HOMENATGE

Antoni Clavé 
també compleix cent anys

Fer un retrat no és una cosa fàcil, però va bé per
conèixer com era Antoni Clavé i imaginar que
potser era una persona amable i seriosa. 
Centelles. El problemet de viure en un país amb tant de genis de la cultura és que cada any n’hi algun que celebra alguna cosa. Ara estem, per exemple, ocupats amb l’Espriu, però és que també fa cent anys del naixement d’Antoni Clavé. Concretament el proper 5 d’abril farà vint lustres que va néixer a Barcelona. L’únic que de moment ha posat sobre la taula un bon homenatge és la Fundació Vila Casas, que demà dilluns inaugura a l’Espai 0 de Can Framis una retrospectiva. Com ens explica Daniel Giralt-Miracle, comissari de la mostra, un valor afegit d’aquesta antològica és que han reunit obres prestades per col·leccionistes privats. Fet que demostra la bona fortuna crítica d’Antoni Clavé entre els grans amants de l’art i entre mig de l’estela d’altres grans noms artístics del país. Clavé va morir el 2005.
L’exposició de Can Framis reuneix una setantena d’obres. Peces que pertanyen a les èpoques en que l’artista es bateja en el mundillo artístic, fins que genera el seu propi llenguatge dintre l’abstracció. Clavé comença com a cartellista de cinema, abans de la Guerra Civil, però durant el conflicte s’exilia a París i allà entra en contacta amb altres idees i artistes, com Pierre Bonnard. A més de pintar, també treballa com a decorador teatral, tasca que no abandonarà fins a mitjans dels anys cinquanta. En la seva biografia artística destaca que, l’any 1944, coneix personalment a Picasso, fet que coincideix en una evolució més decidida cap a l’abstracció. En aquella època il·lustra “Gargantua”. Un heroi que protagonitza un conjunt de novel·les, escrites per François Rabelais, al segle XVI. Gargantua i el seu fill són dos gegants que viuen aventures de forma divertida, satírica i extravagant. Clavé dibuixa els personatges i és aquí quan comença a fer els seus famosos retrats de guerrers, reis, reines i cavallers. Aquesta galeria de personatges connecten a Clavé amb el món medieval, però alhora li seran un tema recurrent al llarg de la seva carrera, que testimoniarà el seu pas des d’un estil més realista, fins a l’abstracció. També resulta interessant saber que el 1960 participa a un homenatge a El Greco i que això l’aproxima al llenguatge barroc, fet que es suma al seu bagatge estilístic. 
Clavé crec que és un artista que té la virtut d’anar a la seva “bola”. Si bé la seva obra pot tenir un valor matèric important, no utilitza pas els materials directament com feia Tàpies, encara que enganxa papers o guants. És tot molt més pictòric. Perquè en les seves teles hi ha molt de cercar il·lusions òptiques –trompe-oeils- i tensar l’expressió de la forma i els tons, però sempre des del treball d’un pintor. També va ser un gran gravador. Però en definitiva ens trobem un pintor fidel al seu llenguatge i que és capaç de donar-li la seva interpretació moderna. 
Clavé al Japó
En definitiva l’exposició de Can Framis permetrà revisar els orígens i la formació del llenguatge d’un dels pintors més personals i importants del nostre país. Una fama que travessa fronteres i que arriba molt lluny. Giralt-Miracle indica que al Japó han dedicat un museu a Antoni Clavé. Cercant per internet efectivament trobo el Kiyoharu Art Village. Una institució que l’abril del 2011 va obrir uns espais, que anomenen Galeria Clavé, dedicats al nostre pintor. El Kiyoharu Art Village és una institució fundada el 1983 per Chozo Yoshii que ajuda a promocionar el contacte entre artistes japonesos i estrangers. És un museu hereu del moviment literari Shirakabaha, que ja en el 1910 propugnava un acostament de la literatura i cultura occidental a la societat nipona. El Kiyoharu guarda obres d’artistes japonesos al costat de peces de Cezanne, Degas, Renoir. També tenen una capella dedicada a Rouault. I la galeria Clavé, que està dissenyada per Tadao Ando,  que és l’espai incorporat més recentment. Aquest museu està situat a les muntanyes Yatsugatsake, dues hores cap al nord-oest de Tokio. Pels qui tardarem anar al Japó ara tenim l’exposició a Can Framis, que es podrà veure fins el 14 de juliol. Temps suficient per un bon homenatge, però sobretot per recordar el seu potencial artístic. Can Framis es troba al carrer Roc Boronat, 116-126 de Barcelona. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: