Fa setanta anys
del Taller Torres-Garcia
 |
|
Sala Dalmau
Obra “Composición con mirada” de José Gurvich, del 1962
|
Centelles. Al nostre país, ja tenim un bon record de l’artista Joaquim Torres-Garcia, un personatge entregat a l’art i gran divulgador. Primer va travesser el llac del noucentisme, però es va apartar d’aquesta estètica i més tard va abraçar les avantguardes per la via del constructivisme. Però de cop, ens va marxar i després de voltar per Europa, al cap dels anys va retornar al seu país natal, Uruguai. Segurament ja sabreu que a Montevideo volia modernitzar la praxis artística nacional i la manera com ho va aconseguir va ser creant un taller d’ensenyament artístic adreçat a creadors joves. El Taller Torres-Garcia va ser una realitat entre el 1942 i el 1967. Enguany fa setanta anys de la fundació. La seva activitat a través de les classes, publicacions -com la revista “Removedor”- i propostes va marcar el rumb d’un bon grapat d’artistes i també va aconseguir influir en l’art americà, sobretot de l’àrea llatina.
 |
|
Sala Dalmau
Pintura de Antonio Pezzino, “Constructivo”, de 1952
|
Una representació de les obres fetes, per varis deixebles sota el mestratge del Taller es poden veure encara, fins la setmana vinent, a la Sala Dalmau de Barcelona. Aquesta galeria ha dedicat ja monogràfiques a diversos artistes vinculats amb Torres-Garcia i el 1998 també va fer ja un primer repàs de la història del grup en conjunt, com a Taller. En la selecció actual podem veure obres d’artistes com Alceu Ribeiro, José Gurvich, Elsa Andrada, Manuel Pailos o Augusto Torres, fill del mestre. Guido Castillo va ser el crític i divulgador del grup. Després de tancar l’escola alguns d’aquests artistes van seguir amb el que havien aprés o van evolucionar cap a altres cotes estilístiques. El que també és bo saber és que molts d’aquests artistes encara són vius.
Torres-Garcia els hi feia agafar objectes, destriats de la vida moderna, la naturalesa, etc i encaixar-los i treballar-los en relació a una estructura compositiva on primen les formes planes, les siluetes, les regles estructurals, i gammes de colors primaris i complementaris nets. És un estil que en certa manera recorda el cubisme, però directament aplanen els objectes i no cerquen més visions, que les que expliquen les coses clarament com són, per la seva forma estereotipada.
Petita prova
 |
|
Sala Dalmau
Pintura d’Augusto Torres, “Urbano” un oli sobre cartró
|
 |
|
Sala Dalmau
Gaston Olalde és l’autor d’aquesta fusta perforada, del 1954. Casi bé podria
servir per fer un gravat xilogràfic.
|
He fet la meva “prova del cotó” particular i he demanat a dues persones de l’altre cantó de l’Atlàntic, si els hi sonava el Taller Torres-Garcia. Primer ho vaig demanar a una noia artista que viu a la República Dominicana. Em va dir que sí que ho coneixia, perquè quan estudiava, un professor que era un gran amant del Taller uruguaià els n’hi parlava molt i només els hi volia ensenyar allò L’altre persona és un mercader de roba, natural de Montevideo, que actualment viu a Centelles. Ell si que coneix el taller i parla de Torres-Garcia, com d’un artista de relleu nacional, que ha conegut sobretot perquè, de petit ja havia anat al museu de l’artista. I també perquè hi ha hagut diverses iniciatives de decorar cases de la ciutat inspirades amb els colors de les obres torres-garcianes. Per exemple, ens parla del barri de Reus, on hi ha aquestes intervencions. Amb aquesta referència, l’amic també m’explica que Montevideo és un conglomerat d’immigrants i per això els barris i carrers reflecteixen els orígens dels colons.
L’exposició del Taller Torres-Garcia, es pot veure a la Sala Dalmau, fins el dimarts vinent. La sala es troba al carrer Consell de Cent, 349 de Barcelona.
badaluc 