EXTRA: ABSTRACCIÓ LLATINOAMERICANA

L’Artur Ramon proposa una revisió de set artistes llatinoamericans

Centelles. No falten gaires dies perquè s’acabi l’exposició d’estiu de la galeria Artur Ramon. Concretament cinc dies, descomptant avui, demà i dilluns, a més de les hores tancades. Es tracta d’una mostra protagonitzada per set artistes llatinoamericans que treballen l’abstracció: Rafel Barradas, Sarah Grilo, Esteban Lisa, César Paternosto, Gustavo Pérez, Vicente Rojo i Torres-García.
[Dibuix de Santa Maria del Mar, de l’octubre del 2011]
Visitar Barcelona sol ser una bona ocasió per conèixer bones propostes
artístiques d’aquí i de fora, tant de galeries, com de museus. En les 
pròximes setmanes coneixereu les propostes de les sales que he visitat
avui: fotografia i art de joves, menors de 30 anys, bàsicament. 
Avui i fins dilluns també són les Festes de la Mercé i alguns museus 
obren gratuïtament les seves portes. El Museu Picasso, per exemple, ha
posat a les sales una sèrie d’esbossos de Picasso dedicats a les Menines,
que acompanyen un treball de Goya, també dedicat al quadre de Velázquez.
D’aquesta manera el Picasso participa de la celebració dels tres-cents 
anys de la Biblioteca Nacional. Visitar el museu del carrer Montcada per
veure tot el museu, potser no cal. Però si teniu l’oportunitat d’accedir-hi de
franc per veure quatre obres expresses, potser val la pena. L’exposició 
temporal que el museu ofereix és del pintor Vilató, nebot de Picasso. 
Podeu llegir la crònica corresponent d’aquesta mostra varis articles més
a vall. 
Barradas i Torres-Garcia ens són familiars perquè varen viure un temps a Catalunya. Són artistes amb un pas important per les vanguradies. Torres-Garcia va tenir un destacat passat com a pintor noucentista, però també va engegar la branca llatina del constructivisme. Barradas era un dels impulsors del vibracionisme. Rojo encara viu a Barcelona. Fa un tipus de pintura que combina la geometria policromada i el relleu.
La resta d’artistes seleccionats, potser no són tant coneguts aquí, però són habituals d’individuals a l’Artur Ramon i tenen algun reconeixement major als seus països d’origen o altres indrets. Com Esteban Lisa, que també es mou per una via vanguardista, direcció expressionisme abstracte i geometria.
César Paternosto és argentí i encara és viu. És l’autor d’uns quadres que, podríem dir, cerquen la intervenció mínimalista de la pintura, amb línies i franges que a vegades sembla que es vulguin amagar. En algunes teles, necessita utilitzar altres materials per construir uns volums geomètrics rectangulars, que surten en relleu, estan pintats en blanc i tenen color viu a les parts laterals i no directament visibles per l’espectador.
Sarah Grilo és la dona de l’exposició. Conrea un estil en que hi intervé una altra via d’abstracció expressionista. Veiem que s’interessa més pel traç, la cal·ligrafia i els tons terrosos. Gustavo Pérez és el ceramista. Autor de peces de perfil escultòric, cercant l’excel·lencia visual i tàctil amb els gresos, els esmalts que donen formes sinuoses i de jocs volumètrics. És un autor que coneixia per una individual que s’havia fet a la sala d’art modern que tenia la galeria, al mateix carrer de la Palla.
Aquest carrer, avui feia pinta d’abandonat: botigues tancades, poca gent. L’Artur Ramon es recent de la situació de crisis i troba a faltar els col·leccionistes. Tot i això, continua proposant bones exposicions, com aquesta “Abstracció Llatinoamericana” i continua editant catàlegs. Prepara també una exposició important: Piranesi. Artista, podríem dir “marca de la casa”, ja que han exposat varies vegades els seus gravats. A partir de primers d’octubre la proposta galerística farà companyia a l’aposta de Caixaforum, dedicada al gran gravador venecià del segle XVIII.
Vidre artístic
Al sortir de la galeria, el carrer s’ha animat una mica més, hi havia més gent i també han obert una altra botiga: concretament un local que venen objectes de vidre i ceràmica, treballats per grans artistes-artesants d’aquí o de fora (Venècia, per exemple). Carme Coral sap un pou de tècniques i processos i és un gust deixar-se guiar per ella i que t’expliqui com estan elaborades algunes de les peces tant delicades. Diria que les peces tenen un perfil més artístic, que no pas artesà, tot i que beuen de molts segles d’experiències. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: