EUGÈNE DELACROIX

Delacroix espera a Goya a Barcelona
Centelles. Marxen els impressionistes francesos del Caixaforum de Barcelona i allà mateix hi arriba un altre gran revolucionari: ni més ni menys que Eugène Delacroix (1798-1863), el gran pintor romàntic francès, autor d’obres com “La llibertat guiant el poble”. Aquesta obra no serà a Barcelona, però n’hi trobarem d’altres d’importants claus per revisar la trajectòria de l’artista amb la retrospectiva que reuneix cent-trenta obres, entre pintures, dibuixos, litografies i gravats.
L’obra és representativa dels diferents interessos artístics i temàtics de Delacroix: temes literaris, al·legories de la independència de Grècia, temes orientals, etc. Ja als seus inicis trobem una incursió al camp de la il·lustració d’un text, com és el de “Faust” de Goethe, que Delacroix fa seva a través d’una tècnica jove aleshores: la litografia, inventada el 1796.
A la dècada del 1820 s’interessa per la pintura anglesa i la literatura d’autors més antics com Dante i Cervantes, però també de més actuals per ell com Chateaubriand, Walter Scott i sobretot Lord Byron. Aquest altre romàntic influirà en l’interès de Delacroix per la independència de Grècia i l’hi suggerirà algunes obres fins i tot.
Una de les obres més importants que es pot veure a l’exposició, pertany a aquesta etapa, es tracte de “Grècia expirant sobre les ruïnes de Missolonghi” (1826), una al·legoria de l’actualitat grega que feia referència a la resistència del poble autòcton. L’obra es va presentar a una exposició benèfica per ajudar als revolucionaris hel·lens.
Visita ibèrica
El 1832 Delacroix viatge al Marroc i per això ha de creuar la Península Ibèrica i visita ciutats com Sevilla o Algecires  i sobretot fa aquarel·les del seu viatge. En aquest sentit la mostra de Caixaforum també vol incidir en la relació del pintor francès amb Espanya cercant les influències i paral·lelismes. Una d’aquestes referències espanyoles és Goya, de qui Delacroix coneixia els gravats i va inspirar-se en aquests en la seva producció. Per rematar aquest paral·lelisme Caixaforum inaugurarà el 16 de març una altra retrospectiva dedicada al gran Goya. Ambdues exposicions representen una aposta ambiciosa i es fan per commemorar els deus anys de l’estrena de Caixaforum a Barcelona, en aquella bonica fàbrica modernista de Puig i Cadafalch.
Però retornem a Delacroix i al Marroc, que visita el 1832. Una visita que serà l’origen de tota una sèrie de quadres que farà al llarg de la seva vida. A partir del 1830 també comença l’etapa de Delacroix dedicada a fer les grans pintures murals per edificis públics francesos. Paral·lelament també comença a fer pintura de temàtica mitològica i religiosa, com són quadres dedicats a Medea i Sant Sebastià. També pinta Crucifixions, que no és que representin un gran passió de l’artista, si no que són temes que l’artista identifica amb la lluita de l’individuo amb el seu destí i la mort.
En una data més avançada, el 1855, Delacroix va formar part d’una retrospectiva a París, on va presentar una obra de grans dimensions en la que investigava la pintura de temàtica zoològica: “La caça dels lleons”. L’obra s’inspira en Rubens, a qui Delacroix volia emular. A la mostra de Caixaforum es presenta un esbós d’aquesta obra. A la década dels 50 també seran importants els paisatges interessats pels efectes atmosfèrics.
En definitiva l’exposició permet revisar la carrera d’un dels grans artistes de la història de l’art. La mostra s’ha organitzat amb col·laboració amb el Museu del Louvre, i és el projecte expositiu sobre Delacroix més important en mig segle. Es podrà veure fins el 20 de maig.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: