Visita d’alumnes

La Garriga. Què en pensen les noies i els nois de l’obra de Toni Graells? Dimecres 19, un grup de vint alumnes de l’Institut Vil·la Romana de la Garriga van visitar l’exposició “Art en moviment”. Els joves cursen l’assignatura optativa d’arts plàstiques. Van venir, van veure les obres i van comptar amb la presència del Toni Graells que els hi va explicar la base del seu treball. Diria que els alumnes van quedar una mica sorpresos al veure el paper que tè el pèndol en les pintures d’aquest terapeuta. Graells va respondre les preguntes i va inclús fer anar el pèndol sobre una signatura per il·lustrar millor com treballa. Els alumnes segur que ho van trobar interessant.

En els orígens de l’art

La Garriga. Ahir divendres a la tarda vam tenir a Tres Peus Espai d’Art una xerrada sobre art prehistòric. Margarida Genera, arqueòloga i prehistoriadora va conduir la trobada començant per resumir l’aparició de l’ús d’eines dintre l’evolució dels primats i determinar l’aparició de les primeres representacions que es poden considerar com artístiques. Tal i com ens va explicar és durant el paleolític que es comencen a utilitzar eines de pedra tallades i afilades i és durant aquest llarg període que es comencen a decorar les parets de les coves amb pintures i amb gravats i relleus. També es generalitza la decoració d’ossos i s’utilitzen elements ornamentals corporals.

L’especialista va acompanyar les explicacions de diverses reproduccions de pedres tallades, ossos  decorats amb relleus, inclús d’una petita figura femenina. Va parlar de diversos jaciments escampats pel territori català, com a les Terres de l’Ebre on havia treballat i també va aportar imatges de les primeres investigacions a la “Pedra de les orenetes” de la Roca del Vallès.

Signa i el pèndol dirà com estàs

La Garriga. Ahir divendres 7 de març, a quarts de 7, hi havia xerrada de Toni Graells a Tres Peus, el protagonista de l’exposició “Art en Moviment”. Quan la vintena d’assistents anaven entrant se’ls feia signar en un document. Però no era un control d’assistència. Sino la base del treball que Toni Graells va fer després amb el pèndol.

La primera part de la xerrada va ser més teòrica explicant la base del seus quadres. Per entendre el moviment del pèndol ens va explicar que tot té energia i que tota la naturalesa participa de la geometria sagrada. En el sentit que tot el cosmos està compost per formes geomètriques. Per exemple els humans primer som òbols o la forma hexagonal del rusc de les abelles. També va parlar dels “Cicle Corps” les misterioses formes geomètriques complexes que apareixen en camps de cereals del Regne Unit. Graells va esmentar la similitud del seu treball amb els d’Emma Kunz (1892-1963).

A la segona part de la xerrada va agafar signatura per signatura i va deixar que en cada una el pèndol en cerques la freqüència energètica. La dibuixava en el mateix paper i desprès va anar explicant un per un el significat de cada forma, que afectava la psicologia de cada persona. La freqüència que dibuixava el pèndol era exclusiva de cada persona i del moment present. Va ser una vetllada seguida amb interès per tothom, que va poder preguntar dubtes i entendre millor el treball amb el pèndol.

Els camins del pèndol

Toni Graells protagonitza una exposició individual a Tres Peus amb les seves obres terapèutiques

La Garriga. Per entendre l’exposició actual de Tres Peus Espai d’Art cal acceptar que en totes les coses hi intervé una energia que ens connecta amb un món ocult fet de símbols amb la capacitat de sanar les persones i els ambients.

Toni Graells és terapeuta i com a mitjà de treball en les seves sessions recorre a un pèndol i a la pintura per fer els diagnòstics. Ell és el protagonista de l’exposició “Art en moviment” que acull la sala de la galeria, actualment. És la primera exposició individual de l’autor.

El Toni agafa o una signatura o una paraula o una fotografia i la situa sota un pèndol amb el que cerca la freqüència energètica. El pèndol comença a oscil·lar i el Toni trasllada a una tela les formes geomètriques que el pèndol descriu.

Cada forma geomètrica del conjunt que surten en la sessió té un significat simbòlic. Això pel què fa a la geometria. Però el pèndol també li serveix per triar cada color. Situa una carta cromàtica a sota el pèndol i va cercant el color amb  el que ha de fer la línia i cada to amb el que ha de pintar l’interior de cada forma geomètrica que en conjunt formen com una espècia de mandala. Un cop acabada la composició, el Toni pot interpretar el conjunt i el color.

Tot té un significat

L’exposició la formen una desena de pintures acríliques amb aquesta espècia de mandales poblats de cercles, cercles concèntrics, triangles, creus, espirals, obeliscs i formes poligonals, pintats de colors potents: blaus, vermells, verds. Són obres visualment efectives.

Toni Graells fa molts anys que com a terapeuta utilitza un pèndol i en fa uns disset que ho aplica a la pintura. Segons ell mateix explica tot va començar en una sessió de teràpia, en que el pèndol va començar a descriure uns moviments diferents i va pensar que potser allò ho podria plasmar plàsticament. A l’exposició hi ha obres de diferents anys i de recents.

Una de les obres més noves la va dedicar a la galeria i a mi i està feta a partir de la meva signatura. El Toni hi va situar a sobre el pèndol i aquest va començar a oscil·lar descrivint una forma expansiva que comença amb dos cercles, segueix amb dos quadrats i inclou altres formes com el·lipses, triangles i unes formes que s’anomenen flors de la vida.

En el llibre que Toni Graells ha publicat recentment “Arte en movimiento” explica els fonaments del seu treball i el significat de cada forma geomètrica. Per exemple, els cercles son “l’origen. Es tanca sobre si mateix, i per això representa la unitat, l’absolut, la perfecció”. O en quan a les el·lipses ens diu que “s’assembla a un oval allargat, té propietats simbòliques i energètiques. Símbol de l’harmonia i equilibri, combina la simetria i asimetria”.

En quan al color domina una blau cel de fons i altres tons blavosos. També hi ha un verd que li va marcar el pèndol i que sense saber-ho el Toni, coincideix amb el verd del gat del logotip de Tres Peus.

En un altra pintura, el Toni va escriure “guia”. Era el 2020 en temps de la pandèmia. I el que li va sortir va ser una composició que sembla un rostre, amb un gran cercle roig que cobreix el cap, i altres cercles i formes que semblen els ulls, el nas i la boca.

No sembla molt habitual l’aplicació plàstica del pèndol. El Toni només coneix el cas d’una terapeuta suïssa Emma Kunz (1892-1963) que ho feia servir de forma similar.

El divendres, 7 de març a 2/4 de 7 de la tarda veurem una mica millor el funcionament de tot plegat amb una xerrada amb pràctica que ens farà el Toni, a Tres Peus.