El MNAC compara les etapes de Torres-Garcia
Centelles. A simple vista l’artista uruguaià Joaquim Torres-Garcia (Montevideo, 1874-1949) sembla un artista de grans contradiccions: d’un classicisme pur al constructivisme geométric més radical. Però pel Museu Nacional d‘Art de Catalunya (MNAC) i especialment pel comissari Tomàs Llorens en les diferents etapes de Torres-Garcia no hi ha oposició sinó que l’artista va sumant reflexions i aprenentatges. A més, no hi ha dues etapes, sinó tres, perquè la vida artística de Torres-Garcia comença submergit en l’ambient Modernista. A través de 80 obres, principalment dibuixos de la col·lecció de la família, el MNAC compara i analitza aquestes etapes de l’artista uruguaià.
Torres-Garcia va néixer a Montevideo. S’instal·la a Barcelona el 1891. Les primeres obres són de caire Modernista, però quan el 1912 Prat de la Riba li encarrega la decoració del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat explora un fi i elegant classicisme. Durant aquests anys serà un dels màxims representants del Noucentisme. Però no se si no agrada o es discuteixen amb els promotors, plega i el 1916 ja torna a la pintura de cavallet i s’inclina cap a investigar les novetats de l’avantguarda. També comença a viatjar i el 1920 s’instal·la dos anys a Nova York. I el 1926 s’instal·la a París. Aquí es relacionarà amb els defensors de l’abstracció geomètrica i crea el que ell anomenarà “art constructiu”. Després passa un parell d’anys a Madrid i cap al 1934 s’instal·la a Montevideo, ciutat natal, on serà l’apòstol de l’art modern dels països sud-americans. Per a Llorens, Torres-Garcia fusiona natura i raó en la seva etapa constructivista. L’exposició es podrà veure fins l’11 de setembre. La imatge, cedida pel MNAC, és un dibuix que pertany a la col·lecció familiar i és un projecte per la decoració mural de la casa Badiella de Terrassa, del 1916.
badaluc 