MUSEUS

Sorpreses artístiques
Centelles. Com diu el lema del museu de Montserrat, el seu espai és el de la “sorpresa de l’art”. Sabia de la importància del fons però no el coneixia i avui ho he fet. L’excusa estava ajudada per l’exposició temporal de l’artista Jaime Súnico, que ha pintat retrats de monjos de diferents monestirs a mida gran. Com si fossin gegants que et miren, i al menys a mi m’interpel·len per la meva vida mundana, oposada a la seva, apartada del  món. Què és el que ha portat a aquestes persones a seguir la seva vida? Les seves mirades són vives. La pintura és carnosa, pastosa. Capta molt bé la psicologia del personatge: del monjo jove inquiet, del més vellet que somriu socarro. Els hi van agafar un moment del seu temps silenciós per retratar-los. L’exposició s’inspira, en bona part, en la pel·lícula El gran silenci, que retratava la vida d’un monestir cistercenc.
Aquesta exposició de Súnico ha estat, però, el colofó de la visita artística a Montserrat. Abans ens hem passejat per les sales de la col·lecció permanent. Obres de Damià Forment, Caravaggio, Berruguete, El Greco. Important la presència de Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Isidre Nonell. Quan diem important volem dir amb varies carretades d’obres. És el cas també de Rusiñol i Casas. Del de Cau Ferrat hi ha el Café de Montmatre o un pati blau i del senyor del monestir de Sant Benet del Bages, l’obra Madeleine, en que una dona fuma d’amagat un puro.
El fons permet fer un repàs des de la pintura gòtica, fins a la més moderna del segle XX. Al final del recorregut no falten obres de Tàpies; però n’hi ha més de Joaquim Torres-Garcia. I també una selecció d’obres de Joaquim Sunyer, que el coneixia més pels seus gravats. També hi ha obra de Pere Daura. Aquests són pintors de la primera meitat del segle XX.
Terres bíbliques
Al acabar les sales de pintura i escultura hi ha unes vitrines amb peces etnològiques i arqueològiques portades pel pare Bonaventura Ubach, viatjer que va voler donar testimoni dels paisatges citats per la Bíblia. Entre les moltes peces –ceràmica, mòmies- hi ha cilindres de pedres mesopotamis dels que es feien servir com a segells, rodolant sobre argila. Segells amb motius florals o historiats en relleu. Tota una oportunitat de veure aquestes peces citades en llibres. Una sorpresa, ja ho diuen. L’exposició de Súnico es pot veure fins el 3 de juliol. La imatge que il·lustra el text és feta per mi, ja fa un temps, al final d’una caminada amb la Unió Excursionista de Vic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: