Més artistes i menys excavadores!
 |
|
Dibuix propi
La Roca Umbert presenta uns espais formidables, molt aptes per
deixar escapar la imaginació i la creativitat.
|
Centelles. Dissabte al migdia vaig fer una escapadeta a la Roca Umbert de Granollers. El pla era veure el què pogués, parlar amb la gent que hi ha al darrera de la MAU, dinar i tornar al cau. De la Mostra d’Art Urbà de Granollers, segurament l’acrònim us sonarà i teniu raó: només han hagut de treure la I de la MIAU, per generar una activitat germana a la de Caldes de Montbui, amb la que hi ha una relació com de tutela i suport. En aquest cas el poble assessora a la capital. De fet, editen els catàlegs de les activitats conjuntament. La MAU de la Roca Umbert té d’específic que s’inscriu al recinte de l’antiga fàbrica tèxtil. Però la resta és similar: un equip d’experts, comissaris, artistes residents i altres ànimes van estudiar diverses propostes de col·lectius o artistes que volien fer una activitat amb un caràcter urbà i amb un ingredient performatiu o participatiu.
Dissabte passat es varen presentar unes cinc propostes, de les quals només en vaig poder veure una remota aproximació. La majoria tenien previst mostrar-se a la tarda, i quan vaig aparèixer ho estaven preparant. A les dues del migdia, quan vaig arribar, s’acabava un taller o jornada de treball per artistes performatius i dedicat a l’espai fabril. Al cap d’una estona, la comitiva era asseguda al restaurant, dinant. El que sí vaig poder veure, varen ser unes cortines negres, instal·lades en un passadís d’una nau. Les cortines penjaven perpendicularment al sentit del passadís i tenien en la seva superfície uns brodats senzillets d’una noia que cosia a màquina. Per tant formaven la idea d’una fàbrica de cosits, amb les màquines alineades i totes les noies treballant a tot drap. A cada cortina, transparent, hi havia el mateix disseny, però a mesura que s’avançava, el brodat patia una espècia de descomposició, que feia que sortissin fils. Com si de brodat, passessin a ser els pengims dels tapissos de Grau Garriga. Aquesta instal·lació era obra del col·lectiu Dedal i es titulava “Prevaricació del fil per randa”.
 |
|
Aleix Mataró
El trio d’artistes que preparava el seu projecte
interdisciplinar a la Tèrmica
|
A l’altre cantó del passadís hi ha la Tèrmica. I a dintre hi vaig trobar un altre trio d’artistes, un col·lectiu casi format per l’ocasió, per Carles Azcón, Meri Farnell i Angel Gama, que estava preparant una performance que ajuntava música, pintura i acció, “Re-evolució industrial”. L’espai de la Tèrmica és molt xulo, amb els altells de ferro, escales i les màquines i aparells intactes. Segur que el muntatge havia de ser impressionant, a l’hora que s’havia d’estrenar, que havia de ser en un moment més fosc del dia. Eren les dues i a la colla, no els hi molava massa haver d’avançar detalls del seu projecte, a un desconegut.
En un altre racó de la Roca Umbert hi ha els tallers dels músics i entremig de dues naus, Miquel Garcia hi havia instal·lat uns altaveus que llençaven reivindicacions de tota mena, el projecte “Nosaltres”. La que em va quedar: més artistes i menys excavadores!. D’alguna manera proclamaven a l’aire reivindicacions i desitjos que estaven relacionats amb la vida dels creadors i el mateix espai fabril de Granollers.
En el mateix raconet, un duet femení preparava unes danses acrobàtiques, “”El jardí de les flors lletges”. Segurament recordareu a la Montse Martí i a l’Anna Rubió, les coreògrafes que a la MIAU de l’any passat (2012) feien servir la terra i l’hort, com escenari i material de la seva dansa silenciosa i fèrtil. A la Roca Umbert preparaven uns cables i, segons em van explicar, havien d’anar baixant des d’una finestra, en tirolina, a poc, a poc, i avançant al ritme del seus passos màgics.
Art a tope
 |
|
A.M.
Les cortines amb els brodats -que aquí no es veuen bé-, amb
la fàbrica autèntica com a teló de fons.
|
Segurament al Facebook de la Roca Umbert i especialment del seu espai d’art, trobareu les imatges més maques i informatives del MAU. Aneu a l’enllaç. De fet em sembla més important fer patent que hi ha llocs on el pols artístic es mou amb ganes i frisa per connectar i desvetllar la gent. Els responsables de l’espai d’art tenen un bon programa expositiu que els ocupa tot l’any. Estan connectats i col·laboren amb altres centres, com el TPK de l’Hospitalet. Ara preparen una exposició al voltant del tema de la violència de gènere. A la Roca Umbert tenen artistes en residència, que treballen, exposen i també ensenyen. De tant en tant, al voltant d’una exposició es fan tallerets dedicats a explorar algun aspecte i també estan posant en marxa una Escola d’Art. Va molt bé anar a veure qué es fa a altres llocs per agafar vitamines.
badaluc 