TREBALLS D’ESTIU (I 5)

El quadern 
de l’Índia de Marta Castro
Marta Castro
Shaadu, persona india, retratada per la jove artista
Centelles. Marta Castro és una jove artista de Berga, resident a Barcelona. Conec que és docent d’anglès i que es pot dedicar a l’art quan pot.  Ella mateixa a vegades m’ha explicat que de tant en tant fa una exposició a un bar del seu barri adoptiu. No conec més obra d’ella que els dibuixos que li he vist durant el curs de dibuix urbà. Però un viatge a un país llunyà, de llarga estada –un mes-, i la promesa de tornar amb un quadern  de viatge ple de dibuixos va oferir una excel·lent treball per ser reflectit a la sèrie de “treballs d’estiu”, que s’han editat a aquest blog, durant els mesos d’agost i setembre. Amb Marta Castro deixem endarrere, definitivament la crònica dels estius artístics. Castro ja té el quadern i amb ell ha organitzat una exposició a Mailuna –c/ Valldonzella, 48, Barcelona-. Primer coneixerem la seva experiència en el dibuix urbà, en una entrevista que ens va deixar fer. Després, en una crònica us explicaré una mica com dibuixa i què si pot veure. 


ENTREVISTA:

Marta Castro, artista i docent
“Allà dibuixaré, 
que ho tinguis present!”
Marta Castro
Un dels dibuixos del viatge a l’Índia de Castro
Barcelona / Centelles. Fa uns quants caps de setmana vaig entrevistar a la Marta Castro. Ella és una de les companyes del curs de dibuix urbà de Sant Lluc. Aquest estiu va viatjar a un país llunyà i es va endur el quadern per fer el seu primer “bloc de viatge”. De tornada tenia ganes de parlar amb ella, perquè m’ensenyés el seu treball. Va acceptar fer una entrevista per publicar a Aleix Art, però em va demanar que mantingués en secret el lloc de destí del viatge i no em va deixar veure més dibuixos que els que m’ha enviat per publicar. La Marta volia mantenir el factor sorpresa cara a una exposició que estava preparant. Avui l’exposició ja està inaugurada. En podreu llegir un testimoni més avall. Publico l’entrevista mantenint el secret, tot i que alguns noms i referències us ubicaran de seguida. El viatge que va fer va ser un itinerari pel país, per diverses ciutats i regions, incloent un petit endinsament a l’Himàlaia (primera pista).
Aleix Mataró.- Quin va ser el teu últim dibuix a allà?
Marta Castro.- El deu Haunnman. Té cos de persona i el cap té una barreja de mono. Allà hi ha molts déus. Quan vam arribar, entraves als temples i et perdies. No tenies ni idea de quin era cada un. A una botiga que hi havia a un poble, vaig veure un llibre sobre l’hinduisme i hi havia una explicació sobre els déus principals. Al final del viatge, quan ja sabíem millor de què anava tot, vaig dedicar una part de la llibreta a fer la meva visió dels déus. Llegia la descripció del llibre i segons el que em deien anava dibuixant. Al final comparava el meu dibuix amb les seves representacions. He fet al Brahama, al Vishnu, al Shiva i al fill d’aquest, el Ganesh, que és molt famós i té cap d’elefant.
A.M.- Quan dibuixaves en el teu dia a dia?
M.C.- Quan veia una cosa interessant, m’hi posava. Anava sempre a dins la motxilla, amb el bloc, les aquarel·les i els colors. El meu xicot es dedicava a tirar fotos i jo a dibuixar. Clar, hi havia dibuixos que jo tardava una hora. Ell s’espavilava i jo em quedava allà dibuixant. De fet ja ho havíem decidit així: jo volia fer aquest quadern de viatge. Era el meu primer i la condició era: “dibuixaré en aquest viatge, que ho tinguis present…”. I ell no hi va posar cap problema. Ell se n’anava a voltar pels carrerons a veure més coses i al cap d’una estona tornava a veure com ho portava. És un viatge que ens l’hem pres amb molta calma.
A.M.- La gent d’allà et deia algú, quan et veia dibuixar?
M.C.- La gent d’allà, feia molt riure! No estan acostumats a veure a dibuixar. Mentre vas dibuixant, vas notant que la presència al teu voltant va incrementant. I quan et gires, veus tot de gent que et mira i et tira fotos. Si dibuixava una persona en concret, sempre li demanava permís. Alguns et deien que no i altres que sí.
A.M.- Com definiries el dibuix urbà?
M.C.- Sempre m’ha agradat més el tema orgànic: persones, animals i coses així, que no pas el tema urbà. L’únic que a l’haver fet el curs de Sant Lluc, clar, ens dediquem molt a dibuixar la ciutat. Durant el viatge he dibuixat edificis, també. Però el tema de la perspectiva el tinc… entravessat.
Fent el curs de dibuix urbà descobreixes detalls dels edificis i en descobreixes, que quan t’hi pares, quedes sorprès del què hi ha. Per mi la idea de dibuix urbà són edificis. Les persones no les incloc dintre el dibuix urbà. Faig com una separació. Em costa molt incloure la persona en el dibuix d’edificis. Com que estan en moviment… Em costa agafar l’essència de la persona en aquell moment i incloure-la. Potser em costa més la persona que l’edifici, en aquell moment.
A.M.- Has conegut altres dibuixants urbans a allà?
M’esperava trobar més gent amb llibretes d’artista. No em vaig trobar a ningú, accepta a una ciutat. Estava en el “ghats”, que són aquestes escales que van directament al riu, on la gent fa les ofrenes i es va a banyar. Un dia estava a allà i vaig veure que a davant meu estava tot ple de persones del país que estaven dibuixant gent. Devien ser d’alguna escola, estaven tots concentrats anant dibuixant i no els vaig voler molestar. Al sud vam conèixer un noi que també era del país, que hi vam tenir més contacte i em va ensenyar dibuixos que feia ell, d’aquarel·la. Ell es sorprenia que jo primer dibuixés i després pintés. Ell pintava directament amb l’aquarel·la. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: