Els pensaments pictòrics
de Salat en un pis
Centelles. La cita és al carrer Petritxol. Entro a l’estret carreró per Porta Ferrissa i passo per les granges que queden, les noves botigues i la Sala Parès. Ara a l’espai on hi havia la galeria Trama hi han posat una botiga, crec que és de pastissos. Una mica més avall, abans d’arribar a la llibreria d’excursionisme trobo el número 4, un immoble on havia passat els últims dies de la seva vida Àngel Guimerà. Pico al 2n pis, primera porta i m’obren sense dilacions. Són les dues tocades i segurament la gana apreta a tothom. Pujo per una escala estreta i sinuosa: principal, primer i segon. La porta ja està oberta i de seguida es desfan els misteris.
Carmina Gaudes i la seva sòcia Sílvia Gonzàlez, responsables de la galeria nòmada Cis Art Lodgers esperen per ensenyar l’exposició que fa poc han obert dedicada a Elisabet Salat. En aquesta ocasió les dues galeristes han aconseguit un pis buit d’estructura laberíntica, parets blanques i erosionades pel temps, centrat per un pati interior amb finestres lluminoses.
Reordanar
Les pintures de la mostra “Dos a dos” de Salat s’ordenen per les diferents sales. Cada obra és una “ruta” –així es titulen-, a un món pictòric que, segons m’explica Gaudes, reflecteix una experiència traumàtica. Però no descriu aquest moment, sinó que fa una conceptualització del procés viscut i a partir d’aquí es construeix la sèrie que centra l’exposició. Una primera visió dels acrílics suggereix una artista interessada en tapar, netejar i emblanquinar. Les capes es situen sobre elaboracions pictòriques prèvies i es farceixen de retalls i collages, així com de paraules escrites i destacades, que evoquen conceptes. En una de les obres, un retall de diari em dóna una paraula que em serveix per intuir el rumb de l’artista en aquestes obres: deconstrucció. El fet de desmuntar un concepte, una idea i també una pintura i tornar-la a muntar però de forma diferent. Salat remena i destria conceptes, pinzellades, etc.
Gaudes em fa adonar que Salat repeteix uns xifres i m’explica que vol parlar de les forces positives i negatives que es combinen per donar lloc a l’equilibri. Una mica Salat expressa plàsticament la consciència que en el curs d’un procés de crisi, a vegades s’arriba a estadis d’equilibri emocional, fruit de reflexió i lluita interna.
L’exposició reuneix aquesta sèrie d’obres emblanquinades, però dintre aquestes n’hi ha dues que són una mica diferents: tenen un major contrast de colors –entre foscos i clars. I un aire més dramàtic. Gaudes aclareix que una és la peça inicial i l’altra la que tanca el cicle. També hi ha una sèrie de quadres en que l’artista explora moments d’incertesa. Finalment hi ha una sala cèntrica on Salat hi ha col·locat un conjunt d’obres sobre paper fetes amb les sobres de retalls i materials utilitzats per les altres pintures. Són com una síntesis de la seva obra. Un d’aquests papers s’exposava a la mostra del concurs Joan Vilanova de Manresa. L’exposició del carrer Petritxol de Barcelona es podrà veure fins el 29 de març. Podeu trobar més informació al web: http://www.cisartlodgers.com
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
badaluc 