FRANCESC ARTIGAU [ ] pintor
“El meu projecte és pintar cada dia”
Centelles. Fa uns quants anys vaig entrar en contacte amb el Francesc Artigau. Era qüestió de preparar una exposició al Marçó vell. Aleshores em vaig trobar un Artigau submergit de ple en un projecte ambiciós que quan vaig arribar estava casi acabat: il·lustrar el “Tirant-lo-Blanc”. Però aleshores faltava trobar com es finançava per arribar a tenir el llibre físicament. Hi havia les aquarel·les fetes, tot el treball creatiu a punt, però faltava la part editorial. Per això m’he dirigit a l’Artigau i l’hi he demanat per aquest llibre. Aprofitem la trobada per parlar dels seus projectes i de les seves idees sobre el món de l’art.
A.M.- Com està el llibre de Tirant-lo-Blanc?
F.A.- Aquest llibre es va acabar fa cinc anys, just quan va començar la crisi. El llibre està acabat i l’editor que és el Hans Meike de Círculo del Arte va portar els originals a Alemanya, a un impressor que és el millor que hi ha a Europa en aquest moment de llibres d’art, perquè escanegés les obres que són tres-cents vuitanta originals en color. Això s’ha fet i s’ha preparat la maqueta. Però en aquests moments no s’ha trobat la manera de finançar l’edició final del llibre, si bé a mi ja m’han pagat els drets i els originals. Durant aquest temps s’han anat pensant solucions i l’editor ha proposat el següent: s’han emmarcat els originals repartits en quaranta vuit plafons per exposar-los al local de Círculo del Arte al carrer Princesa de Barcelona. A partir d’aquesta mostra se’n proposaran d’altres itinerants, a través potser de la Generalitat o del Instituto Cervantes. En la presentació d’aquests plafons es faria una proposta de subscripció popular en que el interessat es comprometria a comprar el llibre en el moment en que surti. Suposo que necessitaríem com a mínim uns vuit-cents subscriptors. El preu bàsic dels dos toms del llibre serien 200 Euros i segurament inclouria un obsequi. Després hi hauria un altre llibre de semi-luxe, d’un preu de 500 Euros, que inclouria uns gravats, d’un tiratge de cinquanta. Finalment hi hauria un llibre de luxe, de 1000 Euros, que inclouria una aquarel·la original.
A.M. – Quan es faria aquesta exposició dels originals?
F.A.- A voltants de Sant Jordi. També s’han fet contactes per fer itinerar l’exposició a l’Espai Blanquerna de Madrid i hi la voluntat de portar-ho a Berlín i Frankfurt, inclús per portar-ho a la Xina.
A.M. – Pots recordar les característiques del llibre?
F.A. Hi ha tres-centes vuitanta aquarel·les, unes cent vint de pàgina sencera de 26×21,5 i noranta a doble pàgina de 56×26 i la resta són mitges pàgines i quarts de pàgina. Les pàgines senceres i les dobles estan pintades amb caseïna sobre cartró de pH neutre. I la resta estan fetes amb aquarel·la. Són dos toms perquè, a més de les aquarel·les hi ha les pàgines del text i la presentació a càrrec de Martí de Riquer. També es faria un catàleg-facsímil per a l’exposició d’algunes pàgines del llibre amb una presentació del Mario Vargas Llosas.
A.M.- Parlant de l’aquarel·la, això em recorda que fas classes a Sant Lluc?
F.A. – Així és. M’he jubilat de totes les altres classes. A part de Sant Lluc, a l’escola Eina hi faig dotze classes magistrals a l’any. De Belles Arts ja em vaig jubilar fa anys, de fet per poder dedicar-me al Tirant-lo-Blanc.
A.M. – En quins projectes treballes actualment?
 |
| Clica sobre la imatge per veure-la bé |
F.A. – Ara estic preparant una exposició per a la Fundació Vila Casas, que es farà a l’Espai Volart el mes d’abril. Entre altres pintures, n’estic fent una obra de caseïna i oli sobre fusta de cinc metres setanta d’amplada per un metre noranta-sis d’alçada. El tema és el carrer Sant Pere mes baix. A l’Espai Volart hi ha dues plantes. A la de dalt hi haurà tot obra inèdita: és a dir aquesta peça gran i altres obres també grans, ben bé de cent seixanta per cent trenta. A l’espai de baix no hi haurà exactament una antològica sinó antecedents meus, des dels anys seixanta fins l’actualitat. Obra ja exposada o que fa molts anys que no ha sortit. En total hi haurà vint-i-vuit peces. El catàleg de l’exposició ja està a la impremta. La presentació l’ha feta en Daniel Giralt-Miracle. Un catàleg que m’agrada força perquè hi ha l’obra, hi ha detalls, hi ha esbossos. Quedarà bé.
A.M.- Quan Hockney va inaugurar fa unes setmanes la seva exposició a la Royal Academy de Londres, va escriure en un lloc ben visible: “les obres que hi ha aquí estan pintades per mi”. Qué en penses?
F.A. – Penso que això és una cosa puntual, fruit d’una certa rivalitat que hi ha a Anglaterra entre Hockney i artistes que es prenen la seva feina d’una manera completament diferent. Naturalment soc un admirador de Hockney, de la seva obra, del seu enginy, de la seva manera de fer. Però si ara jo tingués trenta anys menys i comencés a fer d’artista, segurament pel meu temperament ja no faria d’artista. Dintre el món de l’art ha entrat tot una part que no és art, és mercat. Tant el Jeff Koons com el Daniel Hirst, són gent que en el moment que comencen a fer d’artista ja munten un taller amb seixanta “tios” que fan la feina. És com el Takashi Murokami. L’artista es converteix en un empresari de productes artístics. Això no té res a veure amb actitud de Hockney i la meva. El que fa Hirst és una mica copiat de les desfilades de moda, en que per sortir a la passarel·la posen coses cridaneres. Això seria com la propaganda de la marca i després ja fan la producció que es pot reproduir. Amb Hirst ha estat claríssim això amb els quadres dels cercles de colors o, un altre cas, el sostre del mercat de Santa Caterina que ho posen en un ordenador i fan 1500 peces. Tot això acaba amb el Murokami. En el llibre de Sarah Thornton, “Siete días en el mundo del arte”, un dels capítols és un dia en el taller d’un artista i parla de la factoria del Murokami. Explica que en aquest taller el més important és la sala de juntes on hi fan negocis. I té un equip que li fan els projectes i els presenten en un consell d’administració i després s’encarrega la seva producció.
A.M. – Has dit que si fossis més jove no t’haguessis dedicat a fer d’artista?
F.A. – Cadascú serveix pel què serveix. Ara no serviria per anar a preparar tallers, buscar clients… Ho he fet perquè era una cosa que ho podia fer pel meu compte, jo sol, amb un estudi. De petit havia somiat que tindria un lloc que seria meu i les coses les faria jo. El que em serveix en la meva feina és començar una obra i deixar que se m’emporti. I tenir al final la sorpresa d’allò que he fet, si m’agrada o no m’agrada. Una cosa que depengui de mi, i per això estic d’acord amb el Hockney. Aquella sorpresa de dir “ostres, aquesta vegada t’ha sortit, a veure si et surt a la propera”. El que no nego és que aquest fet creatiu és impossible per la gent jove.
A.M. – Quins són els teus projectes?
F.A.- El meu projecte és pintar cada dia. He fet una sèrie d’aquarel·les sobre varietats de raïm que hi ha plantades a Catalunya i m’agradaria fer una sèrie sobre els diferents tipus d’oliva. Però això ho haig de fer del natural i a la seva temporada.
badaluc 
sempre m' ha agradat Artigau, el segueixo desde sempre, de quant el Pop Art era ua moda, de quant no estava tan ben vist, de quand las seves interpretacions (sense fer fàstics a la bona il.lustraciò de tota la vida) del Tirant o el Quixot.
Bonic el moviment i cromatisme d' aquesta darrera obra, però… ¿on es el carrer més Baix de Sant Pere? jo hi he viscut, i vaig subint, i no el reconec pas, potser no fa falta, però ja que en fa menciò, m' agradaría sentirlo.
M'agradaM'agrada