Poètica Còdex porta els seus tresors de paper a Sabadell
![]() |
Foto: Aleix Mataró Aspecta de l’exposició |
Centelles. A la columna del costat ja s’explica que Poètica Còdex és un grup de noies que fa exposicions amb llibres d’artistes dedicats a poetes catalans. Han començat amb J. V. Foix. Van estrenar-se a l’Ateneu de Barcelona, han passat per varies poblacions i ara han arribat a Sabadell. Formen l’equip: Marta Balaguer, Marina Berdalet, Manuela Candini, Montse Ginesta, Eva Figueras i Marian López. Les obres que es mostren han estat creades expressament i tot i que cadascú segueix el seu estil, s’inspiren en la lectura atenta de l’obra foixiana.
Vàries obres comparteixen la idea del llibre acordeònic –Berdalet, Marta Balaguer- i també l’unicitat. Es tracta de peces fetes amb eines com fil, foc, llàpis o retolador, collages, etc. Berdalet sí que té una espècia de díptic amb textos i imatges impreses. La imatge parteix de tintes prèvies escanejades. Qui va més per fer obra seriada és Eva Figueras, si bé es tracta d’una reproductivitat complexa en la que hi intervenen tècniques com la xilografia i el troquelat. Totes juntes sí que han pensat i han posat sobre un pedestal un quadernet amb obres originals, que venen per separat o juntes. A una taula també s’hi poden veure obres més grans, làmines intervingudes pictòricament o pel pas d’un tòrcul, que podrien ser l’origen d’una carpeta d’artista.
![]() |
Foto: Aleix Mataró Aspecta de l’Espai de Foc on es fa la mostra i es va fer la presentació. Era un antic forn de ceràmica de Sabadell. |
Marian López és la més diferent: aporta a l’exposició obra tèxtil. Fa una espècia de tapissos de contingut fitomòfic i color, molt addient pel continent expositiu: la col·lectiva es pot veure a l’Espai Foc, un lloc que és com la cova d’Ali-ba-ba, amb el seu tresor. Es tracta de la botiga de catifes Ventura –Via Massagué, 5-7. En el seu interior guarda un antic forn de ceràmica. Un espai antic, fet de pedra, amb una gran nau coberta per una volta de canó. Té un aire romà, inclús com d’interior piranesià d’aquelles arquitectures del llac Albà. L’adequació de l’espai va merèixer un premi de l’associació de defensa del patrimoni SOS Monuments, dirigida per l’arquitecte Salvador Tarragó.
![]() |
Foto: Aleix Mataró |
En aquest espai de foc i pedra s’hi situen les obres de paper, els tresors de Poètica Còdex, juntament amb unes altres perles, i la metàfora no es cap broma: com que el projecte expositiu compte amb la col·laboració de la Fundació Foix, s’hi ha pogut aportar dues peces del seu important fons. Concretament uns aiguaforts de Tàpies i uns altres de Ponç. Dues mostres de la col·laboració en vida entra els dos amics de Dau al Set i un defensor, com va ser Foix de l’expressió artística d’arrel avantguardista i moderna.
La inauguració de l’exposició va tenir lloc dilluns passat. Per glossar-la es van reunir tres experts en l’obra foixiana: Enrique Badosa, Joseph M. Fulquet i Jordi Marrugat . El primer havia conegut Foix perqué li havia traduït poemes i obres seves al castellà. Foix era un defensor acèrrim del català com a llengua única del país, però això no li va impedir obrir la seva obra a altres racons peninsulars.
Marrugat va posar l’accent sabadellenc. Sobretot va parlar de la relació enverinada del poeta de Sarrià amb el grup de Sabadell on hi trobem altres noms destacats com Pere IV o Francesc Trabal. Va destacar també els textos de crítica creuada entre aquests homes de lletres que creien amb la seva feina i el seu estil i ho defensaven a mort, però sense trencar cap plat ni fer anar de debò el bastó, com van suggerint en les seves paraules.
Rosa Renom també formava part de l’equip de presentació de la mostra. Va fer una tria d’uns quants poemes i els va recitar entremig dels parlaments.
Rosa Renom també formava part de l’equip de presentació de la mostra. Va fer una tria d’uns quants poemes i els va recitar entremig dels parlaments.
En resum, es tracta d’una proposta de culta. Una exposició que no es pot mirar com un “passe” de diapositives, si no que el què voldria és una introducció al rerefons de cada llibre d’artista, ja que com a relectura d’una obra literària tenen un valor afegit, que va més enllà de la simple especulació artística. En tot cas volen també un temps de “lectura”. L’exposició es podrà veure fins el 8 de desembre, durant l’horari comercial del local.