EXPOSICIÓ A LE BARCARÉS

Carles Vergés tanteja França
Fotos: Aleix Mataró
Dibuixos de grans dimensions exposats
Centelles. Fa molts anys que Carles Vergés batalla al món de l’art, des del dibuix, el gravat i la pintura. Ara amb més de setanta anys, manté el desig de continuar actiu i present. Com els artistes de debó, lluita per viure de la seva obra. Últimament ha arribat a la conclusió que a casa nostre ho té molt difícil: mals temps. Per tant, ha reprès els fils que l’han portat a exposar a l’altra banda dels Pirineus, on sembla que hi ha un públic amb un gust i una atenció diferent a l’art –o això diuen.
La primera incursió de Vergés es troba a la Maison de les Arts de la població marinera de Le Barcarès, a uns vint quilòmetres a l’est de Perpinyà. No podíem perdre aquesta ocasió, volíem saber que presentava el mestre i amb una amiga pintora ens hi hem arribat. Centelles-Le Barcarès són uns 200 quilòmetres. Hem tardat tres hores a arribar-hi, però perquè enlloc de passar per l’autopista –que haurien suposat dues hores- hem pujat per les carreteretes que enllacen la Jonquera amb Bages, Elna, Canet i Le Barcarès.
Aquesta població no s’assembla ni a Cadaqués, ni a Cotlliure. És una localitat que reuneix torretes i apartaments nous, amb avingudes i carrers estirats. No és gaire maco, però té mar. Platja per ser precisos.  A l’hivern no hi ha gaires ànimes. La galeria es troba a la plaça de la República, davant del Mediterrani mateix. Es tracta d’un espai bastant nou, dedicat a exposar obra d’artistes de diferents procedències. Tenien obra sobretot dedicada a la figuració de nus femenins: escultura, pintura i l’obra de Vergés.
El mestre català hi ha portat dibuix, aiguafort i pintura. La seva obra conté, sobretot nus femenins, presentats de la seva forma ambigua i cercant la suggerència. A vegades amb un sentit més formal, a vegades amb un ingredient més eròtic. A vegades fa auto-cites a la professió d’artista: veiem el cavallet, els dibuixos preparatoris, els pinzells. 
Els seus dibuixos són esplèndids. Les obres que presenta, tant d’una tècnica com de les altres, pertanyen als últims anys i als últims mesos. Té una manera de treballar en que la trama de línies ajuda a definir, no només llums i ombres, sinó volums i formes. Les línies de trama manen. A vegades combina aquestes “trames orgàniques” amb descripcions més realistes de la qualitat matèrica d’objectes –pots de pinzells, draps, cavallets. A vegades resulta difícil explicar lògicament els límits entre objectes i trames, però de seguida l’obra ens recorda que ens trobem davant una imatge plàstica i lliure. 
Sol treballar amb negre, incloure el blanc per recrear efectes lumínics. A vegades introdueix tocs de color. Els vermells i tons vius es troben sobretot a les pintures, que segueixen la idea dels dibuixos. Els gravats, que són la gran conquesta de Vergés, són fidels a aquest estil, que ha anat madurant al llarg de molts i molts anys. Però a la col·lecció d’estampes que Vergés presenta, nova collita, hi veiem coses noves.

Vergés+Vergés

Un dibuix i un gravat. Carles Vergés domina casi tots els racons de la sala
La col·lecció d’estampes amb nus erotitzants forma part d’un treball fet amb col·laboració amb Montse Vergés, persona que no és de la família del Carles, però que comparteix amb ell l’afició per l’erotisme i que plasma a través de poemes i escrits. Els dos esperits creatius van connectar i han fet alguns passos junts, cadascú amb el seu art. Vergés presenta unes planxes carregades de sentiment i emoció. Ensenya mans que es toquen, cames que es freguen, boques que es besen. Segueix la idea d’ensenyar els cossos de manera parcial, però aquí arriba a fragmentar-los i a ensenyar-los com barrejats, de manera que cada orgue explica una història, un vers i no un cos. I aquesta idea de fragment és la que Vergés ha portat a un extrem nou. I també veiem formes de cordons i com de budells que carreguen d’organicitat, matèria i passió interior el conjunt. En quan al tractament lineal de les formes, hi retrobem el sentit orgànic de la trama, si bé aquí la forma dels trossos anatòmics està més definida i diferenciada. D’alguna manera es contraposen més les línies ondulants i que descriuen volums, amb d’altres en diagonal que descriuen formes. Vergés ha tirat les estampes amb un to lilós. També m’agradaria assenyalar que, pel que sembla a cop d’ull –i sense comprovar-, l’artista ha aconseguit la seva estampa amb molt poques cremades d’àcid. És a dir, que Vergés va cremar una o dues vegades –com a molt- i va donar idea de la llum i l’ombra, amb el seu treball sinuós i laboriós de la trama. 
En definitiva veiem una gran obra, amb un estil i temes que han arrelat en l’artista i que continua defensant sense defallir. L’estada expositiva a Le Barcarès espero que sigui un primer pas de la nova etapa en terres gales. A veure si d’aquí pocs anys, podem ja anar a una gran ciutat, com Marsella, Lyon o perquè no, París. Podeu saber més sobre el Carles Vergés mirant a la seva web: http://carlesverges.com/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: