Essaouira: Joan Vall revisa el seu primer quadern de viatge
 |
|
Fotos: A.M.
La petita mostra reuneix uns quants dibuixos (facsímils) i pintures
derivades de les anotacions gràfiques.
|
Centelles. Fa set anys que Joan Vall va visitar per primer cop el Marroc. I hi ha un lloc que l’ha motivat especialment: Essaouira. Aquest poble mariner va ser l’orígen d’uns quants quaderns de viatge, amb dibuixos i anotacions. Vall assegura que portava tres quaderns i que es va estrenar aleshores amb el que ara n’hi diem dibuix urbà. Han passat set anys i ara en Joan ja és un habitual delas sketchcrawls que es fan a Vic.
Una mostra petita d’uns folis d’un del quadern d’Essaouira forma la primera part de la mostra que Vall va inaugurar dissabte passat al bar de l’Atlàntida de Vic. La segona part són una sèrie de pintures inspirades en els dibuixos del quadern. Els folis i les pintures dedicades a Essaouira formen una temàtica que Vall dóna per acabada. Ara es l’hora de compartir la revisió.
La col·lecció de dibuixos exposats comparteixen el fet de ser apunts esquemàtics. Sobretot de motius i detalls arquitectònics, com baranes, ceràmiques, finestres, arcs. També hi ha tasses. Són apunts esquemàtics i també hi ha anotacions que ens interessen: qualificatius de blaus. Perquè el color blau és molt característic d’Essaouira, ja que els seus habitants el fan servir per tot arreu.
 |
| Joan Vall, l’artista al costat dels seus dibuixos. |
El blau, vull dir els blaus d’ Essaouira, que només s’anoten al quadern, es plasmen amb tota la potència possible, al conjunt de pintures. Vall diu que ataca les pintures amb taques blaves, de forma “bruta”, ·basta”. Efectivament són superposicions de gammes de blaus. Blaus que es mouen a l’òrbita de tons del mar – però no de blau marí-. Blaus com el del Mediterrani, el cel intens, inclús turqueses. M’agrada especialment una peça que es construeix sobre fons negres i vermells i que al final els blaus intenten amagar. Sobre aquests camps blavosos Vall hi distribueix les formes que havia anotat al quadern: les finestres, els arcs, etc. També de forma esquemàtica. També hi enganxa una mica de collage, si bé és bastant anecdòtic.
Vist en conjunt em sembla interessant assenyalar que els dibuixos –tants dels quaderns, com de les pintures-, tenen com un aire constructivista. Com de les pintures de Torres-Garcia. Si bé Vall prescindeix de les estructures organitzadores, sí que utilitza un tipus de dibuix que va cap a capturar l’essència formal dels objectes.
D’altra banda em sembla interessant relacionar les pintures de Vall amb les que fa, també al Marroc, la Nuri Manent. La pintora de Centelles, que fa uns mesos vaig dedicar un dels Treballs d’Estiu. Els dos artistes no es coneixen i segurament l’obra mútua els hi és desconeguda. Però Manent va al Marroc per pintar. Ella té el seu taller allà. I em sembla curiós que amb Vall comparteixen l’accent abstracte, la superposició “bruta” o “basta” dels camps de color. La importància del blau –si bé amb Manent no és exclusiu-. I també la referència a motius decoratius: Valls es fixa amb la forma de les finestres, les baranes, la ceràmica. Manent trasllada a la tela els motius decoratius de les catifes artesanals. Si es fes, per exemple, una exposició amb varis artistes catalans que s’inspiren en el Marroc, trobaríem altres coincidències? De moment la mostra revisionista de Vall es pot veure fins a finals d’any, a una paret del bar-restaurant Clau de Fa, que posa l’accent gastronòmic al Teatre Atlàntida de Vic.
badaluc 