GRAVAT CATALÀ D’ÈPOCA MODERNA

El MNAC revisa el Fortuny gravador
Marià Fortuny, Ronda nocturna. 
C.1863-65
Foto: ©MNAC, 
Fotografia Calveras/Mèrida/Sagristà
Centelles. Últimament el gravat ha agafat un relleu important en aquest blog. Però és que també abunden com bolets les exposicions d’aquesta tècnica i a més val la pena ressenyar-les. Ens falta comentar encara l’exposició de Pau Roig i altres gravadors més antics que tenen, a Barcelona, al Palau d’Antiguitats; la col·lecció d’aiguaforts de Rembrandts que mostra el Museu Diocesà. A Caldes d’Estrac també en fan una altra de gravats, amb obra dels fons propi. I per exemple, entre altres noms reconeguts, em crida l’atenció que tenen una calcografia de Jacques Callot.
Avui però comentarem una altra exposició: les calcografies de Fortuny que ha seleccionat el MNAC i que mostra, des de ja fa un temps, a la petita sala dedicada a aquesta tècnica. La visita no va ser normal. Vaig entrar a la sala seguint un guia, un historiador de l’art que conduïa un grup d’Amics del MNAC, que assistien a una visita comentada de tres gravats del fons. Els Amics organitzen varies activitats durant cada mes i aquesta era lliure. Si t’hi apuntaves amb antel·lació, podies afegir-hi encara que no fossis Amic.
Haig de confessar que m’havia imaginat que visitaríem una zona més exclusiva del museu, perquè en el programa es deia que visitaríem el Gabinet de gravat. Per això m’imaginava que ens farien passar a una sala reservada als conservadors i experts, amb una gran taula, on podríem analitzar detingudament alguns gravats escollits. Fer una mica com el col·leccionista d’estampes del quadre de Fortuny. Però realment la visita va ser aprofitar l’exposició temporal de gravats de l’artista de Reus. Una àrea d’accés públic, però que val a dir, acull un material de primera magnitud.
L’encant de la mostra no només és presentar estampes de l’artista, sino també diverses proves d’estat, que l’artista tirava per controlar l’evolució del treball, després de cada cremada de l’àcid. Alguns papers amb la petjada de tinta, varen ser material de treball de Fortuny, ja que un cop imprès, hi esbossava amb llapis o aiguada correccions o afegits que l’artista volia aconseguir en el pas següent. Tot aquest material ens mostra no només el procés i el domini tècnic, sino que de rebot ens evidencia que el MNAC disposa d’uns tresors impagables i que moltes vegades no valorem prou.
El guia-historiador de l’art Martí Casas, primer es va centrar en un aiguafort de l’etapa de formació de Fortuny, com a gravador. Després va explicar una de les obres mestres, “la ronda de nit” i finalment un tema galant, dedicat a un botànic. Les tres obres eren aiguaforts, si bé la “ronda” utilitzava també l’aiguatinta. Ambdues técniques van ser generosament utilitzades per Fortuny.
La visita del dissabte al MNAC també em va servir per visitar 
el fons d’art modern i fixar-me amb les escultures, especialment 
les que estaven fetes en fang o venien d’un origen moldejat, 
així com els relleus. Estic fent uns peces petites de ceràmica amb relleus i volia 
veure exemples. Em vaig fixar i vaig dibuixar un alt relleu de fang cuit, 
un “Crist Jacent”, fet per Agapit Vallmitjana, el 1869. 
Martí Casas va explicar que l’artista potser hauria tingut una formació auto-didacte en el gravat. Però veien l’obra de formació, dedicada a una família marroquí, es veuen molt bé i ben fetes, les línies de trama i es fa difícil pensar que no hauria tingut algú que li ensenyés verbalment els primers passos. En certa manera és una estampa com molt “formal”. En les altres obres la línia és molt més descriptiva i fresca. Va saber agafar el “trunquillo” de dibuixar amb el punxó sobre la planxa recoberta de vernís, talment com si ho fes sobre paper.
Casas va explicar que a Fortuny li agradava molt el gravat, però que no sempre si va poder dedicar prou, ja que havia de complir amb la tanda de quadres per entregar al seu marxant. Un artista d’èxit lligat a les lleis de mercat, que però devia ser com un Messi de la pintura, perquè no se’n cansava i va fer una obra enorme i important. El gravat va acabar sent l’entreteniment de les hores ocioses, però caram, quin gravador!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: