EXPOSICIÓ DE PINTURA

Marta Ballvé: omplint la maleta


Centelles. La maleta que la Marta Ballvé omple, no es tant la d’emigrant, com la de viatgera, però metafòrica. Parlem d’una maleta que es va omplint de bagatge, perquè la seva obra té molt d’anar sumant idees, emocions, objectes, tècniques. Sí que és veritat que hi ha artistes que miren altres fronteres davant la situació d’aquí. La flama de París, d’alguna manera encara crema.
Marta Ballvé és una artista de Sant Cugat. Es dedica a pintar i també a fer escultures. Ha tocat el gravat, el llibre d’art. S’hi dedica professionalment. La seva obra ha entrat a l’òrbita d’aquest blog des de que el passat agost va guanyar el Premi Centelles. Actualment fa una exposició a la galeria Dieu Moviment Creatiu de Granollers (C/Barcelona, 60). Una oportunitat propera per ampliar la informació i gaudir de la poesia plàstica de l’artista.
Però el contacte amb l’artista el vam establir directament un petit grup de centellencs, que fa alguns dissabtes vam poder dialogar, amb viu i en directa, amb la Marta i comentar la seva obra guanyadora del Premi Centelles. El present article recull algunes de les seves explicacions que serviran per il·luminar les obres de Granollers. Aquestes pintures, igual que l’obra “Des de la imatge retro” que tenim a Centelles, formen part d’una sèrie dedicada a visualitzar aspectes biogràfics. Són biografies visuals, cròniques d’impressions viscudes, que la Marta posa a l’abast del públic perquè aquest, si vol, jugui a connectar amb l’obra i es faci la seva pròpia visió.
La Marta passeja, fulleja, mira i recull coses i objectes que li inspiren obres. Elements que la porten a atacar la tela i que potser no acabaran el viatge, però li serveixen d’estímul per desenvolupar el seu diari plàstic. La Marta Ballvé es declara com una pintora abstracte, encara que utilitzi collages de fotografies o faci petites referències objectuals –com les escales, que surten molt sovint-. Darrera el Premi Centelles, encara que hi veiem una platja amb un mar, la pintora només volia jugar amb faixes de colors, igual com ho fa amb les seves altres pintures. Fons foscos, grisos, o blaus, de colors més càlids, li serveixen com a fons neutre per organitzar les composicions.
Marta Ballvé afirma que altres comentaristes de la seva obra li han assenyalat que se li nota els seus orígens en el disseny. En qualsevol cas el que sí hi veig és una batalla entre la raó, el logos organitzatiu i el foc que li fa llançar-se a guixar, enganxar, escriure i combinar tècniques i matèries. Ballvé afirma que per ella és molt important utilitzar tècniques diferents a les seves obres –oli, encàustica, collage, matèria, etc-. I anar-ne afegint de noves. De fet aquesta política multidisciplinar és la que l’ha portat a passar de la pintura a l’escultura. En general la poètica de l’artista es mou bastant per la via de les metàfores i elements simbòlics que remeten a la seva infantesa, al seu entorn. L’exposició de Granollers permet revisar aquesta línia creativa, en diverses obres datades dels últims anys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: