Ceràmica d’Iznik a Barcelona, de la fundació Calouste Gulbenkian
 |
|
Foto: Fundació Calouste Gulbenkian
Gerra pertanyent als tallers d’Iznik, a Turquia. És de finals del segle XVI.
Observeu el caliu dels tons blaus, els vermellosos i el fons blanc.
|
Centelles. Al segle XV, la ciutat turca d’Iznik, va començar a fabricar una sèrie de productes ceràmics nous, que van rebre el finançament de la cort del sultà i va servir per proveir la cort otomana durant els segles de major poder. Aquesta ceràmica es caracteritzava per tenir de fons un blanc intens, que compatia amb qualitat i valor visual amb el de la prestigiosa porcel·lana. Però a més utilitzava una sèrie de colors de gran bellesa i originalitat dintre la ceràmica, com el blau turquesa, el vermell, el maragda o els porpres. Aquesta ceràmica coneguda amb el nom de la ciutat productora, Iznik, es va fer un lloc entre els col·leccionistes europeus i avui és signe de prestigi la seva presència en col·leccions.
La lisboeta Fundació Calouste Gulbenkian guarda un fons important d’aquesta ceràmica i ha deixat alguns dels seus fràgils tresors per organitzar una exposició monogràfica al Museu de la Ceràmica de Barcelona, ubicat a Pedralbes. L’exposició, que es va inaugurar el passat dilluns, reuneix peces d’entre els segles XVI i XVII, l’época d’or de la ceràmica d’Iznik. A part dels fons lusitans també hi ha peces procedents de col·leccions catalanes.
Els plats, gerros i utensilis fabricats amb la ceràmica turca d’Iznik es caracteritzen, com s’ha comentat, per utilitzar aquests tons vius sobre fons blanc. I també per dedicar-se a representar la flora regional: tulipes, clavellines, jacints, etc.
 |
| Lisboa, amb la Sé, la catedral i els seus típics trenvies. Foto: A.M.
Lisboa, bons records
El passat mes d’agost, justament vam descobrir
amb unes companyes de viatge la seu lisboeta de
la Fundació Calouste Gulbenkain.
Fundada per un petroler d’origen armeni,
es tracta d’una iniciativa privada, que a part d’una
importantíssima col·lecció d’art, disposa també d’orquesta,
companyia de ballet i biblioteques.
Al costat del modern edifici de les oficines,
en mig d’un parc, s’hi troba la seu museística,
una porció de la història de l’art.
Guarda peces d’art egipci, mesopotami, islàmic
i cristià de disciplines com l’escultura, la ceràmica, la
pintura miniada, els teixits, etc. En una altra sala
hi ha la col·lecció de pintura europea, amb una bona
representació dels artistes italians, holandesos, francesos,
anglesos, etc. Tot i que manquen els espanyols.
També hi fan exposicions temporals.
El 1983, a l’altre extrem del parc s’hi va obrir el
Centro Moderno de Arte José de Azeredo Perdigao,
que guarda una representació de l’art portuguès realitzat
des de principis del segle XX, cap a aquí.
Hi mostren peces de la col·lecció permanent i
també hi fan mostres temporals. Quan hi vam ser
tenien una exposició amb obres i documents de l’artista
barceloní Antoni Muntadas.
En resum la visita a Lisboa va ser origen de bons
moments i records. Vam visitar els diversos barris que
conformen la ciutat: Barrio Alto, l’Alfama, Belem, etc.
Vam visitar també el Museu d’Art Antic, que guarda pintura
i escultura portugesa, a part de col·leccions de ceràmica, vidre
i altres arts. Fora de Lisboa, també vam arribar-nos fins a Cascais i Sintra.
|
Aquestes peces eren les utilitzades a la cort otomana fins que el segle XVIII, els tallers van entrar en decadència –sembla que van perdre el suport del sultanat- i després van agafar el relleu de la ceràmica de qualitat, altres centres turcs. De fet, el segle XVIII és també el de la creació dels primers tallers de porcel·lana a Europa, després de que s’en tragués l’entrellat de la seva fórmula, guardada gelosament pels xinesos. Potser la progressiva generalització de tallers de porcel·lana devia perjudicar als tallers dels productes imitatius.
L’exposició “Un jardí singular”, es podrà veure al museu ubicat al Palau de Pedralbes, fins el 3 de març. Serà l’última mostra que es celebrarà al palauet situat a aquell parc del capdamunt de la Diagonal. Després col·leccions i personal es traslladaran al nou centre Disseny Hub Barcelona, ubicat a les Glòries i dirigit per Pilar Vélez, anteriorment directora del Museu Frederic Marés. Maria Antonia Casanovas, actual directora del Museu de Ceràmica, ha estat la comissaria de la mostra. Avui mateix han informat que el proper dimecres, 17, celebraran una conferència entorn a la ceràmica d’Iznik, a càrrec de l’experta Sitare Turan Bakir, de la Mimar Sinan Fine Arts University d’Istambul.
badaluc 