“La vida” s’agermana
amb els “Terrats” a Barcelona
Centelles. Fins fa un temps s’havia generalitzat fer exposicions amb moltes obres. Les circumstàncies, sembla que fan sortir exposicions petites, però igualment intenses: dues peces, potents, són suficients per generar un debat entorn a la seva història creativa i revisar l’època blava de l’artista (1901-04). El Museu Picasso de Barcelona ha portat l’obra “La vida”, guardada al museu de Cleveland. L’amfitrió a Barcelona de la peça “americana” és l’obra “Terrats”. Els investigadors han descobert que entre les dues hi ha un lligam important i amb les dades i documents han preparat aquesta exposició que estableix i explica els lligams entre les dues teles.
 |
|
Pablo Picasso, “La Vida” ,
Barcelona, 1903.
Oli sobre tela.
The Cleveland Musuem of Art
Donació de Hanna Fund. 1945. 24
Successió Pablo Picasso, VEGAP,
Madrid, 2013
|
L’exposició va ser inaugurada divendres passat i es podrà veure fins el 19 de gener. Forma part de la commemoració dels cinquanta anys del museu barceloní. La mostra posa sobre la paret la investigació que ha generat Reyes Jiménez, investigador del mateix museu. Les anàlisis científiques de l’obra “Terrats”, va permetre saber que sota la pintura visible a cop d’ull s’hi amaguen les traces d’una altra composició. La idea primera de Picasso representava una parella, nua. Aquest tema reelaborat per multitud de circumstàncies i imputs és el que condueix a Picasso a treballar, atacar i reformular vàries vegades la tela de “La Vida”. De fet sota aquesta tela també ja es sabia que hi havia una altra composició diferent, que va quedar tapada per la proposta definitiva. Els darrers estudis de laboratori han permès precisar els components pictòrics i estudiar els canvis tècnics i de procediment pictòric de l’autor.
L’exposició posa a l’abast del públic aquestes anàlisis de microscòpic i també els dibuixos preparatoris, que serveixen per estudiar formalment i compositivament, la preparació de “La Vida” iniciat amb l’obra subjacent als “Terrats”.
Ambdues pintures són del 1903 i formen part de l’etapa en que Picasso viu bàsicament a Barcelona, tot i que també s’escapa a París. El 1904 s’hi instal·larà definitivament. L’etapa blava es caracteritza pel to dominant en una sèrie de teles, que inclou també obres com l’autoretrat del 1901, “Els pobres a la vora del mar” (1903) o “La Celestina” (1904). També és l’època que en gravat Picasso fa l’aiguafort “L’àpat frugal” (1904) o el dibuix amb aquarel·la “El foll” (1904).
En aquestes teles i peces, Picasso tracta temes més de calat social i també sembla que li serveix per reflexionar sobre qüestions autobiogràfiques que l’afecten molt: la mort per suïcidi del seu amic Casagemas i una situació econòmica precària. Amb tot, sembla també que els temes tampoc no són alients a les preocupacions de la pintura europea del moment i Picasso continua plenament relacionat amb la vida artística de la Ciutat Comtal. De fet, potser us pregunteu si la tela dels “Terrats” és un tema innocent o una pintura despreocupada, que l’artista fa per tapar la de sota? Doncs resulta que els terrats com a tal eren un element arquitectònic que coneixia un increment important a la Barcelona de l’època. Picasso s’interessar per aquests terrats barcelonins, reflex de la vida urbana i també farà pintures de les taulades parisines.
Però l’obra subjacent i els dibuixos que porten a “La vida”, parlen d’històries humanes. De persones fràgils, que sembla que necessiten protecció i ajuda. Picasso destilarà aquestes qüestions en vàries obres i “La vida” en serà una de les més importants. En dibuixos preparatoris, la idea era representar un pintor amb el cavallet representant una parella abraçada. A la composició final, el cavallet es canvia per una maternitat dreta, vestida amb aires austers i clàssics. Té una imatge monumental. La parella, l’home acabarà sent el retrat del seu amic desaparegut Casagemas. Picasso prepararà el tipus d’abraçada, la silueta de les figures i l’expressió del cos en varies dels dibuixos previs. L’obra “Terrats” va acompanyar sempre a Picasso. “La vida” va passar aviat en mans privades. Sembla que és cap al 1905 que els col·leccionistes es comencen a interessar de manera important per les etapes blaves i rosa.
badaluc 