Imma Parés:
el diàleg entre la precisió i l’expressió
Fotos. Aleix Mataró
 |
Centelles. L’estiu és un moment especial dintre el curs creatiu dels artistes. Es poden reprendre projectes aparcats durant l’any o si es va fora i no es poden atacar grans projectes, es pot dedicar a omplir els quaderns. L’Imma Parés ho té complicat per pintar o dibuixar durant l’any. És professora de pintura a La Farinera de Vic i també està immersa en uns estudis universitaris a la UOC que li demanen molta dedicació. Es reserva les hores plàcides de l’estiu per ocupar el garatge de casa seva i distribuir el cavallet, la taula, les pintures, les obres velles i les noves.
Quan va de viatge amb la família se’n du quaderns per fer-hi esbossos. Com cada estiu ha passat uns dies a Cadaqués i a més de visitar la mostra del Mini-Print o de la galeria Marges-U, recorre les cales i racons equipada amb el bloc i les aquarel·les. En aquests quaderns hi veiem bàsicament apunts d’entorns urbans i marins: la costa, cases, àrees ajardinades, etc. M’ha cridat l’atenció que fa les línies també amb la mateixa aquarel·la, prescindint del punta-fina o de la tinta per definir les formes. Es tracta de treballs precisos, atacats de forma segura i expressiva.
En els seus viatges i excursions, sempre porta també una càmera i si un tema li crida l’atenció, click!
Quan l’Imma torna a casa seva, es posa al taller per fer obres de temàtica més concreta i més relacionada amb els interessos seus artístics. El gran motiu, que ha cultivat des de fa anys són els reflexos aquàtics. Reflexos i jocs cromàtics vistos en diferents situacions: rius, cascades, estanys, mars. Una de les obres que l’Imma té quasi acabada ens dóna una idea de per on passa ara: es tracta d’un canal on ha trobat una manera diferent de recrear els reflexos del cel i les formes del voltant. Aquesta troballa li fa revisar altres obres antigues i en curs, com una peça de ja fa uns quants anys que pensa refer del tot per reconduir cap aquesta nova direcció. I segurament també impulsarà una altra obra quadrada de grans dimensions, que està plantejant per participar en un concurs. L’Imma vol treballar aquesta obra pel concurs, amb varies zones amb graus diferents d’abstracció i definició del paisatge. Però no acaba de veure com ho pot continuar. Segurament el suport d’esbossos intermitjos i d’altres obres l’ajudaran a conduir-la cap a nou port.
Construir
L’Imma no es defineix ni vol ser una pintora realista, si no que li agrada treballar amb un estil que combina també un caire abstracte. En les seves obres veiem bé aquella idea, expressada per mm, que la pintura és una construcció abstracte. Perquè es veu molt bé que l’obra és una suma de pinzellades i taques. L’obra que té en el cavallet és un bon exemple. Es tracta d’una aquarel·la sobre fusta que representa un primer pla d’una zona calmada d’aigua, d’un estany o riu. Això li permet fixar-se amb les diferents tonalitats que agafa reflectint el terreny i el cel circumdant i crear un joc de colors, d’atmosferes i veladures molt potent.
La mateixa idea de “construcció pictòrica” la veiem encara millor en una altra sèrie d’obres de format petit i fetes sobre paper. Però aquestes no són de temàtica aquàtica, si no que l’Imma les fa desprès de passejar, per exemple, per Tona, amb els seu paisatge agrícola, pla i d’horitzons muntanyosos. En aquestes peces, fetes amb acrílic, l’Imma cerca deixar-se anar i experimentar amb la forma de crear la sensació de camp o muntanya, amb recursos allunyats de la simple pinzellada.
Una altra obra que ens mostra el seu estil compositiu i el seu diàleg entre l’abstracció i la figuració és el dibuix amb el que va participar en el Concurs Ynglada-Guillot. No va ser seleccionada i ja hem pogut conèixer l’obra presentada retornada a l’estudi de Tona. Es tracta de la interpretació d’una branca reflectida a les aigües del Ter, treballada amb llapis grafit, carbonet i pastels blancs. Les zones fosques, degradats de tons que van des de grisos fins a negres intensos, es combinen amb les llums creades amb traços de goma o tocs de pastel blanc per crear un paisatge aquàtic d’aspecte ambigu i, no se si volgudament, obert a la reinterpretació, ja que per exemple hi veig la ombra d’un tigre.
L’Imma Parés participa freqüentment a concursos. Ara ha estat seleccionada al Premi Centelles, però desprès de quatre o cinc anys d’intentar-ho i no passar el filtre del jurat. Aquesta serà l’última obra d’aquest estiu, que coneixerem de l’Imma un cop obrin l’exposició i segurament serà un bon pretext per tornar a parlar d’aquest artista i del seu diàleg intens entre precisió i expressió. 
badaluc 