TREBALLS D’ESTIU (4)

Marta Postico: ceràmica delicada

Fotos: A. Mataró. Imatges del taller de la Marta.

Centelles. Com cada any un grup d’artistes centellencs s’han ajuntat per celebrar una nova edició dels Estudis Oberts. A semblança de la iniciativa que es fa a altres llocs, aquests artistes deixen que durant unes hores, d’uns dies, el públic pugui entrar als seus laboratoris d’idees i tafanejar el què fan, com ho fan i com ho tenen. Una de les artistes que participa d’aquesta activitat que es fa durant els dies de Festa Major d’Estiu de Centelles, és la ceramista Marta Postico. Enguany s’han fet del 30 d’agost al 2 de setembre.
La Marta fa anys que té el taller amb el forn al barri de Sant Pau, una zona apartada del nucli. El camí per anar-hi ara està bastant arreglat i a més s’ha de passar per una zona bonica del municipi, amb camps, boscos d’alzines i cases pairals com el Rossell, amb la seva particular torre.
Conec a la Marta des de que fa sis o set anys vaig ajudar-la a organitzar una exposició al Centre d’art el Marçó vell, on hi va presentar una sèrie de làmpades fetes amb fang. Quan la vaig conèixer passava temps bolcada al seu art i anava a fires a vendre les seves obres. La Marta, tant fa obra de valor més escultòric i objectes, com peces utensilis. Disposa d’un catàleg ampli.
No obstant aquella època s’ha…. interromput, i ara la crisi ha estancat el seu mercat. Així que el seu treball d’estiu, no ha pogut tenir tantes hores d’art com potser voldria. No obstant, a la visita en motiu de l’Estudi Obert, trobem obra nova. Crec que és des de l’any passat que va investigant la porcellana. Compra una pasta que ve de França i es dedica a explorar i fer peces: sobretot tasses, de capa molt fina, amb incisions lineals ennegrides d’estil geomètric. Una decoració simple però que fa joc amb la senzillesa i fragilitat de les peces d’un color blanc trencat.
Per l’exposició col·lectiva que els set artistes van organitzar, dedicades als pecats capitals, la Marta ha fet una espècia de tasses dobles, enganxades pel peu, com una peça d’una barana.
El seu taller em recorda una botiga romana, una “tabernae”, com les que es troben als jaciments: un volum geomètric de façana lluminosa i porta gran, planta baixa quadrada, dedicada al taller i exposició. I un nivell elevat on hi té el forn i un petit magatzem.
Suposo que les habilitats ceramistes de la Marta li venen de beure molts colacaos, perquè té tota una estentaria plena de potets d’aquests polvos de cacao, omplerts actualment d’arenes i materials ceràmics. En altres estentaries o aparcades a les taules hi trobem els seus fills d’argila: una espècia d’escultures d’humans sobre plats girats, les làmpades que queden de l’exposició, tasses d’aspecte més ruda, grans plats i tot d’idees escultòriques que esperen un nou dia.
No retrospectives
Li pregunto a la Marta, perquè no fa cap exposició retrospectiva. I em respon que s’estima més treballar amb el què li interessa a cada moment i oblidar-se de fer revisions de coses, que potser ja no li interessen. Però no estaria per demés que de tant en tant fes alguna exposició. Tot i que és evident que ara és difícil llençar-se en segons quines aventures.
Però sí que està oberta a fer coses concretes per exposicions col·lectives, i en cada cas descobrim una tasta-tècniques. Per l’exposició de les “Danses de la Mort” que vam presentar a Centelles el febrer passat, va fer unes provatures de gravar amb ceràmica. Utilitzava tinta sobre un paper de pasta ceràmica. També assegura que es pot traslladar bé el linòleum sobre una base d’argila tova. Total són dos materials flexibles que es poden passar per una premsa i després, la ceràmica es cou i queda perfecte. 
Es clar, el seu cap és com el d’un alquimista: per aconseguir blaus o verds ha de saber d’on a de partir, sense tenir el pot “blau marí” o “verd oliva· a les mans. Els materials canvien de colors i ha de passar molta estona abans no sap si el forn ha acabat bé la seva intervenció. Temps, al temps.
 A més de la Marta Postico, participaven en els Estudis Oberts de Centelles, d’enguany: David Casals, Jordi Sarrate, Jordi Díez, Eulàlia Llopart i Pere Bruix. El darrer i Sarrate eren les dues incorporacions. Sarrate és un històric de Centelles, antic membre del grup Tarot i agitador cultural de la vila. Bruix és un artista interessat en l’art òptic i cinètic. Parlarem d’ells i dels altres artistes en properes edicions de la Crònica de Centelles (vegeu pàgines laterals).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: