Les ramificacions de Núria Calsapeu
 |
|
Mini-Print
Selecció de gravats de Calsapeu, tal i com es van
mostrar a la seva individual a Cadaqués, el 2012
|
Centelles. De l’excursió de dilluns passat a Mataró, havia quedat a la màniga una “descoberta” d’una artista local. Va ser a l’entrar a la cafeteria Alarona, que vaig veure que hi havia gravats de petit format penjats a la paret. Pertanyen –si encara hi són-, a l’artista Núria Calsapeu. És de Mataró, del 1981. El seu àmbit de treball és el gravat i la joieria. Si bé ens ha explica’t que de gravat ara en fa poc, perquè es veu que a la seva ciutat els hi han tancat el taller municipal de gravat. Calsapeu ara fa menys gravat i més joieria. Sobretot ara que els reis mags tenen moltes comandes. Però a la cafeteria Alarona hi és pels seus gravats i en un raconet s’hi llegeix: guanyadora del 31 Mini-Print de Cadaqués. Va guanyar el concurs el 2011 i va fer l’exposició individual el 2012.
Les estampes de l’Alarona ara semblen ben bé una punteta de l’iceberg d’un treball que és més extens i atrapa molt més l’interès que amb els testimonis de la cafeteria, que passen una mica desepercebuts. Però tot i així ja ens parlen de la poètica de l’artista. Les fotos i el material que acompanyen a aquest article pertanyen a l’àlbum de l’exposició individual a Cadaqués, el 2012. Permeten observar bé el treball de Calsapeu. Ella mateixa també m’ha passat imatges de treballs de joieria seus.
 |
|
Núria Calsapeu
Un dels gravats, amb marca dura d’una forma
afinestrada i fons nuvolós. Segurament combina
dues tècniques.
|
La relació entre ambdós llenguatges em sembla bastant evident: ja que en el grafisme pels gravats hi sol destacar un motiu que forma part d’un conjunt i que en sí mateix és expressiu i autosuficient. Fa com “unitats expressives”, línies que formen ocells o figures, que comparteixen unes línies estructurals, com si es tractessin de petits treballs de forja. Núria Calsapeu ens parla d’ocells, de la dona, detalls d’escenes marineres. Són petits pictogrames que poden evocar molta literatura.
Per accentuar el motiu central o complementar-lo, l’artista hi sol disposar una taca o motiu d’un color diferent, normalment càlid: vermell, ocres. Però també blaus. El seu treball utilitza bastant sovint el bicromatisme.
Ens els treballs que ens deixen veure les imatges, veiem també varietat i fusió de tècniques: hi ha uns treballs que semblen partir del treball amb planxes calcogràfiques. I d’altres que s’aproximen més a la pressió d’una planxa sense matisos, com pot ser el linòleum o la fusta –però no hi ha estries-. Són materials que donen uns resultats molt nets, tan sols el què l’artista vol dir, amb el seu treball. No hi ha accidents o senyals secundaris de la pressió de la matriu. És un treball molt net i on tot està molt controlat.
 |
|
N.C.
Collaret dissenyat i fet per l’artista mataronina
|
Potser això són elements que cal tenir en compte i qui sap si van ser determinants en el jurat del Mini-Print de fa tres anys. En aquest concurs hi participen cada any, ben bé un miler de gravadors de tot el món, que aporten el seus petits treballs. Guanyar em sembla ben bé, cercar una agulla en un paller, perquè hi ha treballs tant molt bonics i impressionants. Per tant, és tota una sort guanyar, però a més cal reconèixer que està ben justificat, van tenir bon ull. L’obra de la Núria Calsapeu es pot conèixer també en el seu web: www.nuriacalsapeu.com
Mini-Print 2011 i Aleix Art
 |
|
Aleix Art
Linòleum presentat al Mini-Print el 2011,
el mateix any que el va guanyar
la Núria Calsapeu
|
Un servidor també ha participat al Mini-print en tres ocasions, els últims quatre anys: 2010, 2011 i 2013.
El 2010 i el 2011 vaig participar amb dues sèries de quatre estampes de fàbriques, la primera (2010) eren de color bordeus i la segona (2011), de color blau mar. En tots els casos linòleum. El primer cop també era el principi del meu treball amb aquesta tècnica i per això, l’any següent, en el 2011 també els treballs ja eren més complexos. Participar al Mini-Print em resulta estimulant. En ambdós casos les planxes feien 8×8.
El 2012 les estampes, ja preparades, es van veure sorpreses per unes goteres i vaig decidir deixar-ho còrrer. En el 2013 he participat amb una sèrie de quatre nous linòleums, en aquest cas dedicats a un viatge a Lisboa amb unes amigues, el 2012. Els participants al Mini-Print paguen 40 Euros. Si et seleccionen s’exposa a Cadaqués, Pineda de Mar, un poble francès que es diu Bages i, paral·lelament a Anglaterra. Les obres, si no es venen, retornen al cap d’un any acompanyades d’un catàleg. És una ganga!
badaluc 