Documentant la terracota antiga
Centelles. Un dels llenguatges artístics que han acompanyat l’home des dels seus orígens és la ceràmica. I una possibilitat tècnica és la terracota, l’argila modelada utilitzada per fer tota mena d’utensilis, però també escultura –hi ha exemples d’escultura etrusca molt interessant-. La terracota té un llegat molt important tant al voltant de la Mediterrània com a la Península Ibèrica. Però quin és l’origen d’aquest tipus de ceràmica? Com van derivar les influències entre regions? Quins són els precedents de la terracota espanyola? Aquests interrogants els tracta de respondre l’exposició que inaugura dijous el Museu de ceràmica de Barcelona –ubicat al Palau de Pedralbes-. Reuneix peces dels segles XaC al IaC i algun objecte dels segles XVIII, XIX i XX per tal de comparar la producció de l’Antiguitat amb Edat Moderna. L’exposició, de fet, s’inspira en que Picasso es va basar en una terracota etrusca per fer la seva obra Vas Zoomorf, el 1954. No falta aquesta peça a la mostra, que aplega obres d’altres museus de Barcelona, com el Marès, l’Arqueològic, el Museu Egipci, i també el Museu Arqueològic Nacional de Florència. Paral·lelament a l’exposició es realitzaran tallers de joieria inspirada en el món antic i de ceràmica ritual. L’exposició finalitza el 4 de març de 2012.