ENTREVISTA

FRANCESC MESTRE [ ] Galerista
“Una galeria ha de ser un projecte personal”
Centelles. Fa deu anys que funciona la galeria Francesc Mestre Art al carrer Enric Granados, 28 de Barcelona. En fa molts més que Francesc Mestre es dedica a l’art. També  fa una dècada que vaig visitar-lo per primera vegada, com a estudiant d’història de l’art, i a part de demanar informacions per un article, vaig aconseguir dades i un llibre molt bonic sobre el gravador Enric-C. Ricart. Francesc Mestre és un pou de sabiesa en qüestions d’art, especialment del segle XX, però també d’altres èpoques. Es fixa molt amb l’art de Catalunya i té interès especial per l’obra sobre paper. Les seves exposicions es mouen per aquest terreny. Abraça un període ampli, dintre del segle passat. No oblida la pintura, però es centre més en els dibuixos, les il·lustracions i les obres fetes amb empremtes de planxes. Pot ser no ho hauria de dir, però la seva és una oferta de preus assequibles. Parlem amb ell dels deu anys i de la seva experiència a la galeria.
AA.- Què és el que més valores d’aquests deu anys?
F.M.- Vaig començar la galeria quan tenia 60 anys i ara en tinc 70. Tal i com ha de ser qualsevol galeria, es tracta d’un projecte personal. I he pogut fer el que em venia de gust. No he fet cap exposició per compromís i he consolidat una clientela, que molts cops ha fet aquí la primera compra d’art en la seva vida. 
AA.- Has notat la crisi? Com t’has adaptat?
F.M.- Sí que he notat la crisi. L’art no és una cosa imprescindible i és la primera a rebre. Una mica de crisis va bé, però ara n’hi ha massa. Quan hi ha eufòria, els preus –en el món de l’art- es disparen i apareixen uns personatges que no es mouen pas per amor a l’art. En moments de crisi, les coses es posen a lloc. Per la meva banda he posat preus més assequibles. I m’ha anat molt bé fer la pàgina web, que m’ha permès contactar amb clients i fer algunes vendes.
AA.- Quins artistes creus que han agradat més ?
F.M.- Recordo en especial l’exposició que vam dedicar a Josep Subirats, que va ser una sorpresa dintre el panorama barceloní. Ara li dediquen una exposició al Museu d’Història de Catalunya. També van tenir èxit les exposicions del primer Roca-Sastre, les que he fet de gravat antic –De Dürer a Goya-, europeu i contemporani. Em va fer il·lusió inaugurar la galeria amb una mostra de Miró, que és un artista que aprecio molt. També la de Guinovart, que era amic meu, i va tenir una mort prematura.
AA.-  Com esta el col·leccionisme d’art avui ?
F.M.- És una qüestió de cultura. Crec que tothom ha de tenir una bona discoteca, una bona biblioteca, una bona videoteca i també una bona col·lecció d’art. Crec que he ajudat bastant a posar en valor a dibuixos i gravats de qualitat d’artistes que estaven oblidats. I estaven oblidats perquè des de la Guerra Civil fins avui els museus no han funcionat bé en el que es refereix a  adquisicions i a posar en valor a artistes. Aquest és el paper del galerista.
AA.-  Quins artistes t’agradaria mostrar en el futur?
F.M.- Entre les exposicions que estic preparant destacaria: gravat antic, grans gravadors, Xavier Nogués, Lola Anglada, Ismael Smith, Xavier Gosé, Ràfols Casamada, Noucentisme i Modernisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: