El Moleskine del USK de Lisboa
 |
| Dibuix de Víctor Martínez – Swasky / Foto d’Aleix Art |
 |
|
AA
El quadern de Swasky
|
Centelles. Guardaré a la reserva, uns dies més, el material relatiu a les exposicions del MNAC. Encara no caduquen i a més resulta que tinc, entre les mans un tresor. Com que em vaig ocupar de portar el quadern de Swasky a l’exposició de dibuix urbà de Vic –a la seu del Col·legi d’Arquitectes-, ara guardo a casa i fins que no ho torni, el blog del mateix Swasky. No m’he pogut estar de follejar-lo i admirar els croquis d’una persona que fa un parell d’anys era el meu mestre en les coses del dibuix urbà. Com després veurem l’estil de dibuix va bastant paral·lel, si bé cada artista tira pel seu cantó. No crec que es tracti de que hagi xupat com un paràsit del seu estil, sino que hi ha hagut coincidències a l’hora de solucionar alguns temes…. Però no avancem continguts.
El quadern de fora és negre. Un Moleskine autèntic, apaïsat, amb goma per tancar-lo. Prové del simposi de Lisboa, ja que du la marca del bitllet de metro i la frase “I’am an urban sketcher in Lisbon”. Està tonejat amb adhesius: el més interessant, el que el va acreditar al Swasky, perquè podés entrar al Palau de la Música, a la 8a sessió del curs “Dibuixant la ciutat”. Però aquest dibuix del Palau no es troba en el quadern.
 |
|
AA
Dibuix dels jocs a l’escola
|
Començar un blog és important. Ataques el paper i ja l’has estrenat! Per això els primers dibuixos d’aquest quadern deuen tenir una essència dels desitjos més primitius de l’artista, a l’hora de fer un dibuix urbà, tal i com déu mana. Què hi tenim aquí? Es tracta d’un esbós, només línia d’una classe de jocs amb uns nens. Swasky es fixa sobretot en l’espai i la distribució dels objectes de joc. Sembla un gimnàs… gran i desordenat. Comentaris de l’autor en anglès.
 |
|
AA
Swasky: Dibuix de la comprada de sabates.
|
Swasky era professor d’anglès a una escola. A vegades escriu amb aquest idioma, però també ho fa amb català o castellà indistintament. El que és interessant veure és que la ploma només fa una línia per traç. Li costa ser recta, però amb poques línies dibuixa tota l’escena. El mateix traç únic i descriptiu es repeteix al desè dibuix, on també introdueix color d’aquarel·la líquida. Es tracta d’una escena quotidiana. Mentre la seva dona i la filla compren unes sabates, ell pren el pols del moment amb aquest sketch. La major part del dibuix està siluetejat amb ploma negre i després pintat a pocs llocs. També hi ha unes botes dibuixades amb el pinzell d’aquarel·la líquida. Ambdós dibuixos són escenes del dia a dia, en que l’artista aprofita un moment per situar-se d’observador. El cas és que el blog reuneix dibuixos molt xulos.
El que més m’agrada és el de la caixa de la drogueria de la seva mare: la màquina Sharp, amb els seus anyets, és la part més destacada i detallada del dibuix. Un primer pla magnífic, com si l’autor fes servir un ull de peix, en el que també hi entra una vista residual, però suficient de part de l’establiment. Els sabons i potingues de la botiga surten només siluetejats amb llapis de colors. D’aquesta manera, Swasky manté el primer pla de la caixa i la botiga queda en segon terme, de forma esquemàtica. Molt bo. Una reverència: n Aquest dibuix data del 18.01.12. Aviat farà dos anys!
Una altra possibilitat que permet tenir aquest quadern a les mans, és comparar dibuixos seus i meus, fets en el mateix lloc i en el mateix moment, en ocasió d’una sessió del curs o d’una trobada de dibuix urbà. Inclús n’hi ha un d’un museu, en que ell em dibuixa a mi i jo a ell. Us publico alguns exemples. Els més importants, per mi, són el dibuix de la Cúpula del MNAC i els dos dibuixos corresponents a l’sketchcrawl de Vic, del 21 d’abril del 2012. Prefereix-ho que us mireu les imatges i us feu el vostre comentari.
 |
| Dibuix de Swasky a l’esquerra i el meu a la dreta. |
 |
| Dibuix de Swasky a primer terme. El meu al darrera |
 |
| Dibuix de Swasky al darrera, el meu a primer terme |
 |
| Dibuix meu recolzat sobre el quadern de Swasky. Quina por! Aquests fòssils i escalets pertanyen al Museu Blau, Bcn. |
badaluc 
Gràcies per aquesta entrada, senyor! Espero que hagis gaudit fent una ullada a la llibreta. Tant de bo, tots tinguessim l'oportunitat de veure en directe i poder comentar les llibretes d'altres artistes. Gràcies de nou.
M'agradaM'agrada