El “nou” Maíno
ja es pot veure a la sala de fons modern
 |
| Foto: MNAC “La conversió de Sant Pau”, de Maíno, de cap a 1614, recentment restaurada |
Centelles. El Museu Nacional d’art de Catalunya, compta amb una obra de Velázquez, representativa del Barroc sevillà; d’obres dels Ribalta, representatives de la línia pictòrica barroca valenciana i fins ara tenia una única obra, del final de la vida, de Juan Bautista Maíno, representant de la línia castellana, el”Retrat de Fra Alonso de Santo Tomás” (1648-49). La restauració i estudi d’un quadre dedicat a “La conversió de Sant Pau”, ha permet concretar que es tracta d’un altre Maíno, i a més immediatament posterior a una de les seves grans obres, el retaule major de les Quatre Pasqües, per una església de Toledo, realitzat entre el 1612 i el 1614 i actualment conservat al Prado.
“La Conversió de Sant Pau” ha estat restaurada amb el suport de BNP Paribas i la seva fundació, i s’exposa fins el setembre, a una sala d’art modern, juntament amb una obra preparatòria i documentació del seu procés de restauració.
Maíno és important històricament perquè va estudiar a Itàlia i va ser un dels introductors de la pintura que s’estava fent allà al segle XVII i especialment del concepte pictòric de Caravaggio. Maíno era natural (1581) de Pastrana, a Guadalajara i va morir al cap de seixanta-vuit anys a Madrid (1649).
El fet que Maíno es decantés per la seva vocació religiosa va fer que la pintura passés a segon pla i al llarg de la seva vida no fes més d’una quarantena d’obres. Però tot i això se’l té per un pintor bo, autor d’un dibuix vigorós, el concepte monumental de les figures, la il·luminació contrastada, el colorit intents i les influències caravaggiesques. L’obra “redescoberta” del MNAC conté aquestes característiques i també el caracter interpretatiu que Maíno feia dels seus models. En aquest sentit “La Conversió” és important per sumar-se a un catàleg reduït de l’artista i situar-se en un moment dolç i de consolidació de la seva (cap al 1614), després del seu retorn d’Itàlia. Anys més tard l’artista castellà s’introduiria a la cort de Madrid, on arribaria a ser mestre de dibuix del futur Felip IV, assessor de matèries pictòriques i col·lega de Diego de Velázquez.
 |
| Foto: MNAC Imatge del procés de restauració de la pintura al taller del museu català |
La pintura de la “Conversió” del MNAC formava part del seu fons des del 1952, quan va ser adquirida per Joan Ainaud de Lasarte, aleshores director del museu, que creia que era una pintura italiana. El 1985 un incendi a les dependències municipals on es guardava va malmetre perillosament la pintura. Però en mans de l’equip de restauració del MNAC s’ha pogut arreglar. La tela presentava bombolles, cràters i repintats desafortunats. També havia estat retallada. Durant el procès de restauració es va fer un exàmen radiogràfic a la tela i a part de veure les seves patologies també es va poder distingir l’estil de dibuix vigorós, característic de Maíno, així com els penediments que va fer l’autor.
badaluc 