POESIA, TEATRE I SÀHARA

Salvar les paraules

Ramon Xuriach

Les fotos pertanyen a l’acte de presentació
de la cursa i les activitats per
ajudar als saharauis.
Xerrada sobre la celiaquia al primer i al tercer món

Centelles. Ahir al matí, un grup d’uns 30 centellencs i amics, estàvem caminant per la zona de Can Miqueló. Es tractava d’una de les caminades mensuals de les que organitza l’Albert Prat. Però tenia un accent especial. Feia una dia molt bo. Vam rodejar una mica l’esplèndida casa del Pou. Vam veure els teixos que ens havien promès. Aquest era un punt important. Però encara ho va ser més quan vam arribar al Mas Blanc, lloc noble i espiritual, amb aquella llum tan clara i especial. Després d’esmorzar en aquell indret, la Montserrat Grau ens va fer recordar la figura de Màrius Torres, poeta, que va passar l’etapa final de la seva vida a Puigdolena i al Mas Blanc mateix, sobrevisquen fins que 
va poder a la tuberculosi i a les penes del nostre país en guerra. Es va recordar la seva vida, el seu pensament i al final, alguns excursionistes van recitar poemes seus. El mes que ve fa 71 anys de la seva mort. 

Al mateix temps a la Capella de Jesús, a Centelles, es preparava una espècia de pregó de la Mostra de Teatre d’Osona que tindrà lloc la setmana que ve: hi haurà les nits de teatre-cabaret, sessions didàctiques de teatre musical. Un dels espectacles estrelles serà sobre un text d’Espriu, de “Teresina baixant les escaletes”. Per recordar Espriu sembla que per això hi ha un titella penjat amb unes agulles, en el cartell, que recorda a l’Esperanceta Trinquis, que però surt en una altra obra. 
R.X.

Explicacions sobre la campanya i la cursa a favor del Sàhara

La presentació a la Capella va anar a càrrec de Lluís Solà. Nosaltres estàvem caminant, però allà hi teníem el nostre amic, Jordi Sarrate, que al vespre ens va fer un resum: Solà, ens el defineix com a poeta, dramaturg, actor i teòric de la literatura. Responsable de la revista de poesia “Reduccions”. Ha de ser una persona amb el do de parla i sembla que amb aquest caràcter va ser com va discursar sobre la llengua: de la situació, de la funció. Va parlar d’Espriu i va recordar el vers que diu “hem viscut per salvar-vos els mots”. Va parlar també de la “comunió o el pensament comú” entre els escriptors quan utilitzen la mateixa llengua. Torres, Espriu, Solà, salven. Per cert, l’exposició del Sarrate no s’acaba fins diumenge vinent.
Sàhara latent
Qui també vol salvar i ajudar als que tenen mancances és el grup de centellencs que organitza activitats i recull material per ajudar als saharauis, “abandonats” als refugis del desert. Dissabte a la tarda es va presentar la cursa pro-Sàhara que es farà pel poble el mes d’abril que ve. Tampoc hi vaig ser, però Pere Viñolas, ànima del grup, també ens ho ha resumit: com ja sabeu la gràcia de la cursa, és que les inscripcions es fan amb kilos de menjar per celíacs, que després s’envien als camps de refugiats. Inclús hi ha un dorsal 0 perquè no vulgui córrer, però que vulgui participar amb la causa. El CAP de Centelles també ajuda en el tema i aporten material més complex. 
En l’acte de dissabte, una de les metgesses del centre de salut local, va també pronunciar una xerrada entorn a les dificultats que tenen els celíacs, comparant el primer amb el tercer món. 
R.X.

Tast de cuscus preparat per la Montse 

En el raport d’ahir, Viñolas també va explicar que es preparen altres activitats: la principal, la que anomenen “Per una mina, una flor”. Zones del desert saharaui. Estan emmurallades o ocupades per mines. Des de fa un temps, hi ha una campanya de denúncia, en què s’enganxen flors als murs. Aquestes flors són de pasta de paper o altres materials de plàstica. Fa uns anys hi van participar persones de Gavà. I l’abril que ve es vol fer a Centelles: alumnes de les escoles, la gent gran i qui vulgui ha de fer o dibuixar una flor, i portar-la al lloc que es dirà, des d’on s’enviaran als camps de refugiats i ampliaran el mosaic de flors de denúncia. En l’acte del dissabte, a la sala de baix de la Violeta el Rebost de la Montse va oferir un tast de cuscus. 
Salvar els poetes, ajudar als saharauis i als celíacs i també salvar els llibres: ahir al vespre, una ànima piadosa del barri va donar a la biblioteca Aleix Art un lot important de llibres que ell no necessitava i que són molt interessants: n’hi ha d’aquests de butxaca tipus “Què és la relativitat” o “Introducció a la meteorologia”. Llibres científics. I també n’hi ha tota una altra sèrie d’una editorial que té una col·lecció de llibres de grans viatges i exploracions: viatges a Pèrsia, redescobriment de Grècia, Antic Egipte, els Viatges del Capità Cook, Challenger… tinc feina a catalogar. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: