Vanessa Papa
contra els elements
 |
|
Aleix Mataró
Vanessa Papa semblava un titella, penjada de les cordes,
moguda pels poders fàctics del segle XXI
|
Centelles. La pluja també feia acte de presència, ahir, a l’Estany on es va fer un nou espectacle dintre la programació d’Stagnum’13. Era el torn de la video-instal·lació “Temptacions”, interpretada per Vanessa Papa, amb idea i guió de Miki Espuma i David Cid. Els dos primers són membres de la Fura dels Baus. El tercer és l’ànima de la programació d’Stagnum. Tots tres s’ocupaven d’aquesta cita presentada ahir. Però a les 10 de la nit, encara queia una bona tromba d’aigua. Però el David va dir: en cinc minuts pararà i començarem. Vam superar els cinc minuts i la gotellada encara es va incrementar. Però amb no res, va parar i es van fer les indicacions per començar.
Vanessa Papa va aparèixer arrestrant-se pel terra del centre del claustre del monestir de l’Estany. Xopa i bruta, va arribar a l’angle del claustre on l’esperaven les cordes i les dues pantalles, centre de l’espectacle que combinava acrobàcia i video-projecció. Tot perfecte: ja anava de soldat en ple camp de batalla. “Temptacions” és una relectura lliure de la peça musical d’Igor Stravinsky “La història d’un soldat”. Vist l’espectacle, crec que expressa molt bé la idea de lluita del soldat/Vanessa, la seva victòria i la seva caiguda fulminant. La fortuna dels petits, que com titelles es mouen depenents de les directrius dels grans poders, que poden influir en el destí i decidir grans sacrificis per defensar interessos particulars. L’espectacle expressa bé aquesta idea amb les acrobàcies, el bombardeig d’imatges, la música. També resulta important l’expressivitat facial de la soldat, que ja l’actriu exagera, però que tinc dubtes que fos clarament perceptible per tots. Qüestió de fixar-si molt. En tot, l’espectacle resulta comunicatiu i perfectament exportable, tal i com voldrien els seus cocos creadors, pensant en altres llocs per mostrar-ho.
badaluc 