé els anys en que totes dues passaven hores pels carrers de la Garriga.

La Núria va seleccionar unes fotografies que ella mateixa havia tirat i va fer alguns textos recordant els anys d’infantesa junts amb la Mercè. I d’aquí aquesta, n’ha estirat el fil i han sortit les peces de fusta. Les obres que van penjades són peces de puzle que van encaixant la història. Tenen representats objectes que es relacionen amb els textos i també tenen manuscrits algunes de les frases de la Núria. Les fotografies i els textos de la Núria també es presenten dintre peces de puzle.

Les dues amigues recorden les hores dalt d’un arbre, les anades amb bicicleta, les aventures prop de la via del tren, els berenars de pa amb sal o sucre i xocolata -aquest va ser el piscolabis de la inauguració. Elles descriuen la relació com una cosa inusual, perquè no encaixaven amb els grups més grans de noies i sembla que no era habitual que dues noies anessin pel seu compte. Anaven amb els cabells curts, no tenien les orelles foradades.

Una de les peces té representada una diana de dard amb les frases apuntades com si fossin dards. En aquesta obra recorden una tarda de joc amb una altra company, l’Oriol. També hi ha una altra peça amb la representació d’un patinet amb el que cercaven les baixades més empinades de la Garriga.

Hi ha un obra en que s’hi presenta una escala, una pedra i un mosquetó. Es veu que quan últimament la Mercè i la Núria van parlar van adonar-se que totes dues portaven un símbol propi al clauer. La Mercè hi porta una escala que és un element també habitual de les seves obres. I la Núria hi porta un mosquetó. Aquí tenim els seus dos elements distintius que també formen part d’unes escultures.

En quan a la pedra, forma part dels records de quan es comencen a distanciar. Ja que tot d’una la Mercè li confessa a la seva amiga que té una pedra a la que l’hi explica coses. I la Núria diu que va sentir fred i gelosia. Elles dues es distanciaran però amb el temps es retroben.

Els texts de la Núria evoquen les aventures juntes i en valora el què significava per ella. Les peces de fusta de la Mercè amplifiquen aquestes idees.

L’exposició “Vivències” es podrà veure a Tres Peus Espai d’Art (c/ Calàbria, 29, la Garriga) fins el 15 de febrer.