INAUGUREM NOVA PLATAFORMA

Després del canvi d’hora


Centelles. Aquest cap de setmana ha fet dos anys des de que vaig començar a escriure aquesta Crònica de Centelles. El mateix dia 28 es complia l’aniversari. També ha passat que la situació s’ha fet crítica a la pàgina on  ho publicava fins ara. Ja que anava molt malament de gravar. Ahir al vespre no quedava res fixat. De manera que he hagut de buscar una solució: ara teniu la Crònica a un blog específic per ella. Ara té més espai i també una sèrie de “gadgets” per millorar l’oferiment d’informació: podrem posar una agenda, notícies breus. Les notícies fins el 20 d’octubre quedaran guardades al blog i tindran un accés directa. Però la Crònica ara sortirà a aquí. Aquest relat periodístic ha anat creixent de mica en mica: primer ho feia els divendres, i fa dos anys, corresponia al dia abans de que canviessin l’hora. Per això el títol de l’entrada era “Abans del canvi d’hora”. Les cròniques primer van néixer per explicar què passava a Centelles a la gent que havia marxat fora o que treballava lluny de la falda del Puigsagordi. Aquell 28 d’octubre parlàvem de l’exposició d’Eusebi Baucells al Marçó, del mercat anti-crisis del diumenge anterior, de la Trobada de Teatre Amateur. D’una pluja intensa que havia fet baixar un tros de marge a la via del tren, al carrer de l’Estació. També del muntatge artístic entorn als 300 anys de l’església. Els 300 anys quedaran al record. Des d’aquella data, la Crònica ha anat guanyant cos i ha deixat espai al reportatge, a entrevistes, a relats més personals. I també ha generat un grup molt maco de lectors, a qui ara mateix us agraeixo que hi sigueu. Gràcies! Des de fa ja uns dies la Crònica de Centelles és la secció més visitada del blog, molt per sobre de les entrades de la portada, en el cas de quan es tracta de que el lector cliqui un enllaç directe, per llegir el text. 
Dibuix propi
Aproximació als retoladors i als jeeps en acció

El mercat anti-crisis s’ha tornat a celebrar, justament ahir mateix. Aquest any no hi participava, però hi vaig anar a treure el cap, a les dotze. Era un formiguer de gent! La idea de les parades era la mateixa de sempre. No se si els hi va anar molt bé la venda. Però d’ensenyar segur que si que se’n van fer un fart. 

Més avall, a la Gavarra, al descampat on fa uns estius s’hi va instal·lar el Circ Twister, ahir també hi feien una trobada de jeeps i quatrexquatre, que “jugaven” a superar obstacles i sobretot, pujades de més o menys dificultat. Em va donar la idea de que algú, que tingués prous nassos i el vehícle adequat, es podia presentar i anar a seguir l’itinerari aventurer. No era el Desert de Dakar, però els marges i muntanyetes de la zona portaven la seva feina. I era curiós que, alguns jeeps, animats, primer provaven la pujada més difícil. Però o no podien o no hi posaven prou-te pebre i després havien de rebaixar expectatives i anaven a buscar una prova un marge més facilet. Hi havia també quatrexquatre de competició. Gent més preparada i seguidora d’aquestes proves. De fet la majoria de gent que hi havia semblava bastant seguidora d’aquest mundillo de cotxes corpulents, rodes amb eixos fantàstics i carrosseries plenes de fang i pols. 
En aquest ambient vaig estrenar uns retoladors que havia comprat al matí, per intentar fer un esbós ràpid del moment. L’Avelino no se si en té la culpa.  Qui sí, uns retoladors que corrien a l’aula del grup Baobab, amb els que vaig acabar el dibuix de la Roca Umbert, publicat a la portada, fa una setmana. Els retoladors són diferent que l’aquarel·la líquida i em ve de gust investigar-ho. Per això ahir, a la Gavarra vaig fer aquest esbós, que reconec té un toc naïf. A vegades es fa una passa endarrere, per fer-ne dues endavant.
Teatre per endavant
Aquest cap de setmana també hi ha hagut tres concerts de Les Vesprades. El més esperat i el que ha fet córrer més boques-orelles, és el de música flamenca del dissabte, amb la intervenció destacada, a la guitarra del centellenc Joan Asensio. A priori, es pot dir, que a Centelles hi ha una tradició desconeguda per la música flamenca, que potser de moment es queda darrera les cortines d’algunes cases. Però el cas és que la bona sensació de l’any passat va fer que dissabte al vespre hi hagués bastants més interessats de l’habitual, per anar a aquest concert en que també hi havia un bailaor, que també sembla que despertava l’entusiasme del públic. Jordi Sala, organitzador de Les Vesprades, explicava que el conjunt es va dedicar a experimentar i generar textures riques i engrescadores de ritmes i sons.  Dijous hi va haver el gospel de les Sey Sister. Divendres, els joves intèrprets i ahir, diumenge, un duet de clàssica. D’entrada sembla que Les Vesprades s’han guanyat el respecte d’uns actes ben organitzats i d’interès apte per diferents oïdes. 
A la Crònica del 28 d’octubre del 2011, també parlàvem de la Mostra de Teatre Amateur. Això enguany, sembla que serà més cap el 16 de novembre. Tenim notícia que es prepara una dramatització d’un text de l’Espriu –com no podia no ser-, que es diu alguna cosa així com “Tereseta baixant l’escaleta”. En Jordi Sarrate, explicava que és un text molt curt, però a la proposta de Centelles, posaran quaranta dones a l’escenari. Tota estranyesa s’atura de cop i s’omple d’una admiració per l’alquimista, quan et diuen que la directora és la Montse Albàs. Espriu o una dramatització de la seva obra  també toca diumenge el proper diumenge, dia 3 de novembre, la Capella de Jesús, en el context de l’exposició del Sarrate. I si el què us pregunteu és què passa amb els Pastorets, per Nadal, la meva informació és que el Triquet torna a preparar un “Nadal en blanc i negre”. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: