Esmalts sobre …?

Apunt (I)

Centelles. Una de les coses que m’ha anat bé per millorar els estudis d’història de l’art, és  anar-ho combinant amb la pràctica d’una tècnica. Tenia algunes nocions de dibuix i sempre m’he mogut dintre uns ambients culturals familiars i locals bastant diversos. A l’acabar la carrera , vaig cercar fer gravat. Perquè de totes les tècniques, em semblava la més útil per explicar idees amb imatges. I difondre-ho. Amb textos, breus o llargs. Però podia ser bastant simple: paper i tinta.

Uns anys més tard, fent uns tallers, amb una mena de còctel de tècniques artístiques, em vaig interessar per la ceràmica. Perquè sabia que a l’Antiguitat s’havien fet petits segells de fang, com a “identificadors” o inclús amulets. Etc. Segells. Però com ho feien amb troços de fang tant petits? Amb el fang es pot fer de tot!

El que no havia previst o no hi havia parat prou atenció; és que: hi ha una mena de tècnica on els esmalts -que semblen familiars als de la ceràmica-, s’utilitzen sobre planxes de coure, com en els gravats amb puntes-seques i aiguatintes. Recordava de les assignatures d’art, les fíbules dels pobles del nord, d’or amb esmalts o les arquetes de Llemotges, amb els seus esmalts blaus, tant característics. Però les possibilitats, van més enllà:

D’alguna manera, el progrés de les arts, ha conduït també aquesta tècnica cap a altres “possibilitats”. Fins al punt que, a vegades es confon amb pintura. O, inclús amb pintura abstracte, tipus “informalista”. Els “introductors” a Catalunya, de la tècnica d’esmalts, en un esperit modern, per formació, practicaven dibuixant o representant figurativament. De les formes, cap al color. Com sempre.

Recentment des del Museu del Disseny de Barcelona, s’ha anat subratllant, amb un homenatge a Andreu Vilasís (1934-2022), perquè en seria un dels artistes més destacats. Es va formar, ho va estudiar, i a cop i de provar i mostrar les peces a altres artistes d’aquí i de fora, va anar formant escola, seguidors i també un museu: a Salou. La col·lecció més important, de treballs d’esmalt sobre coure, es troba, això: a Salou. A la “Torre Vella”. Però també hi ha peces d’ell i d’altres, representades al Museu del Disseny. Barcelona. Tant a la capital, com a la costa; un altre dels artistes “esmaltadors” representats és Pascual Fort. Aquest senyor, el tipus de treballs s’acosta més al treball d’un gravador calcogràfic. I no l’he conegut; ja no hi és: però, de moment és l’unic artista que conec de més a prop, ja que és un dels fundadors del Mini-Print de Cadaqués. Concurs i exposició de gravats, a nivell internacional, que es continua fent, des de fa quaranta-tres anys, a la falda del Cap de Creus. Bon dia!

Casals exalta paisatges propers 

El pintor explora tres racons de la comarca a l’Albergueria de Vic
Dues de les teles, a la sala romànica. A l’esquerra, el paisatge que Casals plantejava al seu taller, pels Estudis Oberts – Foto: Aleix Art

Vic/ Centelles. Sis mesos després de la individual al Niu del Palau, David Casals ja en té una altra en marxa, a Vic, a l’Albergueria. Casals coneix bé la capital comarcal, per exposicions  a la galeria d’El Carme o al Temple Romà. Però  el 14 d’octubre, Casals s’estrenava a l’espai cultural del Bisbat, un edifici secular, amb una sala per a exposicions, amb una volta de canó de pedra. 

Casals ha preparat tres teles per batallar amb l’ambient mil·lenari. Ho vam poder espiar durant els Estudis Oberts. Tres teles, però de dimensions grans, que desfermen l’habilitat del pintor per evocar paisatges naturals. Es fixa en llocs osonencs amb santuaris, com Cabrera i Granollers de la Plana. Seguint amb el concepte de “Metàfores”, el pintor retola paraules sobre les teles, que comenten el tema. Aquest cop les paraules, surten de l’hebreu i tenen un significat espiritual. No és tant evident el seu sentit, com si fossin en català o en anglès:  “Basar” (Cos), “Nefes” (Ànima) i “Ruah” (Esperit). Casi millor, són com paraules noves per traduir amb mots, la bellesa d’espais coneguts.  

Llocs caminats

La gamma de colors potser a Centelles era molt més “neó” i aquí queda més naturalitzada – Foto: Aleix Art

La tela més gran, d’uns vuit metres de llarg, és la de Cabrera: sembla que hagis de caminar per sobre el llom de l’altiplà. Les dimensions ho afavoreixen i les pinzellades resolutives per representar els volums de la muntanya ho fan versemblant.  Però és tot pinzellada. Casals no amaga que parteix de grans pinzellades i posant negre i la resta de colors, de forma intuïtiva, va alçant volums i detallant boscos, plantes, les arquitectures, el cel i marcant les distàncies. Casals pinta amb acrílic i diria que es limita la paleta -verd, negre, magenta, groc i blanc- per arriba a tots els matisos possibles. Les pintures descriuen els espais i també l’atmosfera de llum, amb tons rosats o detalls ben particulars de les estacions comarcals. Es podrà visitar fins l’11 de desembre. L’Albergueria és al carrer de darrera de la catedral de Vic.

El 4 de novembre Casals protagonitzarà una altra exposició a Centelles, a les Finestres d’El Trabuc i al Penjador de la Perruqueria Camps-Figueras, amb serigrafia i pintura de “Llocs propers”. 

Gestes amb amazones i cavallers

Individual del Francesc Artigau a la galeria EspaiGdart de Terrassa amb pintures i obra sobre paper dels últims sis anys
La caseïna, el tipus de pintura dóna colors molt intensos. L’Artigau hi juga – Foto: Aleix Art

Terrassa/ Centelles. Tot l’estiu ens hem esperat per poder dedicar un article al Francesc Artigau, atents a la inauguració d’una exposició a la tardor. Amb projectes “pintorescos” al taller i material disponible en aquarel·la i altres tècniques que domina. El que havia de ser una exposició a una galeria barcelonina, un malentès l’ha posposat una temporada. Però, paral·lelament hi havia en camí una altra individual a una galeria de Terrassa.

L’espaiGd’art és un galeria amb vint-i-cinc anys d’història. Ha exposat en alguna altra ocasió a l’Artigau i ho volien repatir. Així que després de la pandèmia ho van tornar a concretar amb el pintor barceloní. L’exposició “Que la sang no arribi al riu…” ja és a la galeria del carrer de la Palla, 10. Terrassa. No Barcelona.

La proposta agrupa obra des del 2016 fins l’actualitat. Entre les peces més “antigues” em fixo amb la tinta del “xiringito”, en que recrea l’ambient d’una platja, crec recordar de Creta. Amb poques línies l’Artigau ens presenta l’espai i la relació entre la clientela, inserint al mig “personatges”, de la seva imaginació. L’Artigau dibuixa models, normalment noies. I sovint en els seus quadres hi trobem noies i noi o homes amb actituds variades i amb anatomies i rostres bells. A aquella època -2016- recreava sovint fisonomies picassianes. Però també treballava amb composicions centrades per una mena de maternitat lactant que aquí reapareix, en mig del bullici de noies ensenyant cuixa i el gat disfrutant del “xiringito” amb un peix, sota la taula. En altres obres encara trobem el rostre inconfundible de Max Beckmann. I en d’altres referències als dansaires de Matisse. Però sempre són reinterpretacions al servei d’una missió artística i pacificadora.

Reptes i models

Aquesta obra és una tinta. Blanc i negre. Dimensions bastant grans. A traços. Però l’obra de l’Artigau si per alguna cosa també crida l’atenció, és pel colorit. El contrapunt són unes obres sobre paper amb caseïna, dedicades a gestes i “aparicions” i a la vida de les amazones i cavallers al campament. Mai la sang arriba al riu. Les trobades sempre vesen cavallerositat i galanteria.

Les obres del pintor parteixen d’un bon dibuix i una bona composició que l’artista procura complicar. Un repte – Foto: Aleix Art

La peça més important és un paper gran, amb una trobada de dos “exercits”, a un rierol. Tots dos armat amb llances – a l’estil Paolo Uccello – i preparats per repartir llenya. Però dintre la tensió, al mig guerrer i guerrera creuen llança i semblen resoldre un pacte tàcit. Per això, potser la resta de casaïnes exposades expliquen la vida dintre el campament. Moltes d’aquestes peces “guerreres” corresponen als dies limitats per la pandèmia (2020).

Francesc Artigau ens recorda que la caseïna li permet treballar amb pigments molt purs i pujats de to que l’obliguen a compensar-ho amb la resta de tons o aigualir-ho amb aigua. Com a expert en aquarel·la les obres combinen aquesta intensitat de colors –els seus vermells, granates, blaus-, amb pinzellades més suaus on intuïm el gest de la mà. En algunes obres també hi trobem dibuix amb punta de plata.

La peça més recent és d’ara, del 2022. I descriu una tempesta que porta a l’aparició d’una mena de nimfa a un bufó. Qui poden ser els personatges que comparteixen aquesta màgia?

L’exposició reuneix per tant obra dels darrers sis anys. Hi ha dos temes dedicats als Sandwichez, una cafeteria dominical on l’Artigau va a esmorzar i dibuix a dibuix, pintura a pintura, es va entretenint a recrear: espai i ambient, especialment femení. Noies distraient-se i d’altres portant plats, per unes escales laberíntiques. Els diumenges!