Lars Physant,
pont entre Dinamarca, l’Índia i Barcelona
Centelles. Han ampliat el calendari per veure una exposició de pintura instal·lada a la sala Max Cahner del Palau Moja, situat a la Rambla de Barcelona. Es tracta d’una mostra protagonitzada per Lars Physant, pintor danès instal·lat a Barcelona. La proposta estableix un pont entre ambdós indrets per tal de donar relleu a una qüestió, que em sembla, ha passat bastant desapercebuda: la presidència danesa del Consell d’Europa, que va començar per Cap d’Any. Altres qüestions econòmiques han eclipsat el paper dels dirigents de Copenhaguen.
Deconstruccions
 |
| Foto: Aleix Mataró Tot i semblar rectangulars, la majoria de pintures de Lars Physantsón com un puzzle fet de moltes peces |
L’exposició de Physant es va inaugurar el 6 de juny i durava fins a finals de mes, però han avisat que ho allargaven una setmana més. Physant parla de la cultura hindú, de les seves costums, les seves dones i també de la naturalesa. Per tant al pont transeuropeu que estableix la biografia del pintor, cal afegir-hi el diàleg amb el tema oriental. Un tema que, podríem dir, Physant pren com a excusa per construir, i és literal “construir”, les seves pintures a través de superfícies de fusta i tela ajuntades, com si fossin peces de trencaclosques. L’estructura dels quadres és feta de peces irregulars. Li agraden els rombes i trapezis, amb parts rectes i curvilínies i el conjunt se suma a l’expressivitat de les pinzellades d’oli. A través de diferents estils, i especialment del puntillisme, l’artista distingeix i crea diferents zones pictòriques. L’estil dels puntets de colors l’utilitza en diverses parts i varies obres, però en d’altres zones utilitza un estil més realista, tot i que amb una importància especial dels colors càlids i vius. Els temes orientas li permeten utilitzar aquesta gama que dona un aire inclús “calorós” a les seves teles. La presència del puntillisme, de fet, recorda efectes atmosfèrics de les urbs càlides. Així, podríem dir que és una pintura realista, amb un component expressionista que, personalment, fa que ho relacioni amb altres propostes artístiques escandinaves. Particularment amb l’aire “expressiu” de la seva escultura medieval o amb la força sensorial de les pintures d’Asger Jorn, tot i que en aquest cas parlem d’un treball de pinzellada molt més carregada. Les arrels s’arrosseguen.
 |
| Foto: Aleix Mataró L’artista també parla de rituals estranys |
Les pintures de Physant estan carregades d’ambient, de persones, d’exostisme. I hi ha una pintura que difereix de la resta que em va agradar especialment. Es tracta d’un paisatge en vista aèria d’un riu que em fa pensar amb la desem- bocadura de l’Amazones amb els seus nombrosos afluents i ramals. La pintura està quadriculada i cada casella està resolta de forma subtilment diferent. He vist abans aquest tipus de propostes, però aquí el motiu, amb la vista aèria, l’atmosfera i amb el sentiment de tranquilitat, ho vaig trobar ben solucionat.
També em sembla interessant, que en la pintura “Circular movement” hi pinta diverses dones hindús, fent-se la cua. Dos parells d’aquestes noies semblen les mateixes, amb el qual l’artista podria estar introduint la idea de temps –tal com també fa Marcos Palazzi- en sentit seqüencial, per parlar de l’operació capil·lar. Al mig de l’escena hi situa una dona d’edat més gran. Totes estan en relació, ocupen un espai comú i xerren. La dona del mig podria introduir la idea de temps en sentit generacional.
Si visiteu l’exposició no us descuideu de mirar el sostre. Per cert, sota els porxos del Palau Moja abans hi havia una llibreria de la Generalitat, que ara l’han tancat. Aquesta crisi!
badaluc 