RUTA D’ART PER LA PLAÇA REIAL

Setba cataloga noves espècies 

Fotos: Aleix Mataró
L’hipopòtam del Taxidermista 
i l’obra que li ha dedicat el Miquel Macaya
Centelles. A l’època de Jules Verne, establiments com els del Taxidermista de la Plaça Reial de Barcelona, havien de fer furor. Podien posar a l’abast de la mà i sense que t’ataquessin, animals “importants” i espècies acabades de conèixer: un hipopòtam, un tigre, cuques verinoses o papallones de mil colors. El taxidermista les podia dissecar, i amb bastanta gràcia els deixava congelats en el temps, pacífics davant la mirada del científic o dels nens astorats. Ara la feina del taxidermista està en regressió. I el local de la plaça barcelonina fa anys que acull un restaurant. 
Unes portes més avall, hi té la seva seu la Fundació Setba. Aquesta entitat aprofita els recursos que generen les exposicions d’obres d’art i les activitats complementàries, per tirar endavant projectes socials i educatius. Per exemple, un dels projectes actuals és un calendari, fet amb dibuixos i treballs artístics firmades per persones amb discapacitats intel·lectuals. La venda d’aquest calendari auto-editat i auto-fet, ajuda a les necessitats de les mateixes entitats que acullen aquests individus. 
El brau personalitzat per en Xavier Jansana, instal·lat a l’Hotel Do 
de la Plaça Reial.
Entre les inquietuds de Setba  -Set balcons-, hi ha recuperar la memòria de l’espai que els acull: és a dir, de la Plaça Reial, prou emblemàtica i prou carregada d’històries. Enguany és el segon que han dedicat a recordar un establiment històric del lloc: el Taxidermista. 
A les sales de Setba –antiga residència d’Ocaña i de Lluís Llach- si poden veure animals dissecats pels responsables de l’antiga casa dedicada a preservar, d’aquesta manera, els espècimens que era important fer-ho, per la seva importància en l’estudi de la zoologia o per divulgar-ho entre els barcelonins. Més tard els caçadors també van ser uns clients habituals, interessats en preservar els seus “trofeus”. 
A mes d’una mostra de l’antic fons del Taxidermista, també es poden veure obres d’artistes actuals que han estat convidats a recrear o donar la seva visió d’aquest antic ofici zoològic. Destaca, per exemple, les dues pintures de Macaya, de fons negre, amb animals africans. També hi ha escultura, instal·lacions. Obres d’artistes com Nasevo, Carles Piera, Guim Tió i Eduardo Palaus. També hi ha fotografia: imatges del recentment desaparegut Toni Catany o de Pepe Encinas, Català Roca i Miserachs. 
Cap a fora
El cèrvol de Cristina Sampere ubicat a l’Herboristeria Rei
Però la proposta de Setba, no només es queda dintre els balcons, sino que baixa a la Plaça i implica altres establiments en la memòria del lloc. A més dels artistes de la sala, es va convidar a un altre grup a fer un treball de forma animalística. Concretament a 16 artistes se’ls hi va donar uns animals fets amb làmines de cartró, fàcils de muntar. Cada artista ho ha tonejat a la seva manera. 
Entre els artistes hi trobem creadors prou coneguts en aquest blog, com la Núria Guinovart, la Rosa Permanyer o la Roser Oduber. També altres artistes com Nazario. Així com treballs de Xavier Jansana, Rosa Solano o Pep Camps. Tots parteixen d’una base escultòrica, això és un cap de brau de cartró. Però cadascú o hi afegeix una capa de pintura, o hi afegeix altres detalls que ho aproximen més al seu discurs de dissenyador o pintor. 
El tigre del bar Glaciar, fet per la Sònia Ferré
El recorregut per cada establiment, amb l’excusa de veure “el cap” és una oportunitat d’or per entrar a establiments que potser no hi haurieu entrat mai: L’hotel Do, la màgica Herboristeria Rei, la pizzeria Rossini, el bar Glaciar. Molts llocs amb pedigrí o d’últim disseny. Per exemple l’Herboristeria Rei és un establiment que supera els 190 anys. Deu el seu nom al fet que va esdevenir herbolari oficial de la Reina Isabel II. Mostra de la seva història és la seva decoració, que sembla que amb prou feines ha viscut algun canvi. 
El bar Glaciar també està a la llista de les pròximes visites a la plaça. És un local com si fos el cafè del barri. D’aquests que tenen totes les ampolles de licors a darrera la barra. No sóc persona de beure, però sí d’anar a llocs d’ambient xulo i on facin concerts. Els dijous hi fan sessions de jazz o de bandes de petit format.
A l’altra extrem hi ha l’Ocaña, un lloc fosc, de disseny com vintage, que tenien uns croissants vistosos. I també la cuina amb un gran finestral, en una passarel·la futurista, com de trànsit entre dos ambients. La Fundació Setba és a la Plaça Reial, 10, 1-2.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: