ENTREVISTA [ ] IVETTE NADAL, CANTAUTORA
“No t’assemblis a ningú!”
 |
| Foto: Aleix Mataró Ivette Nadal, cantautora, al final de l’entrevista a Granollers |
Granollers/ Centelles. El divendres 10 d’agost va ser el dia de la trobada amb la Ivette Nadal, la jove cantautora de Granollers (1988) que fa uns pocs anys va introduir-se a l’escena musical amb els discos “Guerres Dolcíssimes” i “A l’esquena d’un elefant”. Temes com “L’aristòcrata” formen part ja del repertori que va sonant de tant en tant a les ràdios del país. Ara hi ha hagut però, com un silenci major de la veu d’Ivette, perquè fins que no publiqui el seu tercer disc, no tornarà a donar corda a l’interès dels mitjans. No obstant sap que compte amb un nodrit nombre de seguidors, públic minoritari si es vol, que va als seus concerts i també l’ha ajudat en el seu nou treball a través d’un procés de micro-mecenatge. El tercer disc, ja té nom “Mestres i Amics”. I data d’estrena: 29 de setembre, a Granollers.
Volia parlar amb la Ivette perquè m’agrada la seva música, la seva veu i l’esforç que hi ha darrera les seves lletres i treballs. El segon disc, per exemple, “A l’esquena d’un elefant”, està cuidat fins l’últim detall, amb un estoig pel Cd de cartró, que quant s’obre és com si fos la boca d’un peix. Les lletres tant del primer com del segon disc, són pura poesia i de lectura oberta. Amb un to nostàlgic –ella parla de tristesa, però per mi evoquen altres sentiments- conviden a analitzar el món de les emocions i els moments especials.
La Ivette és bastant accessible i també està posada al Facebook. Un dia l’hi vaig fer un comentari sobre la implicació social de les seves lletres. I a partir d’aquí vaig començar a estirar el fil per quedar un dia amb ella i incidir les seves reflexions al blog i a la secció Tint social on s’analitza el binomi entre art i societat. Hem quedat al bar de la Fonda Europa, un lloc molt petit i tranquil, adient per poder parlar. Hi ha molts cambrers –pel servei del restaurant-, però no els sentim. Aquest cop la gravadora sí que enregistra tota les respostes sense protestar.
Aleix Mataró. – Vius de la música?
Ivette Nadal.- Econòmicament no, però sí, és el que m’ocupa més temps. Tot el dia pensant i treballant en el projecte –el cambrer demana a la Ivette què vol i tria una camamilla, indici de que els nervis l’hi ha fet passar uns dies delicats de salut-. És a dir sí que hi visc de pensament, d’intenció, de ganes, d’il·lusió i treball. Una mica d’això i de l’ajuda del meu company anem sumant. Viure de la música és una cosa que intentaré quatre o cinc anys més, com a molt, o un parell de discos més. I si no va una mica millor no podré dedicar-hi tant, ni invertir-hi tant, sobretot. Més que res, el que faig ara és invertir molt econòmicament. La inspiració és més relativa. Ho faig perquè vull. Però econòmicament és una inversió important, que no es recupera.
A.M.- Què et faria falta per viure de la música?
I.N.- Segurament em fan falta moltes coses per fer un tipus de música que pugui estar més de moda o que pugui agradar més a les masses. Tampoc això és una cosa que vulgui. D’acord amb la música que faig, caldria que hi hagués més públic, empreses de manegament que poguessin recolzar aquest tipus de projecte més minoritari, que barreja la música i la poesia. Costa molt entendre el que faig a nivell d’empreses i a nivell de revistes i de ràdios. En aquests àmbits és on trobo menys suport. Ells necessiten etiquetes i que la resposta sigui ràpida. Quan no ho són, per ells no val la pena i “has de canviar coses”. Jo opto per seguir treballant a fons i intentar que arribi a més gent. Evidentment haig de canviar coses, a nivell musical. Crec que m’haig d’atrevir més, les lletres potser que no sigui tant poètiques i si ho són que ho siguin molt més: que no siguin aquell entremig de pop-rock una mica immadur. Ara quan escolto el primer i el segon disc sí que veig que per l’edat que tenia estava molt bé. Però ara veig que on haig de millorar molt més és a nivell escènic. Però és que és tot una roda: si et contracten poc tens poca experiència de concert amb banda.
badaluc 