Miró, Dalí i Juli Gonzàlez en disc
Centelles. Si la setmana passada parlàvem de l’exposició de Granollers que recorda el pas de Tàpies per aquella ciutat, el novembre de 1977, avui hem de parlar de la mostra inaugurada aquest dimecres al Museu Picasso de Barcelona, dedicada a recordar l’exposició de l’artista malagueny celebrada a la Sala Esteve de Barcelona, el 1936. Però no es tracta d’una exposició d’obres d’art. Com diuen en el museu “no és una exposició amb documents, sinó de documents”. Presentat de forma interactiva, els materials reunits són invitacions, retalls de premsa, fotografies i discos. Concretament onze discos, del 1935, que es van enregistrar per a la inauguració de Barcelona, que va ser el 13 de gener del 36, amb parlaments de Salvador Dalí, Joan Miró, Juli González i Luis Fernández, organitzador de la mostra picassiana, que era un projecte de l’associació ADLAN (Amics de l’art Nou). L’exposició mostrava obra realitzada entre el 1905 i el 1935. Luis Fernández i la galeria parisina Pierre havien comptat amb l’aval de Picasso, per fer la selecció, que a més els hi havia deixat la majoria d’obres. Aquesta exposició de la Sala Esteve, es va fer després a Bilbao i Madrid. A la capital espanyola, la persona encarregada de la mostra era Àngel Ferrant i quan es va inaugurar allà, es va fundar la secció madrilenya de ADLAN.
L’exposició documental que ha obert el Picasso es mostra dintre les sales de la col·lecció permanent i és el primer projecte sortit del refundat Centre de Coneixement i Recerca, ubicat a les parts noves del museu. Aquest centre engloba la biblioteca, l’arxiu i els espais educatius. Són departaments que ja existien al museu, però que, dintre el projecte del Museu del 2007, s’han revaloritzat i s’han dotat de noves funcions. Aquest Centre està dedicat a documentar i difondre la vida i l’obra de Picasso. Entre els seus projectes destaca un arxiu oral dedicat a preservar la memòria del museu, a través de testimonis verbals. L’espai que ocupa el Centre és un edifici de nova construcció que s’estén cap a la zona de la plaça Sabartés, darrera el carrer Montcada. Espais i centre són una de les aportacions del projecte generat sota la supervisió de Josep Serra, que pròximament deixarà la direcció del museu.
Bon dia!! 🙂 ja m'he fet seguidora del teu blog i gràcies per seguir el meu tb! El teu està super treballat! O.O felicitats!!!! espero q rebis moltes visites. Que tinguis un bon pont 😉
M'agradaM'agrada