ESPECIAL "LA SAGRERA"

ENTREVISTA

ROMAN ARANÓ []  Arquitecte

“L’arquitectura ha de ser vocacional cent per cent”
Centelles. Vaig a casa del Roman Arañó a fer-li l’entrevista. El motiu és que ha dirigit les obres –com diu ell- “de vestiment” del local que ocuparà la cafeteria-bar la Sagrera, al carrer del Centre. Roman ha comptat amb mi per fer la decoració de l’espai, a base de linòleums dedicats a les cases del voltant de l’església. Roman és un home obert, seriós i professional, inclús carismàtic diria. No sabia que havia estat l’arquitecte de l’I.E.S. Pere Barnils de Centelles. I amb la clarividència d’un professor d’universitat, després de preparar-ho un moment, respon a l’entrevista amb un discurs clar i estructurat, que pràcticament només he necessitat copiar de la gravadora al portàtil.
Aleix Art – L’arquitectura és una professió familiar?
Roman Arañó -No necessàriament. L’arquitectura és una professió que, penso, ha de ser vocacional al cent per cent. Com es desperta la vocació? Pot ser que familiarment, en un context d’ofici d’arquitectura ho hagis viscut de sempre i et condicioni pel que serà la feina de la teva vida o pots trobar-ho en un viatge, en un company o en una experiència personal.
A.A.- I en el teu cas?
R.A.-En el meu cas no és un tema familiar. Recordo haver fet classes al despatx del meu cosí quan ja era estudiant. Tenia molt clar que volia fer arquitectura des de que estudiava batxillerat. Mai vaig tenir dubtes d’altres professions i altres camins. Sempre em deien que el dibuix i les matemàtiques eren clau per l’arquitectura i a mi se’m donaven bé les dues disciplines. Amb el temps he vist que l’arquitectura és més que això. És més un tema cultural, de viure-la, conèixer-la i posar-te dintre.
A.A.- Quins elements consideres alhora de plantejar un projecte?
R.A. – Un primer element importantíssim és el “context” on es desenvolupa un projecte. No és el mateix un projecte en una ciutat, que en un centre històric, en una zona de desenvolupament, al mig d’un camp o en una zona que estigui marcada per un element com un riu, una muntanya… Saber llegir el context és un element molt important. Un altre element és el “programa” que et marca –el client o el promotor- per desenvolupar i donar sentit al projecte. Saber entendre el programa i saber-ho sintetitzar és essencial. Després hi ha el tema de la “forma”, que és l’element que fa que un determinat programa es desenvolupi en un determinat context. Saber treballar la forma, fer esbossos, treballar amb maquetes, perspectives i veure com les diferents maneres de formalitzar resolen un programa i s’introdueixen en el context, és un element vital. Aquesta manera de fer genera tot un fil conductor que es va trobant en diferents projectes. Una manera d’enfocar un projecte, s’aprofita en el següent, i un cop evolucionat, s’aprofita al següent i hi ha tot un fil conductor, encara que es tracti de temàtiques diferents.
A.A. –Quines diries que són les teves obres més significatives?
R.A.- Des de que fa 30 anys, vaig acabar els estudis, la tasca professional s’ha dividit en tres grups de projectes: vam començar amb el tema d’hostaleria. Bàsicament era rehabilitació d’edificis històrics en el quals hi havia canvi d’us d’habitatge a hotel. Així es van intervenir tota una sèrie d’edificis d’Espanya i potser el més significatiu va ser un edifici modernista de Saragossa. I a Barcelona, un projecte carismàtic, perquè va ser la primera cruïlla d’edificis que es van construir a l’Eixampla –al segle XIX-, és l’hotel ubicat a Consell de Cent amb Llúria. En aquest edifici es va conservar una façana amb elements pictòrics molt característics de l’eixampla.
Un altre apartat important és l’escolar. Vaig començar amb l’I.E.S. Pere Barnils d’aquí Centelles i a partir d’aquí es va continuar amb quatre o cinc edificis més a altres indrets, nous o reformes i ampliacions: el Prat de Llobregat, Montmeló, Caldes de Montbui i Vilafranca del Penedès.
Hi ha una tercera pota on s’ha desenvolupat la meva feina aquests anys, que són els xalets, les cases mitgers i les obres de reforma. Un edifici d’aquests que va encetar una via va ser un habitatge unifamiliar que vam fer per Joan Pagès i la Maria Àngels Aregall. Una casa que té una forma particular i que va originar tota una sèrie de projectes que formen com una “família de casetes”.
A.A.- Quins diries que són els edificis més significatius de Centelles?
R.A.- Els edificis més significatius de Centelles, són aquells que han generat ciutat: l’església amb la seva sagrera, primer generador de la ciutat. L’arribada dels comtes, porta l’altra peça que és el palau dels comtes, amb tot el seu volum que s’imposa a la plaça i es divisa des de Llevant. Un edifici que genera un petit eixampla i que per això és importantíssim. Un tercer edifici significatiu és el Vapor, amb el tema de la indústria i generador de la ciutat, amb la colònia i el creixement urbà.
El poble ha crescut i s’ha anat omplint de peces de qualitat:  Ca l’Aguilà, la casa amb esgrafiats del Bellesguard, Can Ripoll, Can Gaudí… que han marcat una època com l’arribada del Modernisme. Cal destacar també tot el conjunt de cases del carrer Jesús o Sant Josep… elements en que prima el conjunt i que donen caràcter al municipi.
A.A.- Amb quins edificis treballes actualment?
R.A.- Avui en dia els projectes estan una mica supeditats per l’esdevenir del temps: la crisi fa que els projectes siguin obra petita de reforma i rehabilitació. Bàsicament estem construint dos edificis hotelers a Barcelona i un d’habitatges aquí Centelles al carrer Diagonal. Un edifici nou on es vol donar un caire significatiu: en col·laboració amb Jordi Díez s’estudia integrar una escultura a la façana, que sigui un recordatori del context on es troba l’edifici, a cavall de la zona del pla del Mestre, amb cases enjardinades i d’estiueig, i per altra banda, està molt a prop del nou centre comercial del carrer Sant Josep.
També estem inaugurant el bar de la Sagrera. Es un local que té dues sales que estan pràcticament vestides i definides i treballem més en un tema de material i trobar elements que puguin caracteritzar-lo. Aquí ens vam posar en contacte amb l’Aleix i hem aconseguit fer dialogar  l’espai arquitectònic i els linòleums ampliats.
cliqueu a sobre per llegir-ho millor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: