NOVES EXPOSICIONS D’ART

Jornada artística a Barcelona: Kcho, Pla, Viladecans i Courbet
CENTELLES. A les 10.45 sóc a un cafè prop de la galeria Marlborough fent temps per visitar-la. La primera sala de la llista on espero veure les obres de Kcho. Tinc hora a les 11. Kcho és un escultor cubà. Fa unes barques acoblades en forma d’estrella, com si volguessin navegar en moltes direccions. Desprès aniré cap a la Francesc Mestre.

La visita a la Marlborough és ràpida. Aprofitant una altra exposició de Kcho a la galeria de Mònaco, Violant Porcel, responsable de la sala, ha fet portar algunes obres. L’exposició barcelonina presenta una sola escultura i la resta són dibuixos en carbonet i pastels. Les barques són de metall, no molt grans però el conjunt fa ben bé un metre i mig d’alçada i per amplada. Una sèrie de dibuixos són en carbonet negre i es visionen gràcies a dos forats que tapen la resta i actuen com de prismàtics. Kcho tracta el tema de l’exili cubà, amb les pàteres i qüestions col·laterals com els naufragis, els tiburons, els perills. Les altres obres són pastels de format gran del mateix tema. Una d’elles és una obra que presenta una botella amb una barca plena de gent a dintre, feta amb tons de sanguina. A l’exposició de Mònaco, Kcho hi presenta pintures, també. Kcho és un artista que sembla potenciar el tema, és concís de línies i formes.

A un quart d’onze ja sóc a cal Francesc Mestre. La contemplació de l’exposició em fa revisar la nota publicada fa uns dies en aquest bloc. La mostra és en un 80% Jaume Pla i la resta obra d’altres artistes contemporanis: Rafael Benet, Francesc Serra, Josep Mompou, entre altres. La majòria és gravat o dibuix. De Pla es presenten també vàries pintures, però dominen més els burins. Destaca el seu autoretrat o les vistes d’entorns rurals. Em crida l’atenció que en els seus gravats, Pla concentra les línies i formes, de manera que deixa bastants espais blancs, dintre la lògica del dibuix, que donen lluminositat a les obres.
Dos museus
Acabada la visita a la sala del carrer Enric Granados, el metro em porta al carrer Roc Boronat, al Poblanou. Una mica més amunt de l’estació hi ha el museu amb obra permanent de la Fundació Vilacasas, Can Framis, una antiga fàbrica rehabilitada. Allà hi fan una exposició de pintures de Joan Pere Viladecans. La mostra reuneix obra realitzada entre 2008 i el 2010. Tot pintures de gran format, realitzada sobre feltre o altres suports orgànics. La sèrie d’obres giren entorn al tema de l’art i la literatura. Paraules escrites justifiquen la resta de composició. Destaca la intensitat dels colors i la potència cromàtica del fons, contrastats amb formes aconseguides amb reserves, plantilles i utilitzant esprais i matèries com resines, ceres. Hi ha també elements reals com uns ous d’ocell en un niu.  Tons taronges, turqueses, vermells, negres. Les composicions són estudiades ja que en el catàleg es mostren els dibuixos preparatoris i Viladecans ho planifica tot: la fusteta de color, la taca amb resina, etc. Entre les formes hi trobem animals –granotes, ocells- i objectes, com mobles, espelmes.
Després de Can Framis –deixem la col·lecció, que ja conec, per un altre dia- anem cap al MNAC. Ens saltem la sala Palau d’Antiguitats, on hi ha una exposició de dibuixos de Ramon Martí Alsina, perquè els dissabtes tenen tancat. Però al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi tenen una bona substitució: el mateix Martí Alsina comparteix sala amb Courbet i Velázquez per parlar de la influència del realisme barroc espanyol sobre el francès, del segle XIX, i d’aquest sobre el  català, en el mateix segle, encara que la sala inclou obres de Tàpies per evocar la reinterpretació i influència del realisme sobre l’obra de l’antic integrant de Dau al Set. L’exposició també inclou obres de Carolus-Duran, mentor francès de Ramon Casas. També obres de Rembrandt i Corot.  A les sales de gòtic es poden veure les noves adquisicions de pintura. Al retaule de Sant Miquel i de Sant Pere destaca la batalla entre àngels i dimonis de sobre la taula central.
Del carrer València a Poblenou, d’allà cap a Montjuïc. El dia no podia ser més variat i complet. M’agraden aquestes visites!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: