Montse Albàs: el teatre dels espais
 |
|
A.M.
Montse Albàs, el dia de l’entrevista
|
Centelles. Aquest cap de setmana s’ha fet a Vic el Mercat Medieval. Un dels esdeveniments de més nomenada, ha estat un nou drama escenificat pels carrers del nucli antic de la ciutat. Potser no sabíeu que el text o, com ella diu “script”, l’ha fet la Montse Albàs.
Aquesta dada pot ser com la punta de l’iceberg de la projecció creativa d’una dona que en els últims temps trepitja fort en escenaris osonencs. Fa ben poc la teníem a Centelles, dirigint “That’s not fair”. Però també havia dirigit “Maria Rosa” a l’estiu. “Lisistrata”, a la trobada del 2012. Ara prepara l’estrena a Barcelona de l’obra “Pacamambo”, estrenada al començament de l’estiu a L’Atlàntida de Vic. Albàs dirigeix molt, però ara també hem vist que escriu.
La idea original no és seva, però “That’s not fair”, és de fet una relaboració d’un text d’Espriu i les seves dues sessions centellenques, van fer sensació. Volia saber més coses d’aquesta saba creativa, i per això vaig proposar a la directora, que ens trobéssim per entaular una entrevista. La xerrada va tenir lloc el dissabte 30, a la Sagrera. Puntual es va asseure a la taula i a partir de tres o quatre preguntes que tenia clares, es van anar filant els temes. No ho vaig enregistrar, per no tenir el penós tràmit d’haver de transcriure-ho. Tampoc vaig fer un vídeo, per no haver d’esperar els 60 minuts, perquè es carregui al You tube. Volia una entrevista-xerrada tranquil·la, relaxada, per poder estar per la conversa, captar les sensacions i l’esperit. Així que us presento tres preguntes, però les respostes no són el què deia, sino una mena de “raport”.
Val la pena preparar tot el muntatge per That’s not fair, per fer només dues úniques representacions?
 |
|
A.M.
Jugant a coixinets
|
Montse Albàs va argumentar que té sentit fer-ho perquè l’important no era presentar-ho al públic, sino tot el procés d’assaig amb les actrius. 40 dones dalt l’escenari van desafiar els mètodes i van ser caldo de cultiu per generar experiència i aportacions a la trama dramàtica. Albàs tenia clar que volia una obra amb moltes dones. Això era portar la Tereseta del text de l’Espriu a un altre estadi, però sentia que era el que necessitava i va fer la crida per aconseguir un bon equip femení.
Albàs ens explica que per preparar aquesta obra, va aplicar un sistema d’assaig extret de les obres de teatre-dansa. Albàs va subdividir els grup de dones amb grups petits i hi assajava un dia a la setmana amb cada un. Això suposava molts dies d’assaig. Però permetia fer la feina de forma més pràctica. La directora cercava que l’actriu desenvolupés el seu personatge, a través d’apel·lar a la pròpia experiència i memòria. Fer que el personatge sorgís de l’ànima i l’adn de l’actriu. Cercant en els espais de la memòria i de les emocions, fent preguntes del tipus, “a que jugàveu, quan ereu petites?” va sortir el record del joc dels coixinets. Aquest joc infantil, que en el muntatge es mereix una gran escena, va sortir de la conversa entre directora i actrius. Va ser com un descobriment i no totes s’en recordaven del joc o el coneixien. Però en un tres i no res van començar a sortir coixinet dels calaixos i es va recuperar. Va passar a formar part de la trama de l’obra.
L’obra es va nodrir d’elements aportats per text, per la directora i les actrius. Es cercava estirar el text amb material descriptiu i també per argumentar l’expressió corporal i la facial, que són tant importants en el teatre de l’Albàs.
Al llarg de la conversa, me n’adono que Albàs té bastant clar on vol portar l’obra. S’ajuda molt amb el suport de l’espai i l’escenografia per traçar un camí. Després es tracta d’anar treballant amb els actors i tots els detalls escènics per arribar assolir el seu objectiu mental. Perdoneu la comparació: és com Miquel Àngel davant un bloc de marbre. Això no vol dir que no afegeix-hi coses, a mesura que avança. La part de l’obra que interpreta Ari Colomer, que fa com de Teresata “out-sider”, ho van afegir als últims assajos.
Però quin és el teu “discurs teatral” o d’on parteixes?
 |
|
A.M.
La Tereseta “out-side”
|
Albàs, en la conversa explica que ella es va formar amb el grup Sèmola, que feia un tipus de teatre molt innovador, basat en el circ i més en l’aspecte visual que en el text. També explica que durant molts anys va treballar en escoles i s’ocupava d’escriure i dirigir obres de teatre pels nens. Aquí hi veiem els inicis del seu enginy com a directora i també els dots de dramaturga. També diu que té en compta a la coreògrafa Pina Bausch. Però sobretot ha fet cursos de teatre, un dels quals amb Wajdi Mouawad, fet que li va canviar el concepte teatral. L’exemple més important d’aquest mestratge és l’escenificació de l’obra Pacamambo, que suposa també un projecte concret de teatre professional. L’obra va ser traduïda al català per aquest muntatge, per Ramon Vila, presentada a Vic i properament s’estrenarà al teatre La Seca de Barcelona.
Com serà la Pacamambo de Barcelona?
A Barcelona hi estaran del 18 de desembre, al 4 de gener. Serà al teatre La Seca Espai Brossa –carrer Flassaders, 40-. L’estrena ha suposat també una reordenació de tot el muntatge, fins al punt que és com una obra nova. El fet és que l’escenari de La Seca es situa al mig, envoltat per les grades dels espectadors. L’espai és de nou decisiu. Aquest fet ha suposat haver de treballar de nou el comportament dels actors i el seu moviment, ja que tindran un contacte més proper amb el públic i difícilment s’en podran amagar. A Albàs li agrada aquest teatre proper, que dóna joc a moments íntims i jocs teatrals fets de detalls. Pacamambo compte amb la participació destacada de l’actriu centellenca Montserrat Grau i també dels actors Joan Roura, Marta Parramon i Jordi Arqués.
badaluc 