GRAVATS DE PAISATGES

Pau Roig 
i grans gravadors del paisatge, 
a Palau Antiguitats

                      Foto: Palau d’Antiguitats, Barcelona
                     Aiguafort i punta seca de Pau Roig, del 1929. 
                     Dedicat a la costa de Varengeville, França. 
Centelles. Com deia fa uns dies ara abunden les exposicions de gravats. Però al Palau Antiguitats de Barcelona, no és una tècnica que ensenyin per primera vegada. El que sí mostren per primer cop, perquè costa molt de preparar, és una exposició amb una bona col·lecció de gravats de Pau Roig i una bona dosis d’altres gravats dedicats al paisatge, dels segles XVII al XIX.
Com mostren les calcografies exposades, als segles més llunyans, primer el paisatge és l’escenari d’un paisatge bíblic o de caire narratiu. Encara que molts cops, realment les figures semblen un pretext per desenvolupar el dibuix de l’entorn arbori, rural, d’horitzons accidentats, de cases agrícoles. De mica en mica els artistes van focalitzant l’atenció a la representació d’un paisatge existent i les figures tindran un paper més anecdòtic o servirant per contextualitzar l’entorn, ajudar a la percepció de les proporcions, etc.
L’exposició de Palau Antiguitats reuneix una bona representació de gravadors que tocaren el paisatgisme, que en molts casos potser seran un descobriment pel públic en general: Jan van de Velde II, Lucas van Uden, Anthonie Waterloo. Potser els noms de Carlos de Haes i Jean-Baptiste Camille Corot us seran més familiars. Carlos de Haes era un artista hispano-belga, que el 1857 va ocupar la Càtedra de Paisatge, fundada el 1844 per l’Acadèmia de San Fernando de Madrid.
La galeria també reuneix una petita representació d’aiguaforts d’Enric Galway. Un artista català, que visqué a cavall dels segles XIX i XX i que va passar per l’Escola d’Olot. Era pintor i també va experimentar amb el gravat. Visqué a la Garriga, on pintà diverses vistes.
Tots els gravats exposats a Palau Antiguitats són calcografies. En molts casos es poden veure gravats resultats de la col·laboració entre un dibuixant i un gravador. És el cas, per exemple, d’una de les estampes que si fem cas a algun expert, era un dels exercicis més ben considerats entre artistes del gravat: un nocturn. Es tracta d’una “Fugida a Egipte”, dibuixada per Adam Elsheimer (1578-1620) i gravada per Hendrick Goud (1583-1648)
Foto: Palau d’Antiguitats, Barcelona
Gravat al burí de Jacob Matham a partir d’un dibuix
de Abraham Bloemaert, fet el 1603 a Haarlem. Representa 
l’escena bíblica en que Abraham expulsa a Agar.
També destaca la presència considerable, a l’exposició, de burins. Gravats fets amb una eina de punta angular, que serveix per obrir solcs directament sobre la planxa –una mica com la punta seca-. L’estampa “Abraham expulsa a Agar” n’és un bon exemple. Està dibuixada per Abraham Bloemaert i gravada per Jacob Matham, artistes del canvi de segle entre el XVI i el XVII. El burí és una eina difícil de dominar alhora de fer girs i detalls. Segons la pressió, la línia resulta més fosca o més clara i per tant s’ha de saber controlar. Dürer n’era un bon mestre, però Matham també. Resulta interessant veure com van enfosquin parts ombrívoles, amb la superposició de trames.
En aquests gravats i en general, està bé fixar-se com s’ho fa cada artista per representar els arbres, i veure si a vegades canvien el tipus de trama o línia seriada per representar diferents espècies. Normalment és una feina de molta paciència. El que si veiem és que hi ha gravadors que presenten una naturalesa “ordenada” i altres, com Anthonie Waterloo (1609-1690) que s’atreveixen a donar-li un aire més exuberant.
A una gran part de l’exposició hi trobem artistes dels Països Baixos i germànics, ordenats cronològicament. En quan als aiguaforts d’Enric Galwey, destaca una tempesta, que també és una estampa única, ja que combina aiguafort i monotip. Si bé no hi he sapigut distingir llamps, el plantejament és un bon exercici per combinar plans i objectes i recrear les atmosferes que recorda les que regala el Montseny al seu voltant.
Premià-París
Pau Roig domina una sola sala. La seva obra està representada no només per una col·lecció extensa de paisatges, sino per diferents estats d’un mateix gravat, que permeten enriquir l’exposició. Roig és un pintor silenciós pel nostre país. Era molt respectat per gravadors locals com Jaume Pla, però, de fet tant de l’un com de l’altre se n’han fet poques exposicions aquí . Roig va gaudir de major reconeixement a França. De fet els seus gravats estan dedicats a pobles normands, bàsicament de paisatges rurals i també costaners. També veiem, però paisatges del Maresme. Roig era de Premià de Mar. Nascut el 1879 va morir el 1955. 76 anys.
SEMINARI SOBRE MECENATGE
Fa uns anys vaig assistir a un seminari al Museo Picasso 
sobre els dies del pintor a Gòsol. 
Van ser uns dies memorables, no només per les lliçons, 
sino també per l’ambient familiar que es va generar entre assistents, 
on hi havia especialiastes, directors de museus, galeristes, 
crítics, estudiants i curiosos.
Ara el Picasso, juntament amb la Fundació Godia 
organitzen un nou seminari dedicat al mecenatge 
en l’àmbit de les col·leccions públiques. 
Sota el títol “Col·leccions públiques gràcies a l’esforç privat”, 
els propers dijous, dies 15, 22 i 29 de novembre 
es reuniran diversos 
especialistes per parlar d’aquest tema. 
El seminari forma part de les activitats 
de l’exposició muntada a partir de la ceràmica donada 
per Jacquelin Picasso, que es pot veure actualment 
al museu del carrer Montcada. 
Les sessions són de lliure accés, 
si bé les places són limitades. 
Es faran els dijous esmentats, 
a partir de les 7 de la tarda 
a la sala d’actes del Museu Picasso. 
Més informació a www.museupicasso.bcn.cat
Pau Roig va marxar a París el 1901, on va conèixer Luc-Albert Moreau, que l’introdueix al gravat i a la influència de Rembrandt. Sagot serà el marxant de Roig. Molts dels gravats exposats corresponen a edicions seves. El 1931, Roig patirà una ferida ocular que li impedirà dedicar-se a gravar. No obstant, aleshores, ja era autor d’una obra que hauria de tenir una fama comparable a la de Manolo Hugué o Xavier Nogués, per citar dos altres artistes moderns i catalans
Els paisatges de Roig traspuen com un desig de documentar unes arquitectures pageses o uns paisatges, que potser per nosaltres són estranyes o allunyades de la vida Mediterrània. Però el mateix veiem en les vistes del Maresme. Roig tenia com un afany de documentar, potser una vida que ja nota la pressió de la industrialització i que amb els anys transformarà el camp. Segons com les seves “vedutes” rurals semblen copiades dels artistes europeus antics que trobem al costat de l’exposició, però no hem d’oblidar que tots ens parlen d’un món on els canvis no són tan ràpids. Hi ha qui també hi veu una visió romàntica, nostàlgica, etc, en les vistes de Roig. Certament tenen una aparença trista, silenciosa. També són gravats tranquils. En qualsevol cas estan fets d’una manera molt precisa i delicada.
L’exposició de Pau Roig i els artistes europeus moderns, es pot veure a la sala del Palau Antiguitats, fins el 18 de gener. La sala està al carrer Gràcia, 1 de Barcelona. És un carrer perpendicular, al començament del de Major de Gràcia, al capdamunt dels Jardinets. A veure quants entreu a l’ascensor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: