TREBALL DE CAMP

Art i aventura a Manlleu

Centelles. Aquesta tarda, amb la meva amiga Assumpta, hem anat a visitar la sala d’art Roma 85 de Manlleu, per parlar amb els responsables i proposar una futura exposició de la sèrie de linòleums de les fàbriques. S’hi exposarien obres ja fetes i he proposat de fer-ne de noves inspirades en el patrimoni industrial de Manlleu.
A Roma 85 avui hi inauguraven una exposició d’antiguitats. Els propietaris de la sala són també antiquaris i a part d’exposicions d’art modern també hi volen mostrar la seva altra faceta. Entre les obres que hi havia, m’han cridat l’atenció un quadre amb un guant enganxat de Clavé i una peça amb una protuberància, com un volcà o un pit –més això últim-, obra de Guinovart. La resta eren banyeres, sofàs, escultures de metall, altres pintures. També hi havia una peça de Bea, el pintor amb qui es va inaugurar la sala, que no fa gaire temps que està oberta.

Prop del riu

Després de visitar la sala hem agafat el cotxe i hem anat cap a l’estació de Manlleu i hi hem aparcat. La intenció era anar a l’altra banda del riu Ter per retratar unes fàbriques que hi ha prop de la carretera que uneix Manlleu amb la Gleva. Una és Can Dolcet, l’altra la Colònia Rusiñol i també hi han les instal·lacions de la Piara que també he acabat retratant. Però tot des de la banda contrària del riu. Per dir-ho d’una manera, des de la banda de Vic. Per arribar allà hem hagut de travessar el riu pel pont de la via del tren, per una passarel·la de planxes de ferro, on es recomanava no votar per no traspassar-les. Arribats a l’altra banda hem baixat per un corriol cap a la ribera i hem continuat direcció a les fàbriques. Hem passat pel costat d’una font. L’Assumpta m’ha dit que per allà, antigament la gent s’hi banyava com si anés a la platja. Hem continuat, enfilant-nos per uns camps i seguint per la vorera. En arribar a una casa de pagès abandonada, ja érem davant de la fàbrica de Can Dolcet però no es veia, per culpa de ser una zona molt espessa d’arbres. Solució: hem baixat el marge i ens hem apropat fins la vora del riu des d’on he pogut tirar vàries fotos.
Posteriorment hem continuat cap a l’altra fàbrica –la Colònia Rusiñol-, però aquesta si que no es veia de cap manera. Ens hem enfilat per sobre, seguint el marge del riu, però no es veia res, tot arbres. Així que hem reculat, hem tornat a travessar el pont de la via i desprès de prendre un refresc al bar de l’estació, amb el cotxe, hem anat cap a can Rusiñol. Allà hem pogut anar fins a la ribera i tirar fotos des d’una perspectiva adequada de la fàbrica. Tot material per futurs linòleums.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: