ESPECIAL PIRANESI

Piranesi, doble visita a Barcelona
Foto: Artur Ramon
Un aiguafort de Piranesi
Centelles. Abans de l’aparició de la fotografia, el gravat era el mitjà idoni per difondre arreu imatges reproduïdes. Com Vicenç Furió ens diu en el seu recent llibre “Arte y reputación”, la majoria de gravadors que treballaven en l’àmbit artístic, es dedicaven a fer “gravats de traducció”, que eren aquells que adaptaven bàsicament obres d’art de pintura o escultura, per ensenyar a clients, acadèmies, etc. sense moure l’obra original. Per fer catàlegs. En canvi els gravadors que es dedicaven a fer gravats creatius, amb inventiva pròpia, eren pocs. Podríem dir que Piranesi va ser un d’aquests, però va saber unir la seva inventiva amb la capacitat divulgativa i repercutidora del gravat. Va utilitzar aquest mitjà, no només per difondre el seu gran tema, sino per elaborar un discurs, que va connectar amb el debat del segle XVIII, sobre el Classicisme. El seu tema va ser un: L’antiga Roma. I bàsicament les seves restes monumentals i els elements arquitectònics de pedra. El seu treball d’ensenyar el passat romà gloriós, el va a portar a publicar diversos treballs de gravats que van arribar a varis centres europeus i que van arribar a influir en el pensament del segles XVIII cap a aquí.
Goya era pintor i a més gravador. Rembrandt era molt bon gravador i pintor. Piranesi es va formar com a arquitecte, però va ser cent per cent gravador i teòric. Va traduir el seu pensament en imatges i va ser apòstol de la Roma antiga. Tit Livi ho va fer per escrit, a l’època d’August. Piranesi, amb gravats, el segle XVIII, el segle de la Il·lustració.
Foto: Obra Social “la Caixa”
Una de les “Carceri” de Piranesi
En total 310 aiguaforts
Dues exposicions que s’inauguren aquest dijous, dia 4 d’octubre a Barcelona ens apropen l’obra de Piranesi en grans dosis i ens ofereixen un passeig per la seva obra i la seva fortuna crítica, de maneres diferents. Caixaforum de Barcelona acull l’exposició provinent de la seu germana de Madrid, “Les arts de Piranesi”. La mostra posa èmfasis en les facetes, que al llarg de la seva carrera Piranesi va trepitjar, a més a més de l’arquitectura i el gravat: els comissaris descobreixen els seus dissenys de mobiliari, formulats en les seves estampes i també recorden la seva tasca com a antiquari i “vedutisti”.
L’altre exposició s’inaugura a la galeria Artur Ramon. Experts consumats en l’obra del gravador italià, a qui han dedicat diverses exposicions i estudis, ara posen els seus aiguaforts en relació amb el seu temps. Així reuneixen objectes originals de l’època i propers en estil i forma als que Piranesi representava, inspirant-se en el món romà antic.
L’Artur Ramon reuneix seixanta gravats, pertanyents a diverses sèries, que tenen el valor afegit d’haver estat tirats en vida de l’artista. L’exposició de Caixaforum reuneix dos-cents cinquanta estampes, així com una sèrie d’objectes i fotografies, fetes actualment, que materialitzen els dissenys i el món de l’artista italià. De fet, en aquesta exposició, es tant important l’obra de Piranesi, com la relectura que n’han fet Factum Arte o les fotografies romanes de Gabriele Basilico.
Giovanni Battista Piranesi era d’origen venecià. Es va instal·lar a Roma, després d’acompanyar una ambaixada de la seva ciutat a la ciutat del Capitol. De Venècia també era Canaletto, vint-i-tres anys més gran, que faria fortuna amb les seves “vedutes” de la Serenissima. Les “vedute”, són “vistes”, podrím dir, les postals del segle XVIII. Canaletto feia pintures, Piranesi, gravats. Piranesi potser es va inspirar en aquesta tradició “de casa” per representar els monuments romans, amb vistes que no són científiques, ni classicistes. Sino que tendeixen a emfatitzar els volums i les formes, juguen amb diversos punts de fuga i envolten el conjunt de detalls exuberants i que remarquen la contundència del motiu antic. Els edificis, les ruïnes, etc, es mostren en mig dels paisatges que l’artista va trobar al seu temps, embellint, però demostrant el pas de les centúries i la pervivència d’aquells testimonis de pedra.
Foto: A. Ramon
Un peveter romà, segons Piranesi

Aiguaforts

Piranesi treballava amb la tècnica de l’aiguafort, que com la punta-seca o l’aigua-tinta, utilitza planxes de metall, normalment de coure. Les planxes es tapen amb barnís, es dibuixa a sobre amb un punxó i es posen en àcid. La solució es menja la línia de coure, netejada amb el punxó per fer el dibuix, i forma els solcs que s’ompliran de tinta per estampar. En aquest sentit, seria interessant saber si Piranesi feia esbossos, in-situ, dels monuments i detalls, ja que tot i el toc romàntic, són d’una gran precisió realista.
L’exposició de Caixaforum es completa amb dos cicles de conferències, que posen Piranesi, en relació amb el seu temps i amb el futur. L’artista italià va polemitzar, amb els seus gravats amb Winckelmann, l’historiador de l’art alemany, resident a Roma, que defensava la superioritat de l’antiga Grècia.
L’exposició de Caixaforum i també la de l’Artur Ramon mostren, a més a més, estampes pertanyents a la sèrie de les “Carceri”. A més de recrear els monuments romans, Piranesi va dedicar una obra gràfica a imaginar un món subterrani fet de passadissos i ponts elevats, una espècia d’infern humà, que ha tingut el seu ressò entre escriptors romàntics o directors de cinema. L’exposició de l’Artur Ramon es podrà veure fins el 24 de novembre. La de Caixaforum fins el 20 de gener.

One thought on “ESPECIAL PIRANESI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: