Últims retocs
Centelles. Estic esperant que comenci la Missa del Gall. He reservat aquests moments previs per passar revistes dels últims successos culturalment. Com que no tinc obligacions familiars importants, puc ocupar-me a actualitzar el blog centellenc.
 |
|
Aleix Mataró
Dibuix fet al Café del Born, a Barcelona,
hores abans de la sessió de teatre
|
Hi ha dos temes a comentar: l’estrena a Barcelona, de l’obra Pacamambo, amb direcció de Montse Albàs i la participació de Montserrat Grau i la fira de la tòfona. Sobre aquesta darrera trobada de tofonaires i productes artesans, voldria destacar que: Els de la cervesa centellenca Terra, presentaven dues novetats de productes cervesers: dues mescles noves, que potencien el gust i també el grau d’alcohol. Amb el nom de Pólvora denominen aquesta nova solució més carregada.
Els de la cervesa Terra participaven també amb els grups de productes centellencs, que exposen varis dies de Nadal, a l’antic local de Caixa de Manlleu. Els grups que integren la marca CentxCent Centelles l’han llogat per mostrar els seus productes: hi trobem CusCus, Visca-la-Santa i les Barretines de Joan Coromines, a més de les cerveses Terra.
El grup Visca-la-Santa, format per David Casals, Marta Postico i Eulàlia Llopart han tornat a agafar branques i soques del pi de l’any passat per estampar-les sobre fang i oferir vàries gammes de productes ceràmica. Fang refractari que tractat amb una mica d’esmalt dóna uns acabats òxits i bruts, a la petjada.
Entre els paradistes, a fora al Passeig, també hi hem trobat la Laura Ramos, il·lustradora i creadora d’objectes portables –pins, imants, etc- amb les seves criatures de conte. Aquest cop la Laura compartia stand amb una altra il·lustradora, la Laia Ferrate, que fa una mica el mateix i té com a logo un drac. Estaria bé que també participessin a la fira d’artistes, on entre tots podrem fer més pinya!
 |
|
A.M.
La paradeta d’il·lustradores a la fira de la Tòfona
|
A la placeta amb el bust d’Anselm Clavé i un tros del seu carrer hi havia la concentració de moters. Hi havia força motos d’aquestes tonejades amb força ferro i cuir negre, així com parades de productes típics d’aquesta tribu de la carretera. Al migdia del diumenge, es ballava country. Em semblaven autòmats ballant tots al mateix pas i girant-se junts, al mateix temps. Però hi ha expressivitat individual, en aquest ball?
Balls solidaris
El diumenge a la tarda, Nou Estil havia organitzat una ballada dels alumnes petits i grans, en benefici de Càritas. Platea i galliner es van quedar plens per veure l’espectacle. Un servidor tenia ganes d’exercitar la mà i vaig poder “colar-me” dalt l’escenari, amagadet en un racó, per prendre nota gràfica del moviment coreogràfic. Dansaires de pocs anys i de més crescuts, tots amb una bona dosis de nervis, van anar desfilant a ritmes de diferents músiques actuals i de sempre. Dibuixar els moviments costa una mica, perquè d’entrada no saps massa què dibuixes: van sortir un parell de figures siluetejades amb un sol traç. I més tard vaig començar a detallar figures individualment. Però en general és un moment de batalla, que suposo amb el temps es pot anar educant i dirigint a fites concretes. Al bar de La Sagrera aquest cap de setmana passat també han fet uns esmorzars solidaris. El 10% del recapte anava a Càritas.
A la sessió de l’obra Pacamambo també vaig dibuixar. Però ben bé va ser per no perdre el costum. Però el text i la interpretació atrapen i a més el tipus d’escenari imposa: l’espai escènic es situa al mig i a banda i banda hi ha dues grades modestes de cadires. Hi vam anar a veure’ls amb uns amics, el dissabte al vespre. Ho havien estrenat el dimecres anterior. El dissabte erem unes 10 persones. Normalment no deixen entrar un cop començat l’espectacle, però als dos minuts es va obrir la porta, i una parella va assaltar les grades, com si saltessin les balles d’un ruedo. Quina poca delicadesa!
 |
|
A.M.
La botigueta dels de CentxCent Centelles. Vista de l’espai amb
els productes de Visca-la-Santa.
|
L’espectacle tal i com havia anunciat l’Albàs s’havia adaptat a l’escenari. Però bàsicament és el mateix. Del text no han tocat pas res. Tot està molt ben estudiat, perquè els moviments dels personatges no s’espunteguin amb els elements d’atrezzo i perquè els actors es preparin per facilitar noves escenes. S’asseuen inclús al costat dels espectadors, sense sortir mai del seu discurs dramàtic. La Marta Parramón ho fa molt bé de Julie. Es posa molt en el personatge. Sembla que el visqui. Però al final del drama, hom es preguntava: la seva dicció no serà massa afectada? Tot i ser sensacional, potser hauria de llimar el registre, per adequar-ho al perfil d’una adolescent espantada i no semblar tant dona esverada.
La Montserrat Grau feia d’iaia morta, en Jaume Roura de gos. En Jordi Arqués fa de psiquiatre i de la Mort. Aquesta, a l’Atlàntida apareixia amb un bastó, que li donava noblesa i poder. A l’Espai Brossa, apareix tapat amb un plàstic, de cua llarga. Com un fantasma. Potser a mi m’agradava més amb el bastó i també que feia més màgia. Quan es presentava, primer, a la Julie feia un truc amb el que es guanyava la seva confiança, abans no descobria qui era. A l’espectacle de Barcelona, La Mort, desperta a Julie i perd aquell joc de saber qui és i tot succeeix més ràpid. D’altra banda, Julie de seguida li treu el plàstic i es queda desmuntada. Tant poc costa debilitar La mort? Potser hi ha coses del text, que no es poden evitar.
 |
|
Ramon Xuriach
Ball de country amb els moteros retrobats durant la fira
|
Falta una hora i mitja perquè ens trobem amb la Pilar Acín al local del costat de la Rectoria. Amb la Pilar hem de reunir totes les Nadales que hem estat preparant amb els nens del grup Baobab. Ahir els hi vaig donar una planxa de linòleum, la van ratllar –amb algun tall al dit i tot-, i la vam estampar amb un baren. Enlloc de tinta, fèiem servir acrílic. Han quedat postals bastant d’aspecte abstracte, si bé es veu bé el treball dels joves artistes. L’acrílic es posa per dintre els solcs i queda estampat com si fes un gruix, enlloc de deixar les línies en blanc. En vam fer més de 200. També vam anar a portar un petit pessebre al Castell de Sant Martí. Es veuen molt bé els treballs de neteja i consolidació, que deixen un bon tros de muralla visible. Qui vagi a la capella, trobarà el pessebre i pot deixar la seva reflexió o salutació en una llibreta adjunta.
Avui el meu pare feia els últims retocs a l’exposició de bars i restaurants que tindrem a Can Manso. A baix ja hi ha a punt els pessebres. Capella de Jesús, Prims i Vitó suposo que estan igual d’avançats.
badaluc 