Vilató en cinc capítols
 |
|
“Deux oiseaux et soleil”, pintura de 1978, del tema del bestiari
que es pot veure a l’Espai Volart. Foto: Marianne Torstenson
|
Centelles. Alberto Magnelli, de qui parlava la setmana passada, segueix una línia pròpia marcada per l’abstracció. Podríem dir que no té més “competència” que la resta d’artistes en general. Pertanyent a una altra generació posterior, Javier Vilató parteix d’un substrat comú però podríem dir que cerca distingir el seu estil i diferenciar-se de la ombra allargada del seu oncle, Pablo Picasso. La seva “competència” era massa perillosa. La vida de Vilató va transcórrer a Barcelona i sobretot a París, on es va instal·lar. Formà part de l’anomenada Escola de París. No sabria dir si es tracta d’un artista molt conegut. La sensació és que era familiar en determinats cercles, em refereix-ho localment. Però en espais com la Sala Dalmauhi havia anat participant en exposicions i sobretot fa uns anys, la Fundació Vila Casas va dedicar-li una antològica, que personalment em sembla que, va servir refrescar la memòria i tornar-lo a posar al mapa ric i extens d’artistes del nostre país. Ara, cinc institucions públiques i privades s’han unit per dedicar-li una nova retrospectiva. La iniciativa es fa per recordar el paper modernitzador de l’art de Vilató i també, i no menys important, el seu pes en l’origen del fons que constitueix la col·lecció del Museu Picasso de Barcelona. Efectivament el museu del carrer Montcada és un dels que participa en el projecte. Cada sala acull un àmbit temàtic representatiu de l’obra de Vilató. El Picasso, acull obra amb prèsencia de “Gent”, de figures i formes antropomòrfiques. El Museu Frederic Marès s’ocupa de les escultures de bronze. Vilató era un artista polifacètic com el seu oncle. Va fer pintura, gravat, escultura… A la figura en relleu s’hi dedicà els últims anys de la seva vida, entre el 1997 i el 2000. A la Fundació Vila Casas mostren les “Bestioles”, animals de companyia o que l’acompanyaven en el taller, com mosquits, que els trobava familiars i els “retratava”. A la Sala Dalmau hi mostren natures mortes, les “Coses”: gerros, fruiteres, instruments musicals… objectes del seu entorn. Es mostren una trentena de pintures. Finalment a la Sala Gaspar, es mostren les obres sobre paper. És a dir els gravats i els llibres de bibliòfil.
 |
|
“Personnage au chevalet”, pintura de 1993 del tema de “Coses”
que es pot veure a la Sala Dalmau. Foto: Sala Dalmau.
|
Javier Vilató, va nèixer el 1921 i va morir el 2000. Era fill de Lola Ruiz Picasso, germana de Pablo R. Picasso i del neuropsiquiatre català Joan Baptista Vilató. El germà de Javier també era artista, i és conegut com a Fin (Pilar Vélez, una de les comissaries de la mostra de Vilató, té una biografia dedicada a Fin). Javier Vilató s’empapà de l’ambient artístic i aprengué ràpid. El seu tema general, eren les coses més pròximes, el seu entorn immediat. El seu estil podríem dir que parteix de la figuració, però la desfà i la estira cap a l’abstracció, en un llenguatge on té molta importància la línia negre.
Joaquim Gomis
Per cert, la galeria Eude –Consell de Cent, 278, Barcelona, Tel. 93.487.93.86-, recorda que el proper 14 de juny s’acaba l’exposició que tenen sobre el fotògraf Joaquim Gomis. Reuneix obres d’entre els anys 1917 i 1961, per tant en ple procés de les avantguardes i de l’art modern. De Gomis es mostren treballs seus sobre l’obra gaudiniana, Miró o paisatges.
Per visitar els cinc parts de l’exposició de Vilató, adjunto tot seguit la relació de seus i adreces, tot és a Barcelona:
 |
|
“Femme et scorpion”, gravat del 1979-80 que es pot
veure amb d’altres a la Sala Gaspar. Foto: Hydris Mokdahi
|
Sala Joan Gaspar (paper), Pl. Dr. Letamendi, 1. Tel. 93.323.07.48. Sala Dalmau (Coses), Consell de Cent, 349, Tel. 93.215.45.92. Fundació Vila Casas – Espai Volart 2 (Bestioles), C/ Ausiàs Marc, 22, Tel. 93.481.79.85. Museu Frederic Marès (bronzes), Pl de Sant Iu, 5, Tel. 93.256.35.00. Museu Picasso, c/ Montcada, 15-23, Tel. 93.256.30.00
badaluc 