La potència d’Arribas a la Tecla Sala
Centelles. Els incomprensius potser veuran en l’obra d’Albert Arribas una barreja de pinzellades, però si es mira en calma i es fa un repàs en el catàleg més recent de les seves obres descobrim un pintor d’una força extraordinària, que tot just ha superat les primeres etapes de la seva carrera. Parlo d’un artista nascut a Blanes el 1981, que protagonitza una exposició a l’espai de la Tecla Sala de l’Hospitalet administrat per la Fundació Arranz-Bravo.Aquesta entitat, dipositaria del patrimoni d’un dels pintor catalans més importants dels nostres temps, promociona també artistes de les noves fornades sortides d’escoles i belles arts. Aquest és el cas d’Arribas que el 2003 va passar per la Massanai el 2008 es va llicenciar a la facultat de la UB.
La mostra que es podrà veure a la Tecla Salades del dijous 23 de febrer reuneix obra realitzada entre el 2007 i el 2011, uns anys en els que clarament trobem dues etapes: la primera que s’estén més o menys fins el 2010 l’ocupen una sèrie de pintures caracteritzades per unes composicions com de camps i zones agrícoles vistes des del cel, aplanades i de formes imbricades, pintades amb colors vius i primaris, amb un especial predomini del verd.. L’hi agrada molt el color verd, perquè és present en casi tots els quadres de l’exposició. Són quadres que denoten com una base en la naturalesa, en les formes orgàniques. Obres com “Conte d’estiu” o “Metamorfosí”. Semblen paisatges aeris, però també poden ser composicions merament abstractes destinades a descriure el paisatge interior. Si voleu parlar de referents estilístics, a mi em fa pensar una mica amb Miró, pels colors plans i primaris, la presència també de vermells i les formes geomètriques delineades a mà. Datades a partir del 2008 veiem uns “paisatges” construïts a partir d’una base quadriculada, en la que ha anat delimitant i afegint àrees de colors –obres com “To sit on Fence”. El 2009, dintre aquesta etapa quadriculada, participa al Premi Centelles de pintura i és reconegut amb una menció honorífica.
Si prenem les obres de la mostra com a base per un repàs cronològic diria que el 2010 es produeix una petita inflexió amb l’obra “Naixement” on hi ha un tastet de l’etapa següent. Però encara continuarà fent obres “paisatgístiques” ben bé fins que ens trobem en el 2011. En l’oli “Naixement” comença a experimentar amb una idea de pintura que forma com una xarxa quadriculada d’un sol color, pintat sobre un fons més fosc també fet a base de franges d’aquestes xarxes, que poden recordar plànols urbans. En aquest cas els laterals estan presidits per unes grans àrees verdes. Després trobem obres del mateix any i posteriors que encara són paisatges, però va introduint com una idea clarament més de planta urbanística i geografia.
Però aquestes obres s’aturen i apareixen les pintures que dominen l’última part de la mostra. De fet es tracta de grans composicions i díptics en que hi destaquen aquelles xarxes de colors que contrasten amb el fons d’un color viu o clar. Apareixen altres gammes de colors –verds pàl·lids, torrats, negres-, tons com més dramàtics. Finalment seran les mateixes xarxes les que jugaran amb tons diferents crean com una espècia d’aurores boreals. No he vist encara l’exposició, però fotografies de detall permeten veure que gasta bastanta pasta pictòrica. En l’obra d’Arribas, trobem per tant un discurs cronològic clar, expressiu i potent. La mostra es pot veure fins el 29 d’abril.La Tecla Sala és una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en biblioteca –crec que és la més gran de la Diputació-i espai d’exposicions. Està ubicada a l’avinguda Josep Tarradellas, 44 de L’Hospitalet.
badaluc 