PATRIMONI CULTURAL

Ressons d’Scala Dei

Fotos: Aleix Mataró
Vista de la façana principal de l’església de la
cartoixa. Bestides a la part interior 
apuntalen una volta de pedra, 
que es conserva en un o dos trams. 

Centelles. Fa uns mesos, saltava a les notícies que s’havia acabat una fase de restauració de la Cartoixa d’Scala Dei, al Priorat. Amb la idea de comprovar aquestes millores; i sobretot gaudir d’aquest fabulós monument, ahir, dijous, ho vam anar a veure. 

Com ja sabreu, les traces de la cartoixa de la falda del Montsant, visibles actualment, es basen en la gran reforma dels segles XVI a XVIII, en que es van construir dos grans claustres, al nord i al sud, envoltats per cel·les, amb la seva part habitable i la seva part de jardí o hort. Al mig del dos claustres hi resten les dependències comunitàries i l’església que també són els elements més antics, de les fases anteriors d’existència de la cartoixa, com el claustre gòtic o menor, que dóna accés a altres espais, com la sala capitular o el refetor. 
Pel què sembla, la campanya recentment culminada ha actuat sobre aquesta part central, on es distingeixen clarament les parts restituïdes per l’ús de totxo clar, enlloc dels carreus i els blocs de pedra. El claustre gòtic s’ofereix cobert i centrat per una font de pedra d’on brolla aigua, la font de vida d’aquest lloc. Altres racons del monestir intervinguts ara o anteriorment permeten redescobrir com eren les cel·les. Sobretot la de l’angle nord-oest, ofereix una versió historicista de com eren aquests espais de vida individual de cada frare: el rebedor, la cambra de l’ave maria, el dormitori-menjador, la sala d’estudis, el taller, magatzem. I també el patí o jardí o hort, i la cisterna d’aigua. Cada monjo disposava d’una cel·la similar d’uns 65m2, amb una part construïda, per ser habitada i una altra per destinar a jardí o hort. En les restes d’una altra cel·la del claustre nord, es poden veure sis piques amb un forn a sota, que haurien estat utilitzades per rentar o tenyir la roba. El monjo d’aquesta cel·la exerciria aquesta ocupació.

Interior de la sala capitular, 
mirant cap a l’entrada on
es veu una finestra 
-que crec que en diuen-
“termal”, pròpia dels romans, que va recuperar 
Palladio al segle XVIII. 
A la cartoixa d’Escaladei aquesta aula potser la 
van acabar d’arreglar aquella època. La finestra
ara visible forma part de l’última restauració.


Tot i el grau de destrucció (arrel de la desamortització del 1835), en nombroses parts resten trasses del monestir original: les rajoles del terra, els carreus de pedra o restes de ceràmica esmaltada o pintada en els sòcols del claustre gòtic.

Segueix a la Crònica de Centelles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: