Els caps d’Oduber i Isern
Jordi Isern exposa a Can Framis
Centelles. L’any 2006 al Premi Centelles hi havia una pintura seleccionada que era un rostre, de pintura expressiva, violenta inclús. Des d’aleshores he anat veien més caps en pintures d’altres pintors. No oblidem l’exposició “Cranis” de la galeria empordanesa “Cyprus”, de fa dos o tres estius. Però ara tinc entre les mans dos casos concrets: Roser Oduber i Jordi Isern. Els dos formen part de la col·lecció de la Fundació Vila Casas. Oduber va protagonitzar una exposició a l’Espai Volart que va acabar el passat 2 d’abril. Isern és l’inquilí actual de la sala d’exposicions temporals de Can Framis. Aquest pintor va ser el guanyador del Premi de Pintura de la fundació l’any passat.
Fons clars
L’exposició d’Oduber presentava peces de gran i petit format. Les pintures són sobre fusta i tela. En algunes peces tan sols silueteja o suggereix amb una gran taca el crani. En d’altres ja el representa més realísticament, en un estil com d’esbós, amb pinzellades visibles. Alguns cops, tant en les peces més de taca general, com en les més realistes Oduber utilitza els caps per fer-hi intervencions plàstiques: cosits, camps de ratlles, ombres. En algunes hi suggereix el cervell. En algunes peces divideix la composició per oposar taca amb pinzellada. Una dualitat de les seves dues gran vies estilístiques. Utilitza tons negres sobre fons clars, però també tons blanquinosos, marronosos, grisos. Alguns caps semblen de fusta, pel tipus de pinzellada. Sol tractar-se de caps masculins. L’artista va néixer al Panamà, el 1957 i viu a Calders. Les obres que presentava a l’exposició eren bàsicament del 2010.
Fons foscos
Jordi Isern presenta obra recent. Des del 2008 i varies peces d’enguany. Ell treballa formats grans i utilitza materials de suport com el ferro, de manera que ja podem veure que parteix de tonalitats fosques. Ha de pintar amb tons clars. També utilitza com a suport la fusta o el paper, però pintats de negre. També trobem pinzellades molt amples amb les que configura les formes. Com en Oduber també veiem que utilitza els caps per dibuixar-hi signes i formes. Els tons són més una dualitat entre negres i blancs.
Però quin és el tema d’aquestes composicions? Es tracta de personatges anònims. No són com els busts romans que ens parlen de personatges concrets. Encara que sí que hi ha algun missatge darrera les mirades: mirades al buit, al interlocutor, ulls tancats. Les intervencions a la part del cervell suggereixen una elusió a la memòria. Però en sentit abstracte. Hi anirem reflexionant. L’exposició de Can Framis –Carrer Roc Boronat, 116-126- es pot veure fins el 24 de juliol. Les imatges han estat cedides per la Fundació Vila Casas.
badaluc 