ANY ESPRIU 2013

ESPRIU I ELS ARTISTES (II)

“Mare, mare, la mulassa!”

  • Parlem amb la fotògrafa Pilar Aymerich, que anys endarrere participava en l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on van estrenar les obres de teatre de l’Espriu 
MAE. Institut del Teatre. Autor Andreu Basté
Imatge de la primera representació de “Primera història d’Esther”

Centelles. Llegir Espriu és com rosegar un crostó de pa: t’hi has d’entretenir, però alimenta. S’han de menjar a poc a poc les paraules i digerir-les. Té molt d’art abstracte el seu llenguatge. M’he entretingut per segona vegada amb el drama teatral “Primera història d’Esther” per preparar una conversa amb la Pilar Aymerich. Ella és ara coneguda sobretot com a fotògrafa, i li volia demanar si havia retratat mai a l’Espriu i si l’havia conegut. Però el destí havia volgut que en les dues ocasions que Aymarich ho podia fer, Espriu es trobés constipat i ho haguessin de deixar per un altre dia que no va arribar mai. Però sí que s’havien conegut, i molt abans, quan Aymerich participava en les primeres representacions de les obres de teatre de l’Espriu i l’autor assistia als assajos. 

Aymarich estudiava interpretació amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que tenia com a director al Ricard Salvat. També diriga la Maria Aurèlia Capmany. Ells tenien molt bona complicitat amb l’Espriu i va ser l’entitat encarregada d’estrenar les dues primeres obres escrites per l’autor –“Primera història d’Esther” i “Antígona”- així com el muntatge que va preparar Salvat, ”Ronda de mort a Sinera”. “Esther…” va ser escrita el 1948 i estrenada el 1957. “Antígona” era escrita ja el 1939, publicada el 55 i estrenada el 58. La “Ronda” va estrenar-se el 1960.
Anys més tard, Espriu encara escriuria “Una altra Fedra, si us plau”, però Aymarich ja no hi participava.  El 1965 havia marxat a Londres a estudiar direcció teatral, però allà va descobrir la fotografia, la seva veritable vocació. Va agafar la càmera i encara no l’ha deixat. Amb l’objectiu va seguir relacionada amb el món del teatre, retratant funcions, però els primers dispars escapen de les estrenes de les dues primeres obres teatrals espriuanes. 
MAE. Institut del Teatre. Autor Andreu Basté

Una altra escena de la primera representació de “Primera història d’Esther”

A “Primera història d’Esther”, Aymerich interpretava un paper menor, el d’una noia que “deia una frase”, ens diu. Més endavant, en una nova posada en escena interpretaria a Vesthi, però la primera vegada  deia “Mare, mare, la mulassa!”. Després Montserrat Roig,  responia.  I és que en aquella obra hi trobem treballant el que avui són grans noms de la cultura catalana. A més del Ricard Salvat i de Pilar Aymerich i Montserrat Roig, també hi treballaven Maria Aurèlia Capmany o Fabià Puigserver.

Pilar Aymerich i Montserrat Roig deien unes frases curtetes, però se n’han enrecordat sempre més perquè era la seva dita particular en situacions complicades. Les dues dones treballaven juntes per fer entrevistes i reportatges. Aymerich recorda, per exemple, que totes dues eren a París i volien entrevistar a un líder de l’Autoritat de Lliberació Palestina que estava amenaçat de mort.  A totes dues les van tancar durant unes hores a un subterrani. Anaven dient: “mare, mare, la mulassa!” (© Hereus de Salvador Espriu. amb llicència d’Edicions 62.).
Quan l’Escola d’Art Dramàtic preparava aquestes obres, un dels assistents més fidels als assajos era el mateix Espriu. Aymerich recorda que era una persona discreta, tímida, però que si podia parlar i aleshores es trobaven amb una persona amb gran sentit de l’humor. Espriu no intervenia en la direcció del muntatge, només mirava. La “Primera Història d’Esther”, va tenir un gran èxit entre el públic. Les representacions es feien a la cúpula del Coliseum, de manera discreta i davant un públic reduït. Aymerich no recorda que tinguessin problemes amb la censura, si bé el drama teatral de tema bíblic no deixava de ser una al·legoria de la situació del moment de la cultura catalana. Davant l’èxit de l’obra anys més tard es representaria de nou al Romea.
De l’estrena d’aquesta obra i de les següents en que Aymarich va participar ja fa uns cinquanta anys. Ara Aymarich és una fotògrafa veterana que continua activa i va tenint projectes. Tal i com ja ens deia a l’entrevista que ens va deixar fer-li, ara continua fent les seves fotos de carrer, de manifestacions i protestes ciutadanes que evidencien els moments de crisis que vivim. La més recent que ha fotografiat és la dels desnonaments. Però ens diu que sobretot ara descansa i va rumiant i disparant algunes fotos al voltant d’un nou treball personal , dedicat a la representació de la dona i a la gent de Barcelona. Però ho ha d’acabar de madurar i voldria trobar ajudes per poder fer front al material de treball i trobar un lloc d’exposició. A veure si té sort. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: