ANY ESPRIU 2013

ESPRIU I ELS ARTISTES (1)                                                   

Un poema per a Joan Miró


Foto: Fundació Joan Miró, Barcelona



Centelles. Ja fa uns dies que es va estrenar l’Any Espriu amb el que commemorem el centenari del naixement d’aquest gran home de lletres català. Va ser al diari Ara, on van publicar un text del poeta dedicat a Picasso. I els altres artistes què?, vaig preguntar-me. Per això he consultat museus i amics, biblioteques i desconeguts per donar lloc a un cicle d’articles dedicats a relacionar Espriu i els creadors artístics, ja sigui via col·laboracions mutues, poemes dirigits o obres inspirades. Veurem varis casos. I avui estrenem aquest monogràfic amb un dels grans: Joan Miró. La consulta a la Fundació Joan Miró ha permès saber que conserven un grup de cartes d’Espriu dirigides a Miró i un llibre d’artistes amb poemes d’un i gravats de l’altra. Però avui dedicarem aquest espai a parlar de les cartes i sobretot d’una on hi surt un poema dedicat a una pintura de Miró.

Efectivament la Fundació Miró guarda un grup de sis cartes datades entre el 20 de novembre de 1969 i el 24 de febrer de 1970, que Espriu envia a Miró (les respostes de l’artista deuen estar a casa dels hereus del poeta). Espriu es troba a Barcelona, al Passeig de Gràcia, i Miró a Ciutat de Mallorca, avui Palma. Ells dos no es coneixen personalment i Espriu ha de fer de mitjancer d’una crítica italiana, la doctora Adele Faccio, que juntament amb uns socis vol obrir un centre d’art a Milà, fent una primera exposició amb obres de Miró. Algú relaciona Espriu amb Miró i els italians li demanen al poeta que es posi en contacte amb l’artista i li demani que envïi obres a Milà. Espriu no coneix a Miró, però té referències que l’artista ha de marxar al Japó. Les cartes exposen fonamentalment l’avenç del projecte dels italians: Miró envia les obres i la doctora Faccio demana a l’Espriu que col·labori en el text del catàleg. A la cinquena de les cartes, Espriu envia a Miró, i als italians, un poema nou dedicat a la pintura “Pagès català al clar de lluna” (del 1968). Us copio la carta amb el poema i les explicacions amb les que Espriu dóna forma a la carta:

BARCELONA, 30 DE GENER DE 1970.
SR. JOAN MIRÓ.
CIUTAT DE MALLORCA.
MOLT RESPECTAT I ESTIMAT AMIC,
LI ENVIO AQUEST POEMA, SUGGERIT PEL SEU QUADRE “PAGÈS CATALÀ AL CLAR DE LLUNA”. SI MEREIX LA SEVA APROVACIÓ, ÉS PUBLICARIA AL CATÀLEG DE MILÀ. LA DOCTORA FACCIO EM DEMANÀ, A PART DE LES PARAULES DE PRESENTACIÓ, UNS VERSOS I AMB PREFERÈNCIA INÈDITS. M’HAN SORTIT AQUESTS, QUE TRAMETO TAMBÉ A ITÀLIA, PER GUANYAR TEMPS. CONDICIONATS, PERÒ, AL VIST I PLAU DE VOSTÈ, COM ÉS NATURAL I ELEMENTAL. HO FAIG ENTENDRE AIXÍ ALS ITALIANS.
I RES MÉS PER AVUI. DISPOSI SEMPRE DEL SEU AFM.
ESPRIU.
APROXIMACIÓ A JOAN MIRÓ // L’ESMOLADA FALÇ / HA LLESCAT LA LLUNA / COM SI FOS DE PA. // LA TALLÀ RABENT, / DURA, CRUEL, SECA, / UNA MÀ DE VELL. // VA LLENÇANT AL RIU, / A BOCINS I ENGRUNES, / LA LLUM DE LA NIT. // A MIQUES, A GRUMS, / ALS VENTRELLS DELS PEIXOS / DE SEGUIDA PUT. // QUIN ESQUER MÉS BO! / CUA A L’HAM PODRIDA, / RES COM LA CLAROR. // EN LA FOSCA, SOLS / ULLS ENDINS FEBREEN / BRILLANTORS DE L’OR. // TOTS SOM ARA CUCS / I PALPEM FEIXUGUES / BOSSES DE DINER. // MOLT TIBANTS, ENS FAN / BRUTS SERVEIS DE CROSSES / NATGES DE BARRAM. // PORCS GASIUS, BASTIM / BORDELLS AMB LES RUNES / DEL NOSTRE PAÍS. // AL RAR LABERINT / SÓN COLGATS ELS OSSOS / D’AQUELL MORT DESTÍ. // QUI RETROBARÀ / FILS, CAMINS QUE DRECIN / A LA LLIBERTAT? // MAI NINGÚ, PER SORT. / DELS BÉNS TENEN CURA / SABRES I DRAGONS. // L’ÚNIC IMPORTANT I / QUE NO ENS ROBIN ALTRES / LLADRES DE CABALS. // RICS I VILS, CANTEN / LA LLUNA, LA PRUNA. / LA BUIDOR DEL CEL. // SALVADOR ESPRIU. // B., 26-I-1970.

[Arxiu de la Fundació Joan Miró, Barcelona – © Hereus de Salvador Espriu]   


Per una carta posterior, la del 24 de febrer, sabem que a Miró li ha agradat el poema i que l’Espriu encara prepara el text de presentació del catàleg, per una exposició que sembla que es comença a ajornar.  Hi ha diverses qüestions que podria seguir el fil, però ara el què m’interessa assenyalar és que la pintura a la que el poema va dedicada, es conserva actualment a la fundació barcelonina de l’artista –no la reproduïm per qüestions de drets d’imatge-. La pintura es troba a la sala 18. És una pintura rectangular, vertical, amb fons verd. Ocupa la part inferior dues grans formes geomètriques, un cercle de contorn negre omplert de vermell, i un quadrat negre, que donen lloc a una forma abstracte d’idea antropomòrfica. Segurament és el pagès, captat com si fos un retrat del torç i el rostre. Al seu costat hi ha una forma lunar, en període creixent, allargada i prima, de color groc i negre, que també sembla una falç, ja que està subjecte de la forma antropomòrfica. La lluna en aquests moments, en creixement, és quan està més misteriosa, ja que brilla amb força i a vegades la resplendor fa que s’en vegi tota l’esfera.
A l’angle inferior dret unes franges blaves i vermells, tanquen la composició i complementen l’ús de colors bàsics i plans en la pintura. És una pintura que no deixa espai al blanc.
Ara podria mirar de cercar el text de l’exposició milanesa. I també m’agradaria parlar del llibre d’artista, fet cap a l’any 1975. El 1970 Espriu i Miró es coneixen via carta, i potser més endavant es troben per fer un café junts i d’aquí surt el nou projecte. Però això serà més endavant i entremig de la contribució d’Espriu en la producció d’altres artistes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: