ESPRIU I ELS ARTISTES VII
Un Sis-cents
per anar a veure l’Espriu
 |
|
Aleix Mataró
Parella de quadres amb les màsqueres, uns dels personatges de Sarrate.
|
Centelles. Aquests dies es pot veure de nou, l’exposició d’obres que Jordi Sarrate va fer inspirat en Salvador Espriu. Són les obres fetes als anys seixanta, sota el títol de “Teatre del poble”. La història d’aquestes peces i del propi autor justifiquen aquesta nova aproximació, ara més en motiu del centenari.
Segons ens va explicar el mateix Sarrate a la inauguració, les pintures, litos i linòleums, no citen mimèticament la poesia del poeta. Sinó que es fixen en la voluntat d’aquell de construir un món i com aquell comença a fixar-se amb personatges populars, similars als de Sinera. Però Sarrate crea o s’inspira en gent més propera al context de Centelles, que serà el seu gran tema subjacent.
En una conversa amb el Jordi Sarrate, dies abans de la inauguració de la mostra –que es pot veure a la capella de Jesús de Centelles-, l’artista ens explicava que va conèixer l’obra de l’Espriu, després que li descobrís Mn. Josep Esteve, sacerdot que ha estat molt vinculat amb Centelles, parroquial i culturalment. Sarrate va descobrir la poesia d’Espriu i va fer part de l’obra.
 |
|
A.M.
Sèrie de litografies. A l’escola on anava el Sarrate, els hi deixaven
tirar tres exemplars de cada planxa. Només hi eren per aprendre.
|
Més tard, ell i els seus joves amics, es van enterar que l’Espriu “in person” aniria a pronunciar una conferència a Manresa. Aleshores hi havia allà un grup de gent que feia sessions culturals i de tota mena. Eren el grup Artviu. Sarrate no recorda molt bé amb qui hi va anar. Suposa que era amb el seu amic Jaume Rodri, que ja tenia vinculació amb Manresa. El que sí se’n recorda és que van agafar un Sis-cents i van anar cap a la capital del Bages, passant per Moià. Tota una excursió, encara avui!
Es van presentar a aquella sala i el Sarrate, “ni corto ni perezoso”, va aprofitar per saludar a l’Espriu i mostrar-li que estava interessat en la seva obra i en coneixe’l. Al cap d’unes hores, Sarrate, explica, que es van trobar a un bar d’estil americà, a Manresa mateix. Creu que es deia “Texes”. Van continuar parlant i es van tornar a citar ja per un altre dia, a Barcelona, al lloc on treballava l’Espriu. Una oficina d’una assistència sanitària. Així van mostrar-se les mutues habilitats i interessos i van sortir algunes iniciatives noves.
 |
|
A.M.
Els llibres i documents també es mostren a l’exposició. Són una
part molt important i la manera com viatgaven les idees entre els
artistes i el poeta.
|
Jordi Sarrate, en aquell aleshores estudiava a l’escola d’art que hi havia a l’Hospital de la Santa Creu. Ara no se si ja era l’Escola Massana o una altra institució, que allà hi tenia les dependències de gravat. Amb uns companys de curs, van decidir fundar un grup, que editaria una revista relacionada amb poetes i escriptors. El grup es va dir Tarot i van començar a editar unes revistes amb contingut artístic i cultural, seguint l’ordre de les cartes del Tarot. Com sabeu aquestes cartes, cada una correspon a un personatge i això influïa en el sentit dels continguts de textos i imatges, que en aquestes revistes mereixen la mateixa importància.
El tercer i el quart número van comptar amb la col·laboració del mateix Espriu i es van fer servir textos seus. Aquests números anaven dedicats a la carta de l’Emperadriu i l’Emperador, respectivament. Com a artistes i membres del Tarot hi havia Mercè i Rosa Biadiu, Joaquim Serra, José Aguliera, Xavier Serra de Ribera, a més del Sarrate. D’Espriu, al tercer número hi havia la “Cançó de l’Esperanceta Trinquis”, la “Cançó banal de la ciutat de Ctesifon”, “El ninot” i el poema XXXI de “La Pell de Brau”, que aleshores s’estava difonent. Al número quart del Tarot, dedicat a l’Emperador, hi havia un text de nou encuny, de l’Espriu, una prosa titulada “Tarot per a algun titella del Teatre d’Alfaranja”.
L’exposició de la capella de Jesús recull les portades originals del Sarrate que es van fer servir, així com altres treballs relacionats amb el Tarot, que a més, ja aleshores, feia exposicions físiques a Barcelona mateix o altres llocs.
 |
|
A.M.
A la inauguració de l’exposició, Joan Anguera acompanyava a Sarrate.
El primer va llegir poemes i estrofes de l’Espriu i les anava comentant.
|
Així que la relació iniciada amb l’Espriu a Manresa va ser fecunda, i sembla que entre el poeta i l’artista centellenc hi havia una amistat. En Sarrate, ens deia que l’Espriu en aquella època ja tenia una fama, era bastant selectiu amb la gent i també es feia pregar i anava bastant a la seva. L’Espriu havia de fer alguna altra col·laboració més al Tarot. Sarrate esperava amb delit, que l’home de lletres, fes la seva “interpretació” de la carta de la mort. Però Espriu sempre li deia “En el seu moment ho feré; cada cosa al seu temps”. Encara ho esperen.
Sarrate recorda que l’Espriu era molt curós amb la seva feina de literat. Que revisava una i altra vegada els seus textos i se l’hi havia de pregar que es decidís d’una vegada a donar-ho per bo i poder-ho publicar. Un home exigent, però segons Sarrate, alhora divertit, Recorda que explicava acudits i que cantaven. També recorda que l’Espriu els hi feia conèixer altres escriptors. Espriu mateix va tornar a col·laborar amb un altre número del Tarot, aportant una llista dels personatges-cartes i fent una espècia de descripció breu en
 |
|
Jordi Sarrate
Agenda de les activitats de
l’exposició
|
forma de vers. Un d’aquests personatges de les cartes és una papessa. I en el llistat, Espriu parla d’una tal Papessa Joana. “Quí és, li demanaven?” Espriu els hi va fer llegir Stendhal i en concret uns textos recollits en els “Passatges per Roma”, on parla d’una Papessa recanvolesca.
Les obres de l’exposició recorden aquesta història i també traslladen al futur la imaginació del seu creador, entorn a la vida de Centelles. Però això crec que voldria un altre article. De moment ho deixem aquí.
badaluc 